Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ALS MESTRES. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ALS MESTRES. Mostrar tots els missatges

dilluns, 4 de febrer del 2019

Ús del whatsapp

"Benvolgudes famílies,

Des de l'equip directiu us fem arribar un escrit a mode de reflexió sobre l'ús del WhatsApp a l'escola. Des que aquesta aplicació va nàixer i se n'ha fet una gran difusió, hem pogut veure'n els avantatges. I també els inconvenients o les dificultats comunicatives que genera. A l'escola, com un àmbit més de la vida en què fem servir el WhatsApp, hem vist la prolliferació de grups i subgrups amb funcions diverses. I no parlem del nostre centre en particular, sinó de l'escola en general. De fet, en són ja bastants els centres que han reflexionat sobre la utilització d'aquesta aplicació, després de veure'ns els usos profitosos i els negatius. 
I també hi ha sociòlegs/es, pedagogs/es, mestres... i d'altres professionals que s'han parat a pensar sobre quins avantatges ens aporta i quins no. I també als nostres xiquets i xiquetes. Per això volem compartir aquesta reflexió amb vosaltres, sempre amb la voluntat i l'interés de garantir una bona comunicació entre tothom: fluïda, sana, rigorosa, respectuosa i actual.

Compartim també alguns enllaços d'articles que en reflexionen:
- https://www.vilaweb.cat/noticia/4237098/20150323/deu-consells-pares-grups-whatsapp-lescola.html
https://www.naciodigital.cat/canaldigital/noticia/22472/consells/formar/part/grups/whatsapp/pares/no/morir/intent
https://www.uoc.edu/portal/ca/news/actualitat/2015/037-whatsapp-escola-pares.html

Salutacions i bona setmana,

dijous, 6 de desembre del 2018

ÚS RACIONAL DEL MÒBIL

ABACUS: CONEIXEMENT COMPARTIT:

Com combatre l’ús excesiu del mòbil en menors?


I NOSALTRES QUÈ VOLEM FER?

Aspectes positius de l'ús del mòbil a l'escola:
-
-
-
Aspectes negatius de l'ús del mòbil a l'escola:
-
-
-


Acordem  entre tots (alumnes de 1r i tutores de 1r) quin ús en farem nosaltres a l'escola i a casa.

Quan ho tinguem acordat les tutores ho comunicaran a les famílies per tal que posen les aplicacions  necessàries i així fer possible que els compromisos presos siguen reals.

PROPOSTES:
-
-
-

divendres, 21 de setembre del 2018

com funciona la motivació als aprenentatges?

1. Perquè esteu estudiant actualment?
2. Us trobeu en un moment bo d'estat d'anim?
3. Sou conscients de perquè teniu o no teniu ganes d'estudiar, implicació en els aprenentatges?
4. Com podem tenir consciència del nostre estat d'ànim?
    A TRAVÉS DE LES METÀFORES.
    Són missatges visuals. El cervell des del primer any dedicat molt de temps i energia a construir
    imatges. Tenim molta capacitat per entendre el món de les imatges.
    Exemple: Quan estigues nerviós et deixaré sortir per què et relaxes - NO AJUDA
                     Tots tenim un got.... que s'ompli.... la gota que vessa el got. -
                     AIXÒ FUNCIONA PERQUÈ NO ENS SENTIM JUTJATS NI ATACATS.
                  
   Metàfores adequades: ELS CALAIXOS:

1r calaix - M'AGRADA (jugar, no fer res, caminar....)

2n calaix -VULL FER (decideixo, toca...). Sol estar ben buit. En canvi, és la font de la motivació. Cal potenciar-lo, ajudar a que tot passe per ací.

3r calaix (el de dalt de tot) - HE DE FER (fer els deures, arribar a l'hora, estudiar, parar taula....). Tant del que ens diuen els altres que hem de fer com si som nosalters mateixos. Ni aquest calaix ni el primer ens fan sentir bé tot i que els dos  estan ben ple)

Que el 2n estiga buit, o gairebé, les coses no ens funcionen bé: estem despistats, desanimats.....

