Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris L'AULA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris L'AULA. Mostrar tots els missatges
divendres, 10 de març del 2017
divendres, 10 de juny del 2016
NORMES A L'AULA, PERQUÈ?
http://www.catorze.cat/noticia/3152/nens/salvatges
2. El noi ocell (Rússia, 2008) va ser criat per la seva mare com una més de les seves mascotes. Per això, va viure els set primers anys de la seva vida entre gàbies d'ocells. Els treballadors socials que se'n van fer càrrec afirmaven que el noi no entenia el llenguatge humà i només es comunicava a través d'uns sons incomprensibles amb els ocells mentre agitava les mans com si fossin ales.
3. La Madina (Rússia, 2013) es va criar entre els gossos que vivien amb ella, mentre la seva mare alcohòlica la ignorava completament. Dormia, grunyia, rosegava ossos i s'arraulia com una més del ramat.
4. Marina Chapman (Colòmbia, 1959) va passar els primers anys de la seva vida entre els micos caputxins de Colòmbia, adaptant-se als seus hàbits fins que uns caçadors la van trobar. Havia perdut el llenguatge i va ser venuda a un bordell fins que una veïna la va rescatar i la va dur a Bogotà, on va ser adoptada. Anys més tard es va casar amb un científic britànic i una de les seves filles la va ajudar a escriure la seva autobiografia, The Girl With no Name.
5. El noi lleopard (l'Índia, 1912) va ser acollit per una comunitat de lleopards quan només tenia dos anys. Quan en va fer cinc, uns caçadors van trobar-lo juntament amb tres cadells de lleopard. Quan van provar d'acostar-s'hi, el nen va començar a córrer a quatre grapes tan ràpid com ho hagués pogut fer un adult dempeus. Tenia durícies als genolls i als palmells i era capaç de doblegar els dits dels peus com només ho hauria fet un lleopard.
6. Marie Angelique Memmie Le Blanc (França, 1731), coneguda com la noia salvatge de la Campanya, va viure entre els 10 i els 19 anys travessants els boscos frondosos del llavors regne francès. Se sap que anava armada amb un pal per enforntar-se als animals salvatges. Es diu que menjava granotes i ocells. Anys més tard va aprendre a parlar, llegir i escriure en francès.
7. John Ssebunya (Uganda, 1991), conegut com el noi mico, va fugir de casa als tres anys quan va veure com el seu pare assassinava la seva mare. Va viure a la jungla amb els micos fins que el van trobar i el van portar a un orfenat, on va aprendre a parlar i a comportar-se com un humà.
8. Kamala i Amala (l'Índia, 1920) van ser trobades amb vuit i un any d'edat, respectivament. Les noies no semblen humanes i caminen a quatre potes. La seva vista, oïda i olfacte eren excepcionals i no tenien interès pels humans. Dormien juntes, grunyien i menjaven carn crua.
9. Sujit Kumar (Fiji, 1978), conegut com el noi gallina, va néixer amb un transtorn disfuncional. Els seus pares el van tancar en un corral i, un cop morts, l'avi, l'hi va seguir tenint. Va ser trobat amb vuit anys amb un caràcter molt violent.
10. Ivan Mishukov (Rússia, 1998) va fugir dels abusos de la seva família als quatre anys. Pidolava al carrer i compartia el seu menjar amb uns gossos. Es va acabar convertint en el líder del ramat, fins que el van portar a una llar infantil. Com que mai va perdre el contacte humà, va aconseguir viure amb normalitat.
11. Shamdeo (l'Índia, 1972) va ser descobert amb quatre anys en un bosc a l'Índia. El van trobar jugant amb cadells de llop. Tenia la pell molt fosca, les dents afilades, les ungles llargues, el cabell molt embullat i moltes durícies a les mans, als colzes i als genolls. Li agradava caçar pollastres i el gust de la sang. Sovint menjava carn crua a terra i, tot i que mai va arribar a parlar, va aprendre nocions de llengua de signes.
12. Victor (França, 1797) va ser vist pels boscos del sud de França, però va fugir. Finalment, va ser capturat als 12 anys, incapaç de parlar i ple de cicatrius. Li van intentar ensenyar a parlar, però va ser impossible, volia fugir constantment a les muntanyes.
