Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris RELACIONS. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris RELACIONS. Mostrar tots els missatges

dimarts, 28 de maig del 2019

EDUCACIÓ AFECTIVA I SEXUAL: La meua classe

http://www.karicies.com/2014/04/la-meua-classe.html



Educació afectuva i secxual
escola Gavina – 1r d’ESO
La meua classe (Un xiquet)
Text de “Els nostres cossos, els nostres drets” Generalitat Valenciana

Pol. M’agrada ficar-me amb Jaume i dir-li “maricó” baixet, quan el profe no se n’adona, i veure com s’enfada i no pot evitar cridar fins que quasi el tiren de classe. I també m’encanta dir-li ho davant de tot el món, sense amagar-me, perquè els altres pensen igual que jo. És de ser molt mariquita portar roba apegada o dur el serrell llarg com una xica i eixe gest d’apartar-se’l dels ulls, que no puc suportar. Quan insulte Jaume i tot el món riu, jo em sent important perquè ell queda com un idiota.

Àlex. Jaume era el meu amic però ara, des que anem a l’institut, ja no hi vaig tant amb ell. He conegut altra gent de classe i m’ho passe bé perquè juguem al futbol i a Jaume no li agrada. Fa temps que l’insulten, però ara és quasi a diari. Pol és qui més ho fa, però ningú de la classe diu res i es com si pensaren que té raó. Jo no m’atrevisc a defensar-lo perquè pense que ningú més em faria costat. Em sap greu perdre un amic perquè Jaume és molt divertit i m’encanta veure sèries amb ell. I no hi ha ningú com Jaume per a jugar a endevinar pel·lícules!!          

Juli. Sóc gai però no pense eixir de l’armari fins que no me’n vaja de l’institut. No vull que m’insulten. M’agrada un xic d’un altre centre i a ell també li agrade jo. La sort que tinc és que no se’m nota. La gent és ximple: es pensa que perquè jugue al futbol i porte roba masculina no puc ser homosexual. Al pobre Jaume el porten fregit però a mi no em passarà. Si algú s’atreveix a dir-me res, li partiré la cara.       

Andreu. Pol és un homòfob i un masclista i la major part de companys de classe són uns còmplices covards. Ja m’he enfrontat a ell unes quantes vegades perquè es creu que pot anar insultant la gent com si fóra el més home de tots. Davant de mi no li dirà “maricó” a Jaume, ni “nan” a Mateu, perquè sap que no em quedaré callat. Tinc un pare una miqueta rar però és el millor del món. Va a unes reunions amb altres hòmens i parlen de les pressions que tenen per a ser mascles. Jo he començat a anotar a l’agenda exemples d’aquestes pressions.     

Cesc. El tutor m’ha assegut al costat de Jaume. Merda! No és que no em caiga bé; la veritat és que és molt simpàtic i em podria ajudar en Matemàtiques i en Ciències, que se li donen molt bé, però no vull que pensen que sóc com ell*. He de demanar al tutor que em canvie, sí o sí. Sé que Jaume se sentirà malament però m'importa molt el que pensen, encara que si a mi em passara m'agradaria que la gent em defensara.     

Jaume. M’agrada Anna però no m’atrevisc a demanar-li d’eixir perquè sóc molt tímid i perquè ma mare em diu que sóc massa xicotet per a tindre nòvia, que ja hi pensaré quan tinga 15 anys i que ara he de centrar-me en els estudis. No em preocupa i puc esperar; el que de veritat em fa patir és que m’insulten. No és d’ara. Ja fa temps que em diuen “mariquita” i em costa entendre’n els motius. Si almenys poguera eixir amb Anna, la gent es callaria.

Rosa. Tinc una samarreta com la de la foto de més avall. Però crec que me n’hauria de fer una altra que mostrara com es comporta la gent davant de la violència verbal (insults), social (exclusió, aïllament...) i física (colps, empentes, pallisses...). Aquesta seria una aula en la qual done classe: 1 agressor, 2 seguidors, 3 partidaris, 7 espectadors suposadament neutrals, 8 possibles defensors i 1 defensor. Suposadament n'hi ha 16 persones contra la violència i només 6 a favor. Per què no actuen? 

[*Contagi de l’estigma. És una por imaginària a “contagiar-se” de les característiques de la persona criticada que provoca que s’allunyen d’ella i/o que no la defensen davant d’una situació de violència.]  
QÜESTIONS A PLANTEJAR A L'AULA:


KARICIES
(http://www.karicies.com/2014/04/la-meua-classe.html)
Podem ser mediadors i mirar cap a un altre costat quan s’exerceix violència al nostre voltant?

Podem simplement ser persones i deixar que la gent patisca?

Estem disposats a deixar de ser nosaltres mateixos per culpa d’un sistema injust que vol hòmens i dones “de veritat”?