(Això és iuna metàfora per a explicar el funionament del cervell. Cada calaix seria una zona determinada del cervell on es produeixen un tipu determinat de reaccionsque suposen un tipus determinat de reaccions o accions)

Aquestes imatges (metàfores) us poden ajudar a començar a canviar determinades actituds que no ens beneficien. Si no apliquem determinats canvis a nivel neuronal, continuarem fent les coses sempre de la mateixa manera.

5. L'única manera de resoldre la situació és aconseguir que tot passe pel calaix del mig. Les emocions les gestionem des del calaix del mig.

Quan ens trobem davant d'una situació en la que ens trobem entre el M'AGRADA i el HE DE, al final no fem les coses de manera adequada. Cal que trobem la manera de fer-ho des del VULL. Per a aconseguir-ho podem pensar en el FUTUR i fer una PLANIFICACIÓ. (com et sentiràs millor si fas... estudies x hores, amb bona feina, després vaig a l'aniversari, l'examen..)

M'agrada rentar els plats? No. Ningú diu: "dona'm plats!!!, dona'm plats.
Si el meu pensament és: Vull rentar ara els plats així després tindré la cuina neta, i veuré la tele més tranquil·la....

Mateix exemple amb els deures.

Exemple de la xica que tenia una festa divendres i un examen dilluns. La mare li diu que

6. Quin sentit té estar a primer d'ESO?

7. Què és un m'agrada amb potes?

dissabte, 24 de febrer del 2018

POC A POC I BONA LLETRA


Resultat d'imatges de plantilla imprimir

(INFORMACIÓ EXTRETA DEL BLOG: AMPA IPSE BLOC)

En aquest article s'aconsella usar fulla quadriculats fins que es domine el traç: cap els 14 anys:

https://criatures.ara.cat/importancia-calligrafia_0_950904917.html



Resultat d'imatges de bona lletra eso

Recomanacions pràctiques per aconseguir adquirir una escriptura llegible, clara i ben formada


Tenir una mala lletra pot arribar a frustrar a un alumne de tal manera, que intenti evitar en la mesura del possible totes les tasques que impliquen realitzar activitats d’escriptura. Però la reeducació és possible. El tipus de paper que s’utilitza, la forma d’agafar el llapis o la postura que s’adopta són alguns dels aspectes que poden provocar la manca de destresa i habilitat en escriure. Si es treballa sobre ells, es pot millorar la lletra i aconseguir que sigui llegible i harmoniosa.
Traducció al català de “Cinco pautas para escribir con buena letra” de MARTA VÁZQUEZ-REINA

Destreses cal·ligràfiques

Com és una bona lletra? Els especialistes en cal•ligrafia i grafologia assenyalen que el principal que caracteritza a una escriptura adequada és la llegibilitat. Aquest terme es tradueix en linealitat, claredat, neteja i correcció en els traços. Per a alguns estudiants, aconseguir escriure bé és una tasca fàcil. No obstant això, altres tenen menys destresa psicomotriu i, per tant, menor habilitat per aconseguir una escriptura correcta.
Els estudiants amb mala lletra triguen més temps a completar les tasques escrites
Sovint, els estudiants desisteixen en l’esforç per aconseguir una bona lletra perquè no ho consideren un aspecte essencial en la seva educació, desconeixen que no és tan sols una qüestió d’imatge. En general, els alumnes que no han adquirit la destresa suficient per a escriure amb harmonia triguen de mitjana més temps que els seus companys a completar les tasques escrites i els apunts de classe i intenten evitar les activitats que impliquen realitzar aquesta acció.
Per això, si un nen escriu malament després de superar els primers anys de Primària, quan es comença a desenvolupar una escriptura correcta i regular, cal reeducar per intentar solucionar els possibles problemes que provoca aquesta falta d’habilitat. Aquests són alguns dels principals aspectes relacionats amb l’escriptura en què cal incidir per aconseguir aquesta reeducació o per evitar dificultats durant l’aprenentatge.

