Pensem amb calma, recordem, somriem amb les sensacions viscudes en companya. I.... agraïm! Un moment, un comentari, una abraçada.... Aquí teniu un parell de cartes que us poden inspirar:
http://www.adolescents.cat/noticia/25962/envia/aquesta/carta/agraiment/al/teu/millor/amic/amiga Gràcies per la teva mirada de
complicitat, pel teu somriure autèntic, per la teva sinceritat, per
dir-me el que ningú més té nassos de dir-me, per trucar-me sense haver
de dir-me res, per donar suport als meus projectes, per entendre el que
ningú més entén de mi, per respectar-me, per abraçar-me quan ho
necessito, per fotre'm bronca quan me la mereixo, per recordar-me les
coses, per ser el meu còmplice, per explicar-me els teus secrets i saber
guardar-ne els meus, per fer-me companyia, per preparar-me sorpreses,
pels teus detalls amb mi, per passar-me apunts, per donar-ho tot quan
sortim de festa, pels teus missatges de bon dia i bona nit, per
explicar-m'ho tot i demanar-me consell, per fer-me sentir especial, per
dormir amb mi tot i que el nostre llit sigui petit, per riure quan em
tiro un pet o em fan pudor els peus, per preocupar-te quan les coses no
em van del tot bé, per ser-hi sempre, per tenir-me com la teva primera
opció, per voler que formi part de la teva vida, per no demanar-me mai
res a canvi, per no tenir mai un "no" per mi, per fer bogeries amb mi i
per mi, per fer-me petar de riure, per posar-te amb mi només per fer-me
empipar, per avisar-me si t'assabentes que algú em critica o em vol fer
mal, per defensar-me, per passar-me una cançó nova o un vídeo que saps
que m'agradarà, per voler que m'enamori, per proposar-me plans, per
saber cedir, per tot i més! Gràcies per ensenyar-me la definició
d'amistat! Perquè tenir-te no té preu!
http://relatsencatala.cat/relat/per-una-amiga/1028964 Gràcies.
No sé com dir-te el que sent.
Gràcies per estar allà sempre, per soportar-me dia a dia.
Gràcies per fer-me somriure, per fer-me feliç.
Gràcies pels bons moments, i també pels dolents.
Perque el vent no ens ha d'impedir caminar juntes.
Gràcies per guardar-me un lloc en el teu cor quan em sent malament; allà em sent bé, protegida del dolor.
Anys juntes, dies, minuts, segons...Tot el que puc demanar és el teu calor.
Gràcies per acompanyar-me, per fer-me seguir el bon camí.
Gràcies per ser tu, per ajudar-me a ser jo.
Perque l'amistat és el millor que hi ha, i tu as fet que aquesta paraula tengui sentit per a mi.
Gràcies per la teva comprenssió, per la paciència, per la amabilitat.
Et podria escriure un llibre donan-te les gràcies per tot, però t'ho resumesc en una simple paraula: t'estim.
Un amor d'amiga, que t'agraeix el que has fet dia a dia.
Perque estiré aquí ara, abans i sempre.Perque sempre et recordaré, i mai
t'oblidaré.Perque en el meu cor només hi ha lloc per unes poques
persones, i tu ocupes un lloc en ell.
Simplement,gràcies.
Per tu, Marta.Gràcies per la teva amistat.
tinc un problema SESSIÓ 1 Escrivim en un paper una carcterística nostra que ens supose algun problema en un moment determinat de les nostres vides. SESSIÓ 2 Cada alumne llegeix un dels escrits (el seu o un altre) en veu alta. En parlem entre tots.
Control emocional en adolescents i joves.
Autocontrol.
QUÈ ÉS L´AUTOCONTROL?
És la capacitat que ens permet controlar a nosaltres
mateixos el nostre comportament i emocions i que aquestes no ens controlen, i
ens lleven possibilitat d´escollir allò que volem sentir i allò que volem fer a
cada moment amb les nostres vides.
Alguns patiments freqüents que solen associar-se amb l´adolescència són
l'ansietat i la ira.
LA IRA
És una emoció que pot ser problemàtica. La ira fa
referència a un conjunt particular de sentiments que inclouen l'enuig, la irritació,
la ràbia, etc. Sol aparèixer davant d´una situació en la qual no aconseguim el
que desitgem. Les reaccions fisiològiques davant de la ira són similars a les
que es produeixen davant de l´ansietat; el que les diferencia és el tipus de
situacions que les provoquen, els pensaments que es produeixen en aquestes
situacions i les conductes que es desencadenen.