13. Oxana Malaya (Ucraïna, 1991) va ser abandonada pels seus pares alcohòlics amb només 2 anys. Fins als vuit anys, va viure envoltada de l'escalfor i la companyia dels gossos. Quan la van trobar només sabia respondre sí o no, però de mica en mica va aprendre a comportar-se com a humana. Actualment, treballa en un hospital d'animals sota la supervisió dels seus cuidadors.
14. L'anomenada noia llop (Mèxic, 1845/1852) va ser vista entre 1845 i 1852 en diverses ocasions en què l'acompanyaven llops, o en atacs a un ramat de cabres o menjant amb ells. No la van tornar a veure.
Els nens salvatges
14 fotografies que recreen casos de nens que han crescut com si no fossin humans
Malalts
o maltractats, alguns han estat abandonats pels seus pares, d'altres es
van perdre o van ser tancats entre quatre parets. Són els nens
salvatges, trobats arreu del planeta en àmbits deshumanitzats. Han
crescut lluny de la civilització a què estem tan acostumats: n'hi ha que
es van haver d'espavilar entre els plaers i els entrebancs que els
oferia la naturalesa, d'altres van sobreviure en un món limitat, o bé
van ser criats entre animals adoptant-ne els costums. Són incapaços de
comunicar-se amb un llenguatge humà i això sovint planteja dubtes i
qüestions al tema de l'innatisme.
Feral children és una col·lecció de la fotògrafa professional Julia Fullerton premiada per la World Photography Organization el 2016 en la categoria d'Escenificat. Julia Fullerton, com a mare, admira la fortalesa de cadascuna de les víctimes que ha reproduït i en cada mirada hi plasma l'instint de supervivència que qualsevol ésser humà utilitzaria en situacions límit.
1. La Genie (EUA, 1970) va tenir la mala sort de néixer en una llar desestructurada, amb un pare mentalment inestable que maltractava la família. La Genie va començar a parlar als vint mesos i els metges van detectar-li possibles retards intel·lectuals. El seu pare la va tancar en una habitació amb la prohibició d'emetre cap so, menjant farinetes de bebè i lligada a una cadira-orinal fins als 13 anys. Quan la van trobar, la nena tansols sabia una mitjana de vint paraules, cosa que ha fet que el seu cas hagi estat objecte d'estudi a l'entorn de l'adquisició del llenguatge.
Feral children és una col·lecció de la fotògrafa professional Julia Fullerton premiada per la World Photography Organization el 2016 en la categoria d'Escenificat. Julia Fullerton, com a mare, admira la fortalesa de cadascuna de les víctimes que ha reproduït i en cada mirada hi plasma l'instint de supervivència que qualsevol ésser humà utilitzaria en situacions límit.
1. La Genie (EUA, 1970) va tenir la mala sort de néixer en una llar desestructurada, amb un pare mentalment inestable que maltractava la família. La Genie va començar a parlar als vint mesos i els metges van detectar-li possibles retards intel·lectuals. El seu pare la va tancar en una habitació amb la prohibició d'emetre cap so, menjant farinetes de bebè i lligada a una cadira-orinal fins als 13 anys. Quan la van trobar, la nena tansols sabia una mitjana de vint paraules, cosa que ha fet que el seu cas hagi estat objecte d'estudi a l'entorn de l'adquisició del llenguatge.
Foto: Julia Fullerton
2. El noi ocell (Rússia, 2008) va ser criat per la seva mare com una més de les seves mascotes. Per això, va viure els set primers anys de la seva vida entre gàbies d'ocells. Els treballadors socials que se'n van fer càrrec afirmaven que el noi no entenia el llenguatge humà i només es comunicava a través d'uns sons incomprensibles amb els ocells mentre agitava les mans com si fossin ales.
Foto: Julia Fullerton
3. La Madina (Rússia, 2013) es va criar entre els gossos que vivien amb ella, mentre la seva mare alcohòlica la ignorava completament. Dormia, grunyia, rosegava ossos i s'arraulia com una més del ramat.