Utilitzar un tipus de paper adequat

Per aconseguir una bona cal·ligrafia en els inicis de l’escriptura, de manera que es distribueixi bé i de forma ordenada i proporcionada en l’espai, s’utilitza amb freqüència algun tipus de paper pautat, ja sigui en quadrícula o ratllat horitzontal. Com afirma Pilar Besumán, experta en grafologia, “en el paper llis el nen no és capaç d’escriure amb ordre, la pauta permet obtenir una lletra equilibrada”.
El paper pautat serveix a l’estudiant per escriure de forma més uniforme
Hi ha discordança entre els especialistes sobre quin és el millor format de pauta d’aprenentatge. Alguns apunten que el paper quadriculat té més límits de referència per ajustar bé l’ample i alt de les lletres. No obstant això, altres experts, com Fernando Carratalá, doctor en Filologia Hispànica, assenyalen que amb el paper pautat en línies s’aconsegueix major uniformitat en el moviment gràfic, ja que el ratllat vertical pot distorsionar l’atenció. Ja sigui d’un tipus o un altre, l’important de la pauta és que serveix a l’estudiant per escriure de forma més uniforme, ja que el paper li marca tant la línia sobre la qual descansa l’escriptura, com els límits superior i inferior que no ha de superar. S’ha d’intentar que l’alumne conegui aquesta norma perquè l’apliqui quan realitza les tasques d’escriptura.

Agafar bé el llapis

La forma de subjectar l’instrument d’escriptura és essencial perquè el resultat sigui el desitjat. Si l’estudiant ha adquirit un mal hàbit en aquest sentit, és imprescindible que se li corregeixi abans de seguir amb altres exercicis, ja que com més avanci amb una mala postura, més difícil serà la reeducació.
El llapis s’ha d’agafar entre els dits polze i cor i sobre ell es posa, a manera de pinça, el dit índex
El llapis s’ha d’agafar entre els dits polze i cor i sobre ell es posa, a manera de pinça, el dit índex, sense pressionar massa. El punt d’unió no s’ha de situar ni molt amunt ni molt avall (a uns 12 mm de la punta), ha de quedar de manera que es pugui desplaçar la mà pel paper de forma fàcil i còmoda. La mà que subjecta el llapis ha d’estar relaxada, ja que si es contrau massa es pot canviar de forma inconscient la postura idònia o exercir una pressió massa forta sobre el paper. Perquè l’alumne s’habituï a una posició correcta és aconsellable que escrigui poc a poc, a un ritme adequat però pausat, que li permetrà mantenir el llapis al seu lloc.

Posar bé el paper

L’ocupació adequada del paper sobre el qual es va a escriure difereix si l’alumne és dretà o esquerrà. Els que escriuen amb la mà dreta d’inclinar lleugerament el paper cap a l’esquerra i els esquerrans, cap a la dreta. Una inclinació excessiva o l’absència d’aquesta poden afavorir una lletra menys clara i llegible perquè impedeix que l’escriptura es mantingui sempre dins de la línia de visió.
El referent per posar el paper és la diagonal que forma el tauler de la taula
Un truc per aconseguir la posició idònia que apunta Fernando Carratalá és prendre com a referent la diagonal que forma el tauler de la taula on s’escriu i posar el paper en aquest mateix sentit. D’altra banda, mentre s’escriu, cal subjectar el paper amb la mà contrària, de manera ferma però sense pressionar massa.

Seure de forma correcta

Una de les principals causes de la distorsió de l’escriptura és la postura inadequada de l’estudiant. Fernando Carratalá assenyala que el tronc ha d’estar recte, “lleugerament inclinat cap endavant i amb el cap en la mateixa línia del tronc”. Aquest especialista apunta també que els colzes han de romandre sobre la taula i dos peus recolzats a terra. Quant al capdavant, ha de col•locar a una distància aproximada de 20-25 cm del paper.
Quan s’escriu, els colzes han de romandre sobre la taula i els dos peus recolzats a terra
Perquè es pugui adoptar aquesta postura, cal que la cadira i la taula on es desenvoluparà la tasca d’escriptura siguin adequades. Marisa Ramon, del departament d’orientació Educativa i Psicopedagògica d’Alcobendas (Madrid), ressalta que la cadira ha de comptar amb suport perquè el nen pugui recolzar l’esquena i la taula no ha de ser “ni massa alta ni massa baixa, per evitar tensions a les espatlles o postures forçades “.

