(INFORMACIÓ EXTRETA DEL BLOG:
AMPA IPSE BLOC)
En aquest article s'aconsella usar fulla quadriculats fins que es domine el traç: cap els 14 anys:
https://criatures.ara.cat/importancia-calligrafia_0_950904917.html
Recomanacions pràctiques per aconseguir adquirir una escriptura llegible, clara i ben formada
Tenir una mala lletra pot arribar a frustrar a un alumne de tal
manera, que intenti evitar en la mesura del possible totes les tasques
que impliquen realitzar activitats d’escriptura. Però la reeducació és
possible. El tipus de paper que s’utilitza, la forma d’agafar el llapis o
la postura que s’adopta són alguns dels aspectes que poden provocar la
manca de destresa i habilitat en escriure. Si es treballa sobre ells, es
pot millorar la lletra i aconseguir que sigui llegible i harmoniosa.
Traducció al català de “Cinco pautas para escribir con buena letra” de MARTA VÁZQUEZ-REINA
Destreses cal·ligràfiques
Com és una bona lletra? Els especialistes en cal•ligrafia i
grafologia assenyalen que el principal que caracteritza a una escriptura
adequada és la llegibilitat. Aquest terme es tradueix en linealitat,
claredat, neteja i correcció en els traços. Per a alguns estudiants,
aconseguir escriure bé és una tasca fàcil. No obstant això, altres tenen
menys destresa psicomotriu i, per tant, menor habilitat per aconseguir
una escriptura correcta.
Els estudiants amb mala lletra triguen més temps a completar les tasques escrites
Sovint, els estudiants desisteixen en l’esforç per aconseguir una
bona lletra perquè no ho consideren un aspecte essencial en la seva
educació, desconeixen que no és tan sols una qüestió d’imatge. En
general, els alumnes que no han adquirit la destresa suficient per a
escriure amb harmonia triguen de mitjana més temps que els seus companys
a completar les tasques escrites i els apunts de classe i intenten
evitar les activitats que impliquen realitzar aquesta acció.
Per això, si un nen escriu malament després de superar els primers
anys de Primària, quan es comença a desenvolupar una escriptura correcta
i regular, cal reeducar per intentar solucionar els possibles problemes
que provoca aquesta falta d’habilitat. Aquests són alguns dels
principals aspectes relacionats amb l’escriptura en què cal incidir per
aconseguir aquesta reeducació o per evitar dificultats durant
l’aprenentatge.
Utilitzar un tipus de paper adequat
Per aconseguir una bona cal·ligrafia en els inicis de l’escriptura,
de manera que es distribueixi bé i de forma ordenada i proporcionada en
l’espai, s’utilitza amb freqüència algun tipus de paper pautat, ja sigui
en quadrícula o ratllat horitzontal. Com afirma Pilar Besumán, experta
en grafologia, “en el paper llis el nen no és capaç d’escriure amb
ordre, la pauta permet obtenir una lletra equilibrada”.
El paper pautat serveix a l’estudiant per escriure de forma més uniforme
Hi ha discordança entre els especialistes sobre quin és el millor
format de pauta d’aprenentatge. Alguns apunten que el paper quadriculat
té més límits de referència per ajustar bé l’ample i alt de les lletres.
No obstant això, altres experts, com Fernando Carratalá, doctor en
Filologia Hispànica, assenyalen que amb el paper pautat en línies
s’aconsegueix major uniformitat en el moviment gràfic, ja que el ratllat
vertical pot distorsionar l’atenció. Ja sigui d’un tipus o un altre,
l’important de la pauta és que serveix a l’estudiant per escriure de
forma més uniforme, ja que el paper li marca tant la línia sobre la qual
descansa l’escriptura, com els límits superior i inferior que no ha de
superar. S’ha d’intentar que l’alumne conegui aquesta norma perquè
l’apliqui quan realitza les tasques d’escriptura.