Foto: Julia Fullerton
4. Marina Chapman (Colòmbia, 1959) va passar els primers anys de la seva vida entre els micos caputxins de Colòmbia, adaptant-se als seus hàbits fins que uns caçadors la van trobar. Havia perdut el llenguatge i va ser venuda a un bordell fins que una veïna la va rescatar i la va dur a Bogotà, on va ser adoptada. Anys més tard es va casar amb un científic britànic i una de les seves filles la va ajudar a escriure la seva autobiografia, The Girl With no Name.
Foto: Julia Fullerton
5. El noi lleopard (l'Índia, 1912) va ser acollit per una comunitat de lleopards quan només tenia dos anys. Quan en va fer cinc, uns caçadors van trobar-lo juntament amb tres cadells de lleopard. Quan van provar d'acostar-s'hi, el nen va començar a córrer a quatre grapes tan ràpid com ho hagués pogut fer un adult dempeus. Tenia durícies als genolls i als palmells i era capaç de doblegar els dits dels peus com només ho hauria fet un lleopard.
Foto: Julia Fullerton
6. Marie Angelique Memmie Le Blanc (França, 1731), coneguda com la noia salvatge de la Campanya, va viure entre els 10 i els 19 anys travessants els boscos frondosos del llavors regne francès. Se sap que anava armada amb un pal per enforntar-se als animals salvatges. Es diu que menjava granotes i ocells. Anys més tard va aprendre a parlar, llegir i escriure en francès.
Foto: Julia Fullerton
7. John Ssebunya (Uganda, 1991), conegut com el noi mico, va fugir de casa als tres anys quan va veure com el seu pare assassinava la seva mare. Va viure a la jungla amb els micos fins que el van trobar i el van portar a un orfenat, on va aprendre a parlar i a comportar-se com un humà.
Foto: Julia Fullerton
8. Kamala i Amala (l'Índia, 1920) van ser trobades amb vuit i un any d'edat, respectivament. Les noies no semblen humanes i caminen a quatre potes. La seva vista, oïda i olfacte eren excepcionals i no tenien interès pels humans. Dormien juntes, grunyien i menjaven carn crua.
Foto: Julia Fullerton
9. Sujit Kumar (Fiji, 1978), conegut com el noi gallina, va néixer amb un transtorn disfuncional. Els seus pares el van tancar en un corral i, un cop morts, l'avi, l'hi va seguir tenint. Va ser trobat amb vuit anys amb un caràcter molt violent.
Foto: Julia Fullerton
10. Ivan Mishukov (Rússia, 1998) va fugir dels abusos de la seva família als quatre anys. Pidolava al carrer i compartia el seu menjar amb uns gossos. Es va acabar convertint en el líder del ramat, fins que el van portar a una llar infantil. Com que mai va perdre el contacte humà, va aconseguir viure amb normalitat.
Foto: Julia Fullerton
11. Shamdeo (l'Índia, 1972) va ser descobert amb quatre anys en un bosc a l'Índia. El van trobar jugant amb cadells de llop. Tenia la pell molt fosca, les dents afilades, les ungles llargues, el cabell molt embullat i moltes durícies a les mans, als colzes i als genolls. Li agradava caçar pollastres i el gust de la sang. Sovint menjava carn crua a terra i, tot i que mai va arribar a parlar, va aprendre nocions de llengua de signes.
Foto: Julia Fullerton
12. Victor (França, 1797) va ser vist pels boscos del sud de França, però va fugir. Finalment, va ser capturat als 12 anys, incapaç de parlar i ple de cicatrius. Li van intentar ensenyar a parlar, però va ser impossible, volia fugir constantment a les muntanyes.
Foto: Julia Fullerton
13. Oxana Malaya (Ucraïna, 1991) va ser abandonada pels seus pares alcohòlics amb només 2 anys. Fins als vuit anys, va viure envoltada de l'escalfor i la companyia dels gossos. Quan la van trobar només sabia respondre sí o no, però de mica en mica va aprendre a comportar-se com a humana. Actualment, treballa en un hospital d'animals sota la supervisió dels seus cuidadors.
Foto: Julia Fullerton
14. L'anomenada noia llop (Mèxic, 1845/1852) va ser vista entre 1845 i 1852 en diverses ocasions en què l'acompanyaven llops, o en atacs a un ramat de cabres o menjant amb ells. No la van tornar a veure.