Tenir cura la mida, l’alineació, inclinació i espaiat

La bona escriptura té una imatge proporcionada entre totes les grafies. Pilar Besumán apunta que per obtenir una lletra equilibrada grafològiques “és necessari que la part alta i baixa de les lletres mesuren el doble que la zona central”. Quan s’utilitza paper pautat, la norma que s’ha de seguir és que les majúscules ocupin des de la línia base de la línia fins a la part superior i les minúscules, la meitat de l’espai que les majúscules.
La proporció de les grafies ha d’anar acompanyada d’una bona alineació i inclinació de les lletres i un espaiat correcte entre paraules i línies. Tenir cura aquests aspectes és sinònim d’uniformitat i, per tant, de llegibilitat.

divendres, 16 de febrer del 2018

Socialitzar a través del joc

El joc és l’eix vertebrador amb què la Fundació Quatre Vents articula la socialització de les famílies i infants en risc d’exclusió que atén. “Una activitat que als més petits els reporta la interiorització dels hàbits bàsics i uns coneixements mínims que els permeten integrar-se millor a l’escola, iniciar la sociabilitat i aprendre el respecte als altres i als objectes, etc.”, afirma Lita Álvarez, directora de la fundació.
En aquesta posada en escena, l’equip que està al capdavant del centre considera l’infant competent, una persona amb drets i capacitats, curiositat i desitjos d’aprendre. “Per això és tan summament important crear per a ell un context que l’ajudi a manifestar els seus desitjos, inquietuds, interessos, alegries i pors; un entorn, en definitiva, afectiu i respectuós en què els infants se sentin estimats i valorats”, conclou Álvarez.

dimarts, 4 de juliol del 2017

LLEGIM SOBRE L'ADOLESCÈNCIA I L'EDUCACIÓ

LLIBRES
- Camina. Miguel Delibes
- Adolescentes, qué maravilla. Eva Bach
- Educar en la adolesecencia. Jaume Funes
- La bellesa de sentir. Eva Bach
- El talento de los adolescentes. José Antonio Marina.
- Val més educar. Gregorio Luri
- L'escola contra el món. Gregorio Luri
- Estamos locos. Allen Francés

PEL·LÍCULES
El talento de las mariposas

BLOGS
El café de Ocata
Cuaderno de campo

Universitat de pares

dissabte, 8 d’abril del 2017

Xarxes socials, família i escola. Com hauria de funcionar tot plegat?

Los 11 mandamientos del pacto educativo (article a El Mundo)

"No usaré el WhatsApp para cuestionar a los profesores"

16 divulgadores educativos redactan en un mes un Pacto por la Educación en Equipo para padres y profesores

Mientras los distintos grupos parlamentarios hacen encaje de bolillos en el Congreso para alcanzar el anhelado pacto de Estado por la Educación, esa arcadia que, según algunos, solucionará todos los males de la escuela española, un grupo de 16 expertos tiene ya redactado su propio acuerdo.

Se trata de un documento consensuado en apenas un mes -políticos, tomen ejemplo- que recoge 11 mandamientos para padres y profesores. El llamado Pacto por la Educación en Equipo, promovido por la Fundación SM y la plataforma educativa Gestionando Hijos, lo firman educadores y divulgadores de renombre como Javier Urra, Begoña Ibarrola, Óscar González, Eva Bach o las psicólogas María Jesús y Silvia Álava.
El pacto ha ido a lo esencial y no trata cuestiones políticas como el debate sobre los conciertos, la asignatura de Religión evaluable o las lenguas cooficiales, pero pone el dedo en la llaga al denunciar muchos vicios que se producen dentro y fuera de la escuela. «No usaré los grupos de WhatsApp de padres para cuestionar las decisiones de los profesores», dice el punto número dos del manifiesto concerniente a las familias. ¿Se está haciendo tan mal uso de estos grupos?
"Hay una nueva generación de madres y padres que nos creemos expertos en educación y decimos cosas que aparentemente tienen sentido porque quedan muy bien como titulares de una queja", responde Leo Farache, creador y director de Gestionando Hijos e impulsor de la iniciativa.
"Los grupos de madres y padres son, como dice Carles Capdevila, útiles, patéticos, peligrosos y, en ocasiones, antieducativos. Cualquier crítica a un profesor en forma de desprecio a su labor es, por lo general, estúpida. Hace daño al profesor, a los alumnos-hijos, a la relación familia-escuela y al propio emisor, que se desacredita. ¿Los eliminamos? No, porque son útiles. Pero es conveniente, como todo en la vida, utilizar el buen sentido común", prosigue Farache.
La psicóloga Silvia Álava, una de las firmantes, recalca que "es fundamental, que tanto los padres como los profesores trabajen en el equipo. El objetivo de la educación de los niños es que cada uno consiga llegar lo más lejos que pueda, que consigamos que se desarrollen lo mejor posible, en todos los niveles, incluyendo todas las áreas: a nivel académico, social, personal y emocional. La educación no solo es que el niño acumule contenidos que reproducir en un examen".
El acuerdo, en su actual redacción, no cuenta expresamente con los alumnos, "pero el pacto es a tres; de hecho, el objetivo del mismo es garantizar que los estudiantes reciben la mejor educación posible tanto por parte de los padres como de los profesores".
Farache añade que habrá una segunda fase en la que los estudiantes también suscribirán sus propios compromisos.
A diferencia de lo que ocurre en las Cortes, a los firmantes del Pacto por la Educación en Equipo no les ha costado nada ponerse de acuerdo. El objetivo es común: la educación les mueve a todos y quieren que familias y profesores "construyan una relación de compromiso y sentido común" que vaya en beneficio de los niños.

