Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris VÍDEOS. Mostrar tots els missatges

dimecres, 20 de novembre del 2019

SOM DIFERENTS? SOM IGUALS? RESPECTEM-NOS!

dimarts, 28 de maig del 2019

EDUCACIÓ AFECTIVA I SEXUAL: De LUcas a Luus

"FROM LUCAS TO LUUS" by Charlotte Hoogakker. PaÏsos Bajixs, 2005

EDUCACIÓ AFECTIVA I SEXUAL: Identitat de gènere

"1977" de Peque Varela

"Xic i xica" d'Irma Navarro (traducció: R. Sanchis)

Filo tenia 10 anys i sentia molta curiositat pels xics: com es movien, els joguets amb què es divertien... Ella s’avorria amb les nines; però sempre li’n regalaven alguna i les tenia penjades a la paret de l’habitació. A sa mare li pareixia bona idea, ja que la xiqueta no les utilitzava. A Filo, la que més li agradava era la nina legionària i, com aquesta, en tenia quatre. Un germà que estava fent el servei militar li’n va portar una i des de llavors, cada vegada que un altre germà se n’anava a la mili, en veure que l’única nina que li agradava a Filo era la legionària, li’n portava una altra. Així va arribar a tindre’n quatre, la seua xicoteta col·lecció. No jugava amb elles, però li encantava observar com anaven vestides de xics, igual que els seus germans.

A Filo li encantava la roba de xic i odiava les faldes perquè l’obligaven a mantindre les cames tancades perquè no se li vera res i, a més, no li permetien moure’s bé. No!, ella se sentia lliure amb pantalons; amb ells podia córrer, botar i eixarrancar-se a gust. Era feliç jugant a vaquers i a Tarzán, i el que no podia suportar era jugar a mamàs i papàs; de fet mai hi jugava. Filo volia ser un xiquet perquè tot el que li deien que era propi de xiquetes no li agradava. Quin avorriment!

Filo pensava que l’única cosa que la diferenciava dels xiquets era la pilila i per això un dia va decidir construir-se’n una. Es va tancar al bany, va agafar el rotllo de paper higiènic per un extrem i va anar enrotllant-lo fins a fer un cilindre d’un diàmetre que li va paréixer suficient, es va obrir de cames i se’l va col·locar entre els llavis. Després, es va pujar les bragues i es va posar els pantalons. Eixí del bany i va caminar per la casa experimentant la sensació de portar allò entre les cames, i li va encantar! Filo sabia que no li ho podia contar a ningú, perquè li cauria un esbronc ben gran i desapareixerien els rotllos de paper del bany; encara que a ella no li pareixia gens dolent el que feia.

No us he contat que a Filo, encara que li agradava fer coses de xics, li molestava molt que la confongueren amb un, que li digueren guapo, o quin xiquet més mono!. Constantment li passava perquè Filo portava els cabells curts i vestia sempre amb pantalons.

Un dia, es va col·locar la seu pilila (bé, segons se li espatllaven, se n’anava fent més) i se’n va anar al carrer a jugar; però va tindre una idea: no es diria Filo, sinó José. Aquell dia només va jugar amb xiquets, i es presentava amb el seu nou nom: “Hola, sóc José, puc jugar amb vosaltres?” Ningú no li va recriminar res i va fer noves amistats.

Un dia es va trobar en el parc amb un company de classe. Aquest, tot content, es va acostar a saludar-la:

-Hola Filo!

-Filo? Jo em dic José.

-No, tu eres Filo, anem junts a classe.

-No! T’has confós. No et conec, però si vols juguem.

-D’acord! -va dir el xiquet, desconcertat.

L’endemà, quan Filo va trobar el seu company a classe, aquest li va contar al·lucinat que havia estat jugant amb un xiquet que es deia José i que era igual que ella. Filo va posar cara d’incrèdula, però per dins es pixava de riure. Ho havia aconseguit!, era Filo i José. Guauu! A partir d’aleshores, quan li preguntaven si era xic o xica, contestava el que li abellia, segons li vinguera millor. Va passar d’estar en una situació desfavorable a una favorable. Ara era ella la que decidia!

Van passar els anys i Filo es va anar oblidant d’aquests jocs simplement perquè se n’inventava d’altres. Sempre va ser una xiqueta especial.