Foto: Julia Fullerton
dimarts, 7 de juny del 2016
dimecres, 9 de setembre del 2015
DINS DEL PROJECTE "BUSCANT EL NORD": NOU CURS, NOVA ETAPA, NOU EDIFICI.... LA MUDANÇA A LA NOVA AULA!
Quan un alumne acaba un curs, l'acaba perquè en començarà un altre, molt probablement.
L'anterior era de l'alumne i el posterior serà de l'alumne. De curs a curs i tire perquè em toca.
Una mica és com si es canviara de casa, no us pareix?
I què passa quan una persona es canvia de casa? Doncs que té molta il·lusió en la casa nova. Vol col·locar-hi els mobles amb cura, pensant com més li agradarà en el dia a dia, vol pintar les parets d'un color i no d'un altre.... vol.... vol fer-la seva, en definitiva.
El projecte NOVA AULA pretén recuperar la il·lusió de la mudança, traslladar-la a cadascun dels alumnes i al grup en general.
Què cal per a això?
- que siguen els alumnes mateixos els que facen el trasllat de les coses que vénen de primària.
- que troben un lloc per a col·locar-ho tot en ordre
- que pensen en la decoració de la classe
- que calculen quina és la millor disposició de les aules
- que pensen com estalviar energia
- que posen les normes de manteniment de l'ordre i neteja
.....
dimecres, 29 de juliol del 2015
divendres, 17 de juliol del 2015
Materials de treball i altres: llibres, llibretes, mòbils, motxilles i jaquetes.
CAL REVISAR AQUESTES NORMES DE FUNCIONAMENT
Taules: contenen el material de de les assignatures d'entre pati i pati.
L'armariet del passadís és obligatori.
- Les motxilles als armariets del passadís. Els mòbils dins de les motxilles.
* Quan comença un pati, es guarda a l'armariet del passadís el material de les assignatures que ja han passat.
* Quan s'acaba el dia
- no ha de quedar res:
Taules: contenen el material de de les assignatures d'entre pati i pati.
Armaris de baix de les finestres: A. S'hi deixa, endreçat, el material de les assignatures de "més enllà" (???)
B. S'hi deixen exclusivament els quaderns de plàstica per grups de taules. S'ha de marcar la ubicació de cada grup. Un encarregat de cada taula els repartirà als companys.
L'armariet del passadís és obligatori.
- Les motxilles als armariets del passadís. Els mòbils dins de les motxilles.
- Les pilotes als armariets.
Penjadors del passadís: Jaquetes i altres.
* Quans'arriba a l'escola, es lleva tot el material de dins la motxilla i es deixa:
- l'immediat a la taula
- el posterior als armariets del passadís
- el mòbil dins la motxilla i dins l'armariet del passadís
* Quan comença un pati, es guarda a l'armariet del passadís el material de les assignatures que ja han passat.
* Quan s'acaba el dia
- no ha de quedar res:
- als penjadors.
- a la taules
dijous, 16 de juliol del 2015
IDEES PER A UNA AULA VERSÀTIL
Pissarres veleda mitjanes i xicotetes, perquè?
Opcions:
A - Pissarres de sobretaula (mida 90x60) que es guardaran damunt els armaris de baix de les finestres
* cada grup pot fer-hi els seus mapes mentals:
en retolador i esborrar quan cal
amb post-its que es poden apegar i desapegar.
* hi ha d'haver tantes pissarres com taules (grups d'alumnes)
B- Pissarres de paret veleda-magnètiques (mida 122x200) penjades a les parets.
* Tres, almenys, distribuïdes per les diferents parets de l'aula.
(http://www.cr4.cat/CA/13336/equipament-i-audiovisuals.html#arees)
Opcions:
A - Pissarres de sobretaula (mida 90x60) que es guardaran damunt els armaris de baix de les finestres
* cada grup pot fer-hi els seus mapes mentals:
en retolador i esborrar quan cal
amb post-its que es poden apegar i desapegar.
* hi ha d'haver tantes pissarres com taules (grups d'alumnes)
B- Pissarres de paret veleda-magnètiques (mida 122x200) penjades a les parets.