dimecres, 26 d’octubre del 2016

ELS ALUMNES PROPOSEN: mentors de 4t d'ESO

Dues alumens de primer d'ESO,  Helena i Yaiza, ens han proposat una activitat ben interessant. Més que una activitat és un projecte, de treball en equip, de solidaritat, de convivència, de comprensió de suport....

No us intriga un poc? Voleu conèixer-lo?








Un poc més d'informació a la revista Futura de a Universitat de València 


QUÈ ELS PASSA, ALS ADOLESCENTS?

 Tu també vas ser adolescent

Un vídeo encoratja els pares a educar els joves amb paciència, confiança i respecte


"Estima'l quan et cridi i no vulgui saber res de tu. Quan el seu món s'ensorri i cregui que tu n'ets la causa, no et rendeixis. Tot passa. Estima'l quan tot li surti malament i no hi hagi sortida. Demostra-li que sí, que només és una caiguda."

Hirukide, La Federació de Famílies Nombroses d'Euskadi, ha tirat endavant el vídeo Cuando más lo necesite per mostrar la fragilitat dels adolescents. Les decisions i les indecisions amb què van topant. I sobretot, per encoratjar els pares a gaudir d'aquesta etapa, a tenir paciència, a acceptar que els fills han de construir el seu camí, la seva vida. Però que ells hi han de seguir sent, amb la distància justa, al seu costat.

dissabte, 24 de setembre del 2016

TRUCS PER A ESTUDIAR MILLOR

De la web Genial.Guru

16 Trucos de aprendizaje que harán que el estudio sea pan comido

Una tremenda cantidad de información por todas partes, un calendario apretado y un montón de apuntes escritos a mano hacen que estudiar sea una tarea dífícil. Y a tu hijo le resulta complicado entenderlo, manejar adecuadamente su tiempo y, en general, saber por dónde empezar. Por eso, Genial.guru preparó 16 trucos de aprendizaje que le ayudarán a hacerlo todo y sin tener que esforzarse en exceso.

Cómo despertarlo temprano

  • Planifica un buen desayuno que motive a tu hijo a alejarse de la almohada y levantarse cuanto antes.
  • Antes de dormir, dale un vaso de agua. Esto relaja y afecta positivamente su metabolismo.
  • Opta por una manta que abrigue bien. La temperatura ideal para dormir está entre 16 y 21°C.
  • Es mejor que tu hijo duerma con total oscuridad. La melatonina se produce cuando no hay luz.
  • Pon el despertador lejos de su cama, así tendrá que levantarse para apagarlo sí o sí.
  • Apaga el móvil (ya sabes por qué).