PENSA-HI

Què penses de Filo?
I de Peque?
Què els passa?
Com se senten?
Creus que tenen elles algun problema o és la societat?
No has sentit mai que no podies fer coses perquè ets una xica (o un xic)?

dimarts, 30 d’octubre del 2018

II Edició del Concurs de Vídeos “De major vull ser com…” dirigit a joves estudiants

https://www.lasnaves.com/estrategias-ciudad/72090/

dimarts, 16 d’octubre del 2018

Recull de documentals sobre els MENA

De "Projectes audiovisuals d'educació social" RETINES

Us hem preparat un recull de documentals que retraten, des de diferents punts de vista, la vida dels infants i adolescents no acompanyats que fugen dels seus països a la recerca d’un futur millor.

Corredors de fons

Una producció de TV3 i Frame Zero que retrata l’entrada en l’edat adulta de tres nois que van arribar a Barcelona. Intenta trencar els tòpics negatius sobre la immigració, alhora que promou valors com la tolerància i el respecte per l’altre.

Tumaranké

RE-FUTURE from Dugong on Vimeo.

Tumaranké significa, en idioma bambara, “viatger que deixa el seu país a la recerca d’un futur millor”. Els migrants menors d’edat arriben amb els seus telèfons intel·ligents com a únic acompanyant i contacte amb la seva família. És a través d’aquests aparells que ells mateixos filmen i dirigeixen aquest documental.

Which Way Home

Documental de l’any 2009 , nominat a l’Òscar, que segueix les dificultats i les experiències traumàtiques que viuen diversos nens en el viatge als Estats Units amb el famós tren “La Bèstia”.

Unaccompanied: Alone in America

Curtmetratge que ens mostra que segons la llei dels EUA els nens arrestats per ingressar il·legalment al país, no tenen dret a un advocat designat pel tribunal. Tampoc no tenen possibilitat de contactar amb un advocat i de contractar-ne un. Així mateix, tampoc no tenen accés a intèrprets, malgrat que molts d’ells no parlen anglès.

Aquest vídeo forma part de la campanya ‘Unaccompanied children’ , que busca recaptar fons per oferir representació i assessoria legal a aquests infants

UNACCOMPANIED: Alone in America from Linda Freedman on Vimeo.

RE-FUTURE from Dugong on Vimeo.

dimecres, 12 de setembre del 2018

COM ENS VOLEM RELACIONAR?

dissabte, 23 de juny del 2018

S'HA ACABAT UN BON CURS

dimecres, 19 d’abril del 2017

Aprendre és fàcil?

dijous, 30 de març del 2017

Un vídeo empàtic i un de fantàstic

divendres, 10 de febrer del 2017

PERSEGUIR OBJECTIUS... FINS ON O FINS QUAN?

http://www.rinconpsicologia.com/2017/02/corto-inversion-emocional-desistir.html
(Llegeix les reflexions)

Prendre decidions no sempre és fàcil.

dijous, 3 de novembre del 2016

Soufian, el nen que volia volar

dimecres, 26 d’octubre del 2016

QUÈ ELS PASSA, ALS ADOLESCENTS?

Tu també vas ser adolescent

Un vídeo encoratja els pares a educar els joves amb paciència, confiança i respecte

"Estima'l quan et cridi i no vulgui saber res de tu. Quan el seu món s'ensorri i cregui que tu n'ets la causa, no et rendeixis. Tot passa. Estima'l quan tot li surti malament i no hi hagi sortida. Demostra-li que sí, que només és una caiguda."

Hirukide, La Federació de Famílies Nombroses d'Euskadi, ha tirat endavant el vídeo Cuando más lo necesite per mostrar la fragilitat dels adolescents. Les decisions i les indecisions amb què van topant. I sobretot, per encoratjar els pares a gaudir d'aquesta etapa, a tenir paciència, a acceptar que els fills han de construir el seu camí, la seva vida. Però que ells hi han de seguir sent, amb la distància justa, al seu costat.

dimarts, 25 d’octubre del 2016

50 CURTS PER A TREBALLAR ELS VALORS

Del blog de Nati Buerguedà: 50 curts

Hola,

A l’escola, a part d’ensenyar matemàtiques, llengua, ciències,... és fonamental treballar les emocions i els valors. Una bona manera de fer-ho és utilitzar els curtmetratges.

A partir de la visualització de curts es poden establir diàlegs i converses molt interessants amb els infants.

En aquest article he recollit 50 curts que espero que et puguin ser útils.