Agafar bé el llapis
La forma de subjectar l’instrument d’escriptura és essencial perquè
el resultat sigui el desitjat. Si l’estudiant ha adquirit un mal hàbit
en aquest sentit, és imprescindible que se li corregeixi abans de seguir
amb altres exercicis, ja que com més avanci amb una mala postura, més
difícil serà la reeducació.
El llapis s’ha d’agafar entre els dits polze i cor i sobre ell es posa, a manera de pinça, el dit índex
El llapis s’ha d’agafar entre els dits polze i cor i sobre ell es
posa, a manera de pinça, el dit índex, sense pressionar massa. El punt
d’unió no s’ha de situar ni molt amunt ni molt avall (a uns 12 mm de la
punta), ha de quedar de manera que es pugui desplaçar la mà pel paper de
forma fàcil i còmoda. La mà que subjecta el llapis ha d’estar relaxada,
ja que si es contrau massa es pot canviar de forma inconscient la
postura idònia o exercir una pressió massa forta sobre el paper. Perquè
l’alumne s’habituï a una posició correcta és aconsellable que escrigui
poc a poc, a un ritme adequat però pausat, que li permetrà mantenir el
llapis al seu lloc.
Posar bé el paper
L’ocupació adequada del paper sobre el qual es va a escriure difereix
si l’alumne és dretà o esquerrà. Els que escriuen amb la mà dreta
d’inclinar lleugerament el paper cap a l’esquerra i els esquerrans, cap a
la dreta. Una inclinació excessiva o l’absència d’aquesta poden
afavorir una lletra menys clara i llegible perquè impedeix que
l’escriptura es mantingui sempre dins de la línia de visió.
El referent per posar el paper és la diagonal que forma el tauler de la taula
Un truc per aconseguir la posició idònia que apunta Fernando
Carratalá és prendre com a referent la diagonal que forma el tauler de
la taula on s’escriu i posar el paper en aquest mateix sentit. D’altra
banda, mentre s’escriu, cal subjectar el paper amb la mà contrària, de
manera ferma però sense pressionar massa.
Seure de forma correcta
Una de les principals causes de la distorsió de l’escriptura és la
postura inadequada de l’estudiant. Fernando Carratalá assenyala que el
tronc ha d’estar recte, “lleugerament inclinat cap endavant i amb el cap
en la mateixa línia del tronc”. Aquest especialista apunta també que
els colzes han de romandre sobre la taula i dos peus recolzats a terra.
Quant al capdavant, ha de col•locar a una distància aproximada de 20-25
cm del paper.
Quan s’escriu, els colzes han de romandre sobre la taula i els dos peus recolzats a terra
Perquè es pugui adoptar aquesta postura, cal que la cadira i la taula
on es desenvoluparà la tasca d’escriptura siguin adequades. Marisa
Ramon, del departament d’orientació Educativa i Psicopedagògica
d’Alcobendas (Madrid), ressalta que la cadira ha de comptar amb suport
perquè el nen pugui recolzar l’esquena i la taula no ha de ser “ni massa
alta ni massa baixa, per evitar tensions a les espatlles o postures
forçades “.
Tenir cura la mida, l’alineació, inclinació i espaiat
La bona escriptura té una imatge proporcionada entre totes les
grafies. Pilar Besumán apunta que per obtenir una lletra equilibrada
grafològiques “és necessari que la part alta i baixa de les lletres
mesuren el doble que la zona central”. Quan s’utilitza paper pautat, la
norma que s’ha de seguir és que les majúscules ocupin des de la línia
base de la línia fins a la part superior i les minúscules, la meitat de
l’espai que les majúscules.
La proporció de les grafies ha d’anar acompanyada d’una bona
alineació i inclinació de les lletres i un espaiat correcte entre
paraules i línies. Tenir cura aquests aspectes és sinònim d’uniformitat
i, per tant, de llegibilitat.