Para que se aprenda todo y lo memorice sin agotarse

  • Para hacer la mayor parte de las tareas de aprendizaje y, a la vez, permitir que la mente de tu hijo descanse, es mejor estudiar siguiendo este principio: 25 minutos de trabajo intenso, luego 5 minutos de descanso. Cada tercer descanso debe durar 20 minutos.
  • Para memorizar algo, es recomendable que tu hijo lo lea en voz alta y clara, sin prestar atención a la velocidad de la lectura.
  • Si algo lo distrae constantemente a la hora de estudiar, pon música baja de fondo, por ejemplo, Hans Zimmer — Pandora.
  • Haz que se familiarice con un nuevo horario. Simplemente, tómale una foto y ponla como fondo de su móvil. Así, cada vez que tu hijo consulte el teléfono, verá el horario y lo memorizará rápido.
  • Es bueno caminar durante 10-20 minutos antes de empezar a estudiar, esto acelerará su circulación sanguínea y hará que su cerebro funcione mejor. Para esto, servirá un buen paseo para llegar a la escuela.
  • Para que lea más rápido algún texto, enséñale a leer el primer y último párrafo en primera medida.
  • Está científicamente comprobado que la menta estimula la actividad cerebral y mejora la concentración. También puedes utilizar una goma de mascar o un carámelo con este sabor. Pon un par de ellos en su mochila.
  • Aprender algunas cosas es más fácil viendo documentales. Por ejemplo, historia o biología.

Las pegatinas de colores le recordarán a tu hijo qué debe hacer hoy

Si todos sus cuadernos son iguales, escribe el nombre de cada asignatura por el lado o márcalos con algún color llamativo

Motívalo a leer poniendo en cada párrafo del texto una pequeña golosina

Encuentra la solución

Cuando tenga problemas con una ecuación de matemáticas y tú tampoco sepas cómo resolverla, entra a wolframalpha e introduce el ejemplo a resolver. La página te mostrará la solución detallada y el resultado.

La mejor hora para estudiar

Que las clases empiecen temprano en la escuela tiene sentido. En la primera mitad del día, el rendimiento del cerebro es mucho mayor que en la segunda. No vale la pena posponer algo para la tarde-noche.

Cómo lograr que memorice las fechas históricas

  1. Haz que tu hijo dibuje una línea temporal.
  2. En ella, primero debe apuntar acontecimientos grandes y de mucha importancia y luego ir añadiendo los más pequeños.
Si tu hijo tiene memorizadas las fechas de acontecimientos grandes, recordar los más pequeños entre ellos será más fácil.

Enséñale a buscar en Google como un profesional

Google te suele ayudar perfectamente cuando buscas algo, pero contiene tanta información residual que es preferible que tu hijo use Google Académico para buscar dentro del material didáctico.
Foto de portada delishscrumptious ,
Alena Venum

dilluns, 27 de juny del 2016

MÒBILS I CONCENTRACIÓ EN EL TREBALL

L'enllaç a l'article del diari El País



22 JUN 2016 - 12:49 CEST


Vivimos en una sociedad obsesionada con la productividad, en la que se premia realizar el mayor número de tareas en el menor tiempo posible. Este superávit de responsabilidades al que nos enfrentamos, unido a la sensación de estar continuamente conectados a través del smartphone y otros dispositivos, deteriora la calidad de las labores que se llevan a cabo, lo que conduce a una irremediable impresión de fracaso. Percibir continuamente que se tiene algo pendiente, y sufrir por no poder alcanzar el éxito en todos los aspectos vitales, se ha venido a denominar la demencia del preocupado, concepto recientemente acuñado por la neuróloga Frances Jensen, autora del libro El cerebro adolescente (RBA).
"El síndrome parece una demencia [pérdida o debilitamiento de las facultades mentales, que se caracteriza por alteraciones de memoria, razón o conducta], pero en realidad es solo algo que ocurre debido a las continuas y constantes preocupaciones. Creo que le pasa a mucha gente. Nuestro cerebro no puede cambiar de cometido de una manera tan rápida como la que nos reclama el día a día, así que perdemos la atención, y después nos olvidamos de lo que teníamos que hacer", cuenta Jansen.

