Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CINEMA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CINEMA. Mostrar tots els missatges

dimarts, 16 d’octubre del 2018

Recull de documentals sobre els MENA

De "Projectes audiovisuals d'educació social" RETINES

Us hem preparat un recull de documentals que retraten, des de diferents punts de vista, la vida dels infants i adolescents no acompanyats que fugen dels seus països a la recerca d’un futur millor.

Corredors de fons

Una producció de TV3 i Frame Zero que retrata l’entrada en l’edat adulta de tres nois que van arribar a Barcelona. Intenta trencar els tòpics negatius sobre la immigració, alhora que promou valors com la tolerància i el respecte per l’altre.

Tumaranké

RE-FUTURE from Dugong on Vimeo.

Tumaranké significa, en idioma bambara, “viatger que deixa el seu país a la recerca d’un futur millor”. Els migrants menors d’edat arriben amb els seus telèfons intel·ligents com a únic acompanyant i contacte amb la seva família. És a través d’aquests aparells que ells mateixos filmen i dirigeixen aquest documental.

Which Way Home

Documental de l’any 2009 , nominat a l’Òscar, que segueix les dificultats i les experiències traumàtiques que viuen diversos nens en el viatge als Estats Units amb el famós tren “La Bèstia”.

Unaccompanied: Alone in America

Curtmetratge que ens mostra que segons la llei dels EUA els nens arrestats per ingressar il·legalment al país, no tenen dret a un advocat designat pel tribunal. Tampoc no tenen possibilitat de contactar amb un advocat i de contractar-ne un. Així mateix, tampoc no tenen accés a intèrprets, malgrat que molts d’ells no parlen anglès.

Aquest vídeo forma part de la campanya ‘Unaccompanied children’ , que busca recaptar fons per oferir representació i assessoria legal a aquests infants


UNACCOMPANIED: Alone in America from Linda Freedman on Vimeo.

RE-FUTURE from Dugong on Vimeo.

dimarts, 20 de setembre del 2016

CURT: Si et poguera estimar

Es desperta, s'arrauleix a terra, es posa les mans a la cara. Quan obre els ulls, ella, com un record, apareix. El ballarí, traçat amb les línies negres, persegueix el cos volàtil i blanc. Quan la toca, se li desfà entre les mans. Ballen i ballen. S'apropen i fugen. Thought of You, dirigit per Ryan WoodWard, ens mostra la lluita d'un amor que viu a dins, imaginat, idealitzat. Quan és real, quan toca de peus a terra, tot es veu diferent.

http://www.catorze.cat/noticia/2904/si/et/pogu/estimar?rlc=a2

 

El making off de Thought of You:

CURT: Quan la múscia ens iguala

Un barber xiula mentre afaita un client. La música ve d'un tocadiscos, però s'espatlla. Silenci. Ara una melodia arriba del carrer. Espia per l'aparador. Qui la toca no està gaire ben vist. Per què? Pel seu color de pell. Som a Nova York, als anys trenta. Els conflictes racials xoquen a cada cantonada, a cada paraula i a cada mirada. El barber li arrenca la trompeta de les mans i el músic desapareix. Entre els dits té uns prejudicis, però també un instrument que farà sonar. Sense poder-se contenir ni controlar, es deixarà endur. Sentint i vivint el que li transmeten aquelles notes. Allunyant-se fins a topar amb un mirall: el reflex que delatarà la buidor d'uns ideals que no s'aguanten per enlloc. Però també seran l'oportunitat de començar a veure el món amb uns altres ulls. Més propers. Més amables. Descobrim el poder que arriba a tenir la música amb una animació produïda per ESMASwing of Change.
 

CURT: A la mare ni la toques

http://www.catorze.cat/noticia/3161/mare/ni/toquis?rlc=a2

Li pega. La tira a terra. Crida. Des del carrer un cavaller ho escolta i corre a salvar-la. Puja les escales galopant. D'un cop obre la porta i treu l'espasa. Per ella lluitarà. Per ella ho farà tot. Si l'animació Un conte, dirigida per Guillaume Arantes, és tan impactant, és perquè mostra com els petits herois s'encaren a la brutalitat de la violència de gènere. Com, malgrat la fragilitat i la vulnerabilitat, treuen la força d'on sigui. La necessitat ve de molt endins: protegir la mare. Encara que el preu que s'hagi de pagar sigui massa alt.


 

CURT: Ara que m'he fet gran

Es desperta. S'asseu al cantó del llit. I sospira. Ho tornarà a fer quan vagi a la cuina i algú vestit de gris li allunyi l'ouera.

Blobby és una animació dirigida per Laura Stewart i feta amb la tècnica de l'stop-motion. Ella mateixa es defineix com una artista que estima les coses petites i que el que busca és trencar, només una mica, el cor dels espectadors.

En aquest cas, si ho aconsegueix és gràcies a la mirada delicada que fa sobre el pas del temps. I aquella solitud amb qui un ha d'aprendre a conviure. Només són dos minuts, però hi cap des de la tristesa subtil i quotidiana fins al petit punt d'il·lusió. De provar de convertir el gris en colors.

CURT: quan l'amor penja d'un fil


http://www.catorze.cat/noticia/3079/quan/amor/penja/fil?rlc=a2

De balcó a balcó hi ha dues cordes on ella penja un vestit i ell, uns calçotets. Però llisquen fins a canviar de propietari. Es miren. Es troben. Comença el joc: l'oportunitat d'intercanviar mirades, insinuacions. L'animació Love Line, creada per Andrew Deeds Walton, ens mostra el flirteig entre dos veïns. Ella li fa l'ullet, amb la mà li envia un petó. I ell, que el rep, busca la manera perquè els metres que, entre façana i façana, els allunyen es converteixin en uns petits mil·límetres.