Us anime a prendre nota, com fa Andreu, de les pressions que reben els xics per a ser hòmens de veritat?
- Un company de classe em digué covard perquè no m’atrevia a anar amb bici sense mans.
- L’entrenador ens va dir que havíem jugat com a “nenazas” perquè ens havíem deixat marcar tres gols.
- Ma mare em digué que no em depilara les aixelles perquè la gent pensaria que sóc homosexual.
- La meua germaneta em va fer un polsera de gometes que tenia molt de color de rosa però un amic em digué que no me la posara perquè era de xica.
-Etc.

I us anime també a escriure frases per a omplir l’institut de cartells que diguen:
- Si li dius maricó a algú, tens un problema. Fes-t’ho mirar.
- Es pot ser home i sensible.
- Els hòmens també ploren.
- L’homosexualitat no és cap malaltia; l’homofòbia, sí.
- Si creus que dir-li “nena” a un xic és un insult, fes-t’ho mirar.
- Etc.

dimarts, 12 de març del 2019

ELS TRES FILTRES DE SÒCRATES: contra la rumorologia

https://www.ara.cat/opinio/tres-filtres-Socrates_0_880112036.html



La nostra enrarida vida pública, tocada per la crisi econòmica i la crisi de legitimitat del sistema democràtic, és plena de gesticulacions buides, llengües enverinades i mitges veritats planificades. El sistema de la Transició ha fet fallida. És com si els seus creadors, els pares de la Constitució, haguessin aplicat la tècnica industrial que ens ha portat al vertigen consumista: l'obsolescència programada, que consisteix a fer que els objectes tinguin un temps limitat de vida. La restauració borbònica és un producte envellit, irreparable. La monarquia fa aigües, la corrupció ha desacreditat els partits en què s'assentava el sistema, les nacions silenciades s'han desinhibit i els nou rics dels anys de bonança de cop apareixen despullats de tripijocs.
En aquest ambient enrarit, costa discernir el gra de la palla. Tothom es dóna la culpa de tot. Hi ha molta palla, molt soroll, safareig i insídia. Una bona mesura per protegir-se del femer és fer servir els tres filtres de Sòcrates, de qui es conta que un dia va acostar-se-li un home per explicar-li una maligna tafaneria sobre un conegut comú. Sòcrates, abans que l'altre comencés, el va aturar i va fer-li tres preguntes. Primera: ¿Has comprovat que el que m'has de dir sigui perfectament exacte? "No, m'ho va dir en tal que diu que..." Segona: ¿El que em vols dir és, com a mínim, una cosa bona, dita a fi de bé? "Home, no gaire bona". I tercera: ¿I per ventura és útil? "Útil? No exactament". Així que Sòcrates el va tallar en sec: "Si el que m'has de dir no és ni veritable, ni bo, ni útil, més val que no m'ho expliquis".

dilluns, 13 de febrer del 2017

Què és una injúria?

1. injúria
 

Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ofensa feta al nom, a l'honor, d'altri, amb paraules o amb actes. Una injúria greu, baixa, vil. Fer una injúria a algú. Dir una injúria.

Resultat d'imatges de INJÚRIA

dijous, 2 de febrer del 2017

Carta d'agraïment al meu acollit de Mallorca.

Resultat d'imatges de gràcies
Pensem amb calma, recordem, somriem amb les sensacions viscudes en companya. I.... agraïm!
Un moment, un comentari, una abraçada....


Aquí teniu un parell de cartes que us poden inspirar:


http://www.adolescents.cat/noticia/25962/envia/aquesta/carta/agraiment/al/teu/millor/amic/amiga

Gràcies per la teva mirada de complicitat, pel teu somriure autèntic, per la teva sinceritat, per dir-me el que ningú més té nassos de dir-me, per trucar-me sense haver de dir-me res, per donar suport als meus projectes, per entendre el que ningú més entén de mi, per respectar-me, per abraçar-me quan ho necessito, per fotre'm bronca quan me la mereixo, per recordar-me les coses, per ser el meu còmplice, per explicar-me els teus secrets i saber guardar-ne els meus, per fer-me companyia, per preparar-me sorpreses, pels teus detalls amb mi, per passar-me apunts, per donar-ho tot quan sortim de festa, pels teus missatges de bon dia i bona nit, per explicar-m'ho tot i demanar-me consell, per fer-me sentir especial, per dormir amb mi tot i que el nostre llit sigui petit, per riure quan em tiro un pet o em fan pudor els peus, per preocupar-te quan les coses no em van del tot bé, per ser-hi sempre, per tenir-me com la teva primera opció, per voler que formi part de la teva vida, per no demanar-me mai res a canvi, per no tenir mai un "no" per mi, per fer bogeries amb mi i per mi, per fer-me petar de riure, per posar-te amb mi només per fer-me empipar, per avisar-me si t'assabentes que algú em critica o em vol fer mal, per defensar-me, per passar-me una cançó nova o un vídeo que saps que m'agradarà, per voler que m'enamori, per proposar-me plans, per saber cedir, per tot i més! Gràcies per ensenyar-me la definició d'amistat! Perquè tenir-te no té preu! 