50 curts per treballar els valors i les emocions a l'escola

Per cert, aquest any participo als premis Bitácoras per donar una mica més de ressò al blog. Si vols, pots votar-me ;) Aquí tens una explicació pas a pas de com fer-ho.

Només queden 5 dies per votar i estic en la posició 25 en la categoría d'educació (el concurs és a nivell de tot l'estat).

Moltes gràcies per la teva col·laboració!

Nati

dimarts, 20 de setembre del 2016

CURT: Si et poguera estimar

Es desperta, s'arrauleix a terra, es posa les mans a la cara. Quan obre els ulls, ella, com un record, apareix. El ballarí, traçat amb les línies negres, persegueix el cos volàtil i blanc. Quan la toca, se li desfà entre les mans. Ballen i ballen. S'apropen i fugen. Thought of You, dirigit per Ryan WoodWard, ens mostra la lluita d'un amor que viu a dins, imaginat, idealitzat. Quan és real, quan toca de peus a terra, tot es veu diferent.

http://www.catorze.cat/noticia/2904/si/et/pogu/estimar?rlc=a2

El making off de Thought of You:

CURT: Quan la múscia ens iguala

Un barber xiula mentre afaita un client. La música ve d'un tocadiscos, però s'espatlla. Silenci. Ara una melodia arriba del carrer. Espia per l'aparador. Qui la toca no està gaire ben vist. Per què? Pel seu color de pell. Som a Nova York, als anys trenta. Els conflictes racials xoquen a cada cantonada, a cada paraula i a cada mirada. El barber li arrenca la trompeta de les mans i el músic desapareix. Entre els dits té uns prejudicis, però també un instrument que farà sonar. Sense poder-se contenir ni controlar, es deixarà endur. Sentint i vivint el que li transmeten aquelles notes. Allunyant-se fins a topar amb un mirall: el reflex que delatarà la buidor d'uns ideals que no s'aguanten per enlloc. Però també seran l'oportunitat de començar a veure el món amb uns altres ulls. Més propers. Més amables. Descobrim el poder que arriba a tenir la música amb una animació produïda per ESMA: Swing of Change.

http://www.catorze.cat/noticia/2953/quan/musica/iguala?rlc=a2

CURT: A la mare ni la toques

http://www.catorze.cat/noticia/3161/mare/ni/toquis?rlc=a2

Li pega. La tira a terra. Crida. Des del carrer un cavaller ho escolta i corre a salvar-la. Puja les escales galopant. D'un cop obre la porta i treu l'espasa. Per ella lluitarà. Per ella ho farà tot. Si l'animació Un conte, dirigida per Guillaume Arantes, és tan impactant, és perquè mostra com els petits herois s'encaren a la brutalitat de la violència de gènere. Com, malgrat la fragilitat i la vulnerabilitat, treuen la força d'on sigui. La necessitat ve de molt endins: protegir la mare. Encara que el preu que s'hagi de pagar sigui massa alt.

CURT: Ara que m'he fet gran

Es desperta. S'asseu al cantó del llit. I sospira. Ho tornarà a fer quan vagi a la cuina i algú vestit de gris li allunyi l'ouera.

Blobby és una animació dirigida per Laura Stewart i feta amb la tècnica de l'stop-motion. Ella mateixa es defineix com una artista que estima les coses petites i que el que busca és trencar, només una mica, el cor dels espectadors.

En aquest cas, si ho aconsegueix és gràcies a la mirada delicada que fa sobre el pas del temps. I aquella solitud amb qui un ha d'aprendre a conviure. Només són dos minuts, però hi cap des de la tristesa subtil i quotidiana fins al petit punt d'il·lusió. De provar de convertir el gris en colors.

http://www.catorze.cat/noticia/3796/ara/he/fet/gran

CURT: quan l'amor penja d'un fil

http://www.catorze.cat/noticia/3079/quan/amor/penja/fil?rlc=a2

De balcó a balcó hi ha dues cordes on ella penja un vestit i ell, uns calçotets. Però llisquen fins a canviar de propietari. Es miren. Es troben. Comença el joc: l'oportunitat d'intercanviar mirades, insinuacions. L'animació Love Line, creada per Andrew Deeds Walton, ens mostra el flirteig entre dos veïns. Ella li fa l'ullet, amb la mà li envia un petó. I ell, que el rep, busca la manera perquè els metres que, entre façana i façana, els allunyen es converteixin en uns petits mil·límetres.