Qué nos ha llevado a esto

El término multitasking (multitarea, en español) fue creado en 1965 por informáticos estadounidenses para referirse a las múltiples funciones que podía ejecutar un ordenador en aquel momento. En la actualidad, esta palabra nos remite a la capacidad humana de prestar atención a muchas actividades al mismo tiempo. La psicóloga Isabel García asegura que este fenómeno no es reciente: “Las figuras maternas tradicionales llevan poniéndolo en práctica desde siempre, pero es ahora, con la implementación en la vida diaria de los medios electrónicos, cuando se ha extrapolado a otros ámbitos de nuestra vida y se le ha dado visibilidad”.
Para la experta, este exceso de obligaciones responde a una cuestión de violencia estructural. “La multitarea se nos vende de infinitas maneras que, en ocasiones, pueden resultar atractivas o inevitables: es cool y si no puedes con todo es que no eres un buen profesional o no has conseguido exprimir el curso al máximo. En Occidente se fomenta un modelo productivo en el que hay que competir de manera continua para estar al día, pero resulta casi imposible seguir el ritmo porque el nivel de tramas y posibilidades es infinito y absolutamente inabarcable”.

Cuáles son las soluciones

Si no entiende por qué su productividad es cada vez menor pese a que su esfuerzo se incrementa día a día, puede ser que sufra esta demencia, con otros síntomas como la mala concentración y un sentimiento de indecisión perpetuo. “Estar siempre alerta es agotador, y el presentimiento de que constantemente hay algo que se nos escapa nos causa hastío. Combatirla pasa por frenar el ritmo y preguntarse a qué queremos dedicar el día. Solo a partir de ese momento empezaremos a eliminar todos aquellos añadidos que no necesitamos en nuestra vida; seleccionar entre actividades y tomar decisiones hace que todo se vuelva un poco más claro”, aconseja García. Valore su caso concreto. “Todo el mundo tiene distintos ritmos y formas de afrontar su rutina. Algunos prefieren madrugar y otros trabajar por la noche; hay gente a la que le gusta intercalar faenas para no aburrirse y otra está más a gusto concentrándose en una sola labor hasta que la termina", prosigue: "Normalmente, se ignoran cuestiones como la familia, las enfermedades, o las personas que tenemos a nuestro cargo, pero son variables que tienen un gran peso en la manera en la que configuramos nuestra vida”. Si nuestra situación personal nos hace sentir sobrepasados, García recomienda buscar ayuda en otras personas y generar a nuestro alrededor redes de apoyo que nos resten algo de trabajo.
No es un problema baladí. Un informe de la Organización Internacional del Trabajo (OIT) asegura que el estrés "es la causa de entre 50% y 60% de todas las jornadas laborales perdidas, un costo enorme humano y económico”. La organización encuentra su explicación en diferentes factores: “Exceso de información, intensificación de las obligaciones, mayores exigencias de movilidad y flexibilidad, estar siempre disponible debido a la tecnología y, por último, pero no menos importante, el miedo a perder el puesto”.

El estrés es la causa de entre 50% y 60% de todas las jornadas laborales perdidas, un costo enorme humano y económico

La respuesta de las empresas

Para contribuir a frenar este ritmo de trabajo y evitar la dichosa 'demencia', algunas compañías han decidido implantar jornadas laborales de seis horas, que permiten a sus empleados disfrutar de un mayor tiempo de ocio. Un buen ejemplo de ello son las instalaciones de Toyota, en la ciudad de Gotemburgo (Suecia). Sus empleados llevan trece años saliendo dos horas antes que el resto de los europeos. La puesta en marcha de esta medida se ha traducido en un número inferior de bajas y una mayor productividad.
En el blog de la consultora Adecco se ofrece una receta aparentemente sencilla: reducir las distracciones y evitar la multitarea. Según la empresa, tendemos a pensar que la mejor opción es realizar el mayor número de quehaceres en el menor intervalo posible, pero casi nunca es así. “Acaba repercutiendo en la concentración y en la calidad. Podemos equivocarnos con facilidad y terminar teniendo que volver a hacer lo ya hecho”, aseguran.
Eso sí: nada de esto sirve si usted sigue pegado al móvil al acabar la jornada. "Debemos volver a conectar con nosotros mismos, empezar a escuchar a nuestro cuerpo y tener en cuenta nuestra inquietudes y todo lo que nos hace felices", concluye Isabel García. ¿De verdad no hay nada que le motive más que pasar la próxima hora pegado a las redes sociales? Pues eso.