* Tres, almenys, distribuïdes per les diferents parets de l'aula.
(http://www.cr4.cat/CA/13336/equipament-i-audiovisuals.html#arees)
dimecres, 15 de juliol del 2015
I AQUESTA EN TRES DIMENSIONS
L'aula és dins l'aula i fora.
El passadís, l'omplirem de treballs. Hi haurà un banc per a pensar.... (no és el recó de pensar però...)
A la gespa tindrem un annex fantàstic!
Quin enveja d'aula, jo també la vull!
(Per cert, en aquesta imatge els mobles són de vivenda. Només és per a fer-nos una idea de les magnífiques oportunitats que tenim al nostre voltant i veure com aprofitar-les.)
El passadís, l'omplirem de treballs. Hi haurà un banc per a pensar.... (no és el recó de pensar però...)
A la gespa tindrem un annex fantàstic!
Quin enveja d'aula, jo també la vull!
(Per cert, en aquesta imatge els mobles són de vivenda. Només és per a fer-nos una idea de les magnífiques oportunitats que tenim al nostre voltant i veure com aprofitar-les.)
dimarts, 14 de juliol del 2015
QUÈ HA DE TENIR UNA AULA, LA NOSTRA?
TAULES ALUMNES - Unes taules adequades per al treball en grup.
DISTRIBUCIÓ DE LES TAULES
- Grups de 4 (90cm x 130cm)
6 grups de 4 + 1 grup de 5
- Espai útil: 4,75m x 5,5m
TAULES EXTERIORS
- 2 a la zona de la gespa.
TAULA MESTRA
- "Emblemàtica": agenda, pot de llapis.....
PISSARRES
- Tres espais de pissarra:
a. Pissarra blanca gran i pantalla projecció
b. 2 Pissarres blanques xicotetes.
ARMARIS
- Un armari per a material, tancat.
Colors; retoladors, gomes, llapis, bolis, fundes de plàstic, grapadora, taladradora, classificador de calaixos per a fulls blancs, fulls de reús...
- Armaris baix de les finestres per a llibres i llibretes de l'alumnat. D'ús diari. Espais individuals diferenciats.
LLUM
- Una solució per a la llum natural.
- Possibilitat de fixar les finestres.
LES PARETS
- Tires de suro per tota la pissarra.
- Definir l'ús dels espais de les parets (treballs, informacions útils)
Corredor:
Paret A:
Paret B:
Paret C:
- La paret de la "zona mestra"
PENJADORS
- Al passadís
ARMARIETS ("taquilles")
- Desplaçar-los i posar els dos un al costat de l'altre
I LA PORTA DEL PASSADÍS?
Pensa que pensaràs i la solució trobaràs!
dimarts, 30 de juny del 2015
VOLEM TREBALLAR DE MANERA ESPECÍFICA
L'aula és un espai de tots
(però hi ha unes persones que en procuren el seu manteniment i bon ús de manera específica: els mestres.)
- La presència dels mestres, i en particular la de les tutores, ha de ser evident a l'aula: la taula, el taulell d'informació, el prestatge de darrere la taula, són "territori mestres".
- La presència dels mestres, i en particular la de les tutores, ha de ser una crida a l'ordre, el bon comportament i el respecte. Per això cal que:
a. La nostra presència física siga constant en determinats moments: l'entrada i l'eixida al final i al principi de cada dia.
b. La presència de tots i cadascun dels mestres vaja acompanyada de la predisposició a l'ordre i a l'inici de la classe per part del l'alumnat.
(però hi ha unes persones que en procuren el seu manteniment i bon ús de manera específica: els mestres.)
- La presència dels mestres, i en particular la de les tutores, ha de ser evident a l'aula: la taula, el taulell d'informació, el prestatge de darrere la taula, són "territori mestres".
- La presència dels mestres, i en particular la de les tutores, ha de ser una crida a l'ordre, el bon comportament i el respecte. Per això cal que:
a. La nostra presència física siga constant en determinats moments: l'entrada i l'eixida al final i al principi de cada dia.
b. La presència de tots i cadascun dels mestres vaja acompanyada de la predisposició a l'ordre i a l'inici de la classe per part del l'alumnat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)