http://relatsencatala.cat/relat/per-una-amiga/1028964

Gràcies.
No sé com dir-te el que sent.
Gràcies per estar allà sempre, per soportar-me dia a dia.
Gràcies per fer-me somriure, per fer-me feliç.
Gràcies pels bons moments, i també pels dolents.
Perque el vent no ens ha d'impedir caminar juntes.
Gràcies per guardar-me un lloc en el teu cor quan em sent malament; allà em sent bé, protegida del dolor.
Anys juntes, dies, minuts, segons...Tot el que puc demanar és el teu calor.
Gràcies per acompanyar-me, per fer-me seguir el bon camí.
Gràcies per ser tu, per ajudar-me a ser jo.
Perque l'amistat és el millor que hi ha, i tu as fet que aquesta paraula tengui sentit per a mi.
Gràcies per la teva comprenssió, per la paciència, per la amabilitat.
Et podria escriure un llibre donan-te les gràcies per tot, però t'ho resumesc en una simple paraula: t'estim.
Un amor d'amiga, que t'agraeix el que has fet dia a dia.
Perque estiré aquí ara, abans i sempre.Perque sempre et recordaré, i mai t'oblidaré.Perque en el meu cor només hi ha lloc per unes poques persones, i tu ocupes un lloc en ell.
Simplement,gràcies.
Per tu, Marta.Gràcies per la teva amistat.

Convertim pensaments irracionals en racionals


Resultat d'imatges de pensamiento irracional

Resultat d'imatges de puc fer ho

Alternatives al pensament irracional 

Pensaments irracionals
Pensaments racionals
És espantós.
És un contratemps.
No ho puc suportar.
Puc tolerar allò que no m'agrada.
Sóc un estúpid.
La meva conducta ha estat estúpida.
És un imbècil.
No és perfecte.
Això no hauria de passar.
Això passa perquè és part de la vida.
No hi té dret.
Té dret a fer el que li sembli, tot i que hauria preferit que no ho hagués fet.
M'han de castigar.
Va ser culpa meva i n'he de ser responsable.
Necessito que ell faci això.
Vull/m'agradaria que ell fes això, però potser no ho aconseguiré.
Tot surt sempre malament.
De vegades, potser sovint, les coses surten malament.
Cada vegada que provo una cosa, m'equivoco.
De vegades m'equivoco.
Res no funciona.
Les coses fallen més sovint del que jo voldria.
Això és tota la meva vida.
Això és una part molt important de la meva vida.
Això hauria de ser més fàcil.
Voldria que fos més fàcil, però sovint el que em convé costa d'aconseguir.
Ho hauria d'haver fet.
Hauria preferit fer-ho millor però vaig fer el que vaig poder.
Sóc un fracàs.
Sóc una persona que alguna vegada fracassa. 
Taula Alternatives al pensament irracional
Pensaments irracionals Pensaments racionals
És espantós. És un contratemps.
No ho puc suportar. Puc tolerar allò que no m'agrada.
Sóc un estúpid. La meva conducta ha estat estúpida.
És un imbècil. No és perfecte.
Això no hauria de passar. Això passa perquè és part de la vida.
No hi té dret. Té dret a fer el que li sembli, tot i que hauria preferit que no ho hagués fet.
M'han de castigar. Va ser culpa meva i n'he de ser responsable.
Necessito que ell faci això. Vull/m'agradaria que ell fes això, però potser no ho aconseguiré.
Tot surt sempre malament. De vegades, potser sovint, les coses surten malament.
Cada vegada que provo una cosa, m'equivoco. De vegades m'equivoco.
Res no funciona. Les coses fallen més sovint del que jo voldria.
Això és tota la meva vida. Això és una part molt important de la meva vida.
Això hauria de ser més fàcil. Voldria que fos més fàcil, però sovint el que em convé costa d'aconseguir.
Ho hauria d'haver fet. Hauria preferit fer-ho millor però vaig fer el que vaig poder.
Sóc un fracàs. Sóc una persona que alguna vegada fracassa.

dimecres, 11 de gener del 2017

ACTIVITAT D'AUTOCONEIXEMENT

tinc un problema
Resultat d'imatges de I have a problem
SESSIÓ 1
Escrivim en un paper una carcterística nostra que ens supose algun problema en un moment determinat de les nostres vides.

SESSIÓ 2
Cada alumne llegeix un dels escrits (el seu o un altre) en veu alta.
En parlem entre tots.

dilluns, 21 de novembre del 2016

PROMOVEM LES BONES RELACIONS


DEBAT SOBRE LES RELACIONS DE PARELLA
De quines edats està parlant?
Penseu que té a veure alguna cosa amb vosaltres?
Com podem educar des de menuts per a què això no passe?

PROPOSTES DELS ALUMNES
Parlar d'aquests temes en alguna matèria de manera habitual 
Xerrada de la tia de Yaiza i vídeos fets per ella.
Fer vídeos els alumnes
Fer símbols plàstics. 


PROPOSTA PER A LA SETMANA CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE


Ni amor romàntic ni prínceps blaus
trenca el silenci
tracta'm bé
lliure t'estime.