La sobrecarga tiene nombre de mujer


Las más afectadas por este sistema de valores son las féminas. “Es crucial que aquellas que se encuentren sobrecargadas puedan delegar sus cometidos en otras personas. Solo así podrán dedicar tiempo a quienes son en realidad”, recomienda la psicóloga. Aun así, no siempre es fácil. “Lo primero es que comprendan que están en su derecho de hacerlo; normalmente, la culpa tiene mucho peso en ellas y eso les impide poder pensar de manera exclusiva en sí mismas”, se lamenta la terapeuta.

diumenge, 5 de juny del 2016

LITERATURA I EMOCIONS

A EL PERIÓDICO.CAT (SOCIETAT)

 Gemma Tramullas - Dissabte, 4 de juny del 2016

Als seus 59 anys, a aquest professor de l'institut Montserrat Miró i Vilà de Montcada i Reixac encara se li humitegen els ulls quan parla del moment màgic en què un text literari provoca una sacsejada emocional en l'alumne. Martori és un dels membres del Col·lectiu Pere Quart, que impulsa el manifest SOS. Literatura a l'ensenyament.
Un profe sense 'burn out'. Reivindica l'emoció a l'aula i denuncia el «mal tracte» de la literatura.
-Quan el fotògraf li ha demanat que escrivís alguna cosa a la pissarra, vostè ha triat el vers Escopiu a la closca pelada dels cretins, de Salvat-Papasseit. ¿Per què? Perquè és un exemple d'actitud combativa i perquè la literatura porta a la reflexió però també a adoptar un paper en la vida. Els adolescents són inquiets, lluitadors i emocionalment inestables, i això els crea un maremàgnum d'incerteses. Conduir aquesta energia és el repte del docent.
-¿Com es fa a través de la literatura? La literatura planteja qüestions amb què els alumnes es poden sentir identificats, facilita el coneixement del que som i del que somiem ser i possibilita la formació de ciutadans crítics i compromesos. Acabo de treballar el poema Elionor, de Martí i Pol, amb els de primer d'ESO i hem parlat de com les nenes més o menys de la seva edat vivien la feina a les colònies tèxtils com una condemna. Quan els parles d'això deixa de ser un poema fred, el viuen.
-En canvi, en el manifest denuncien que Ensenyament vol reduir les hores de llengua i literatura del batxillerat. Si la literatura fos dona, pensaria que està sotmesa a un mal tracte de gènere.
-Són paraules fortes. ¿Tan malament està? La frase és provocativa, però el manifest és un exercici de responsabilitat. Estem construint un nou país, ¿oi? ¿Volem formar adults cultes, lliures, desvetllats i feliços, com deia Espriu? ¿O preferim que siguin competents, però mesells, domesticats i obedients als dictats de l'empresa en una societat neoliberal?
-¿Vostè què creu? Que si de veritat volem gent desperta, amb coratge, inquieta i innovadora -és a dir, que participi dels processos democràtics i canviï les coses- ens hauran de donar les eines per poder fer bé la nostra feina a les aules.
-A més del manifest, han iniciat una petició a Change.org per recuperar les tres hores setmanals a batxillerat. També l'haurien de firmar les famílies i els alumnes, perquè conèixer el nostre patrimoni literari és el seu dret. A més a més, ¿actualment no es parla tant d'educació emocional? ¡La literatura és educació emocional!
-Però hi ha classes soporíferes. ¿El seu gremi no hauria de fer autocrítica també? Si estàs atent, cada classe és una autocrítica i et porta a replantejar-te la següent per fer-ho millor. Però necessitem temps. El professor de literatura és com el guia turístic que mostra els racons ocults d'una ciutat, és com el que serveix i ensenya a assaborir un bon plat, però és un procés de maduració lent.
-Reivindicar la literatura, i concretament la catalana, des d'un institut del cinturó roig de Barcelona ja és revolucionari. Aquí hi ha gent de família treballadora que viu la cultura com un valor de progrés. Creiem en la literatura i no estem deprimits ni tenim la síndrome del burn out[esgotament emocional].
-¿Qui li va inculcar el cuquet literari? Vaig estudiar batxillerat en el franquisme tardà i vaig tenir com a professors Joaquim Molas i Jaume Cabré. Fer literatura catalana en aquella època suposava un compromís amb la llengua i la cultura del país, perquè es feia al marge dels dictats del ministeri. Per això, per a mi l'aprenentatge de la literatura sempre va aparellat al compromís cultural i social.