L´ANSIETAT
És una d´aquestes emocions que s´ha de saber controlar
perquè són viscudes com a desagradables i poden provocar conductes
inapropiades, especialment quan es produeixen davant contextos socials (per
exemple, parlar en públic).
L´ansietat consisteix en un conjunt de sentiments de
por, inquietud, tensió, preocupació i inseguretat que experimentem davant de
situacions que considerem com amenaçadors (tant física com psicològicament).
Això és l´ansietat, la qual inclou els següents
components:
* Els pensaments i les imatges
mentals que fan sentir por (cognitiu) * Les sensacions
físiques que es produeixen quan estem nerviosos o furiosos (fisiològic) * Els comportaments
que són la conseqüència de la resposta de l´ansietat (conductual)
En l´ansietat, com en qualsevol altre emoció, juga un
paper molt important el tipus de pensament que tenim i les reaccions físiques
experimentades. La manera en què ens comportem quan estem ansiosos a vegades és
inadequada i interfereix en el nostre funcionament normal. És molt important
controlar aquest tipus d´emocions ja que poden afectar seriosament a la
capacitat de desenvolupar una vida sana.
TÈCNIQUES DE CONTROL DE L´ANSIETAT I LA IRA:
Tècnica n.° 1: Respiració profunda
Aquesta tècnica és molt fàcil d´aplicar i és útil per
controlar les reaccions fisiològiques davant, durant i després d´enfrontar-se a
les situacions emocionals intenses.
* Inspira profundament mentre contes
mentalment fins a 4 * Aguanta la respiració
mentre contes mentalment fins a 4 * Treu l´aire
mentre contes mentalment fins a 8 * Repeteix el
procés anterior
Del que es tracta és de fer les diferents fases de la
respiració de forma lenta i un poc més intensa del que és normal, però sense forçar-la
en cap moment. Per comprovar que fas la respiració correctament pots posar una
mà al pit i altre en l´abdomen. Estaràs fent correctament la respiració quan
només se´t mogui la mà de l´abdomen al respirar.
Tècnica n.° 2:
Detenció del pensament. Aquesta tècnica pot utilitzar-se també abans,
durant o després de la situació que ens causa problemes.
Aquesta estratègia es centra en el control del
pensament. Per posar-la en pràctica has de seguir els següents passos:
* Quan comences a sentir-te incòmode,
nerviós o alterat, has de posar atenció al tipus de pensament que tens, i
identifica els que tenen connotacions negatives (centrats en el fracàs, l´odi
cap altres persones, la culpabilització, etc.)
* Digues per tu mateix "Prou!"
* Substitueix aquest pensaments per altres de més positius.
El problema d´aquesta tècnica és que es necessita
pràctica per tal d´identificar els pensaments negatius, així com per donar-los la
volta i convertir-los en positius. En el següent quadre te'n mostrem alguns
exemples:
PENSAMIENTS NEGATIUSPENSAMIENTS
POSITIUS
“Sóc un desastre”“Soc
capaç de superar aquesta situació” “No puc suportar- ho”“Si m´esforce
tindré èxit “Em sent desbordat”“Preocupar-se no facilita les coses”
“Tot sortirà malament” “Segur
que això és tan terrible?” “No puc controlar
aquesta situació”“Segur que ho
aconseguiré” “Ho fa a propòsit” “Em molesta el que fa però potser no se n'ha adonat "
Tècnica n.° 3: Relaxació muscular
Aquesta tècnica també es pot aplicar abans, durant i
després de la situació, però per tal que siga eficaç requereix un entrenament
previ. Per a practicar-la segueix els següents passos:
*Seu tranquil·lament en una posició
còmoda. Tanca els ulls.
* Relaxa lentament tots els muscles del teu cos, començant amb els dits dels
peus i relaxant desprès la resta del cos, fins arribar als muscles del coll i
el cap. * Un cop hages relaxat tots els
muscles del teu cos, imagina´t en un lloc pacífic i relaxant. Imagina´t
totalment relaxat i despreocupat. Imagina´t en aquest lloc el més clarament
possible.
Practica aquest exercici tan freqüentment com et siga
possible, almenys un cop al dia, un 10 minuts en cada sessió. Si t´ha convençut
la utilitat de l´exercici, recorda que has de practicar-lo per arribar a
automatitzar el procés i aconseguir relaxar-te en pocs segons.
Tècnica n.° 4: Treball mental
Aquesta tècnica està pensada per ser utilitzada abans
d´afrontar situacions en les que no ens sentim segurs. Consisteix simplement en
imaginar-te que estàs en una situació (per exemple un examen, una presentació
d'un treball, haver de demanar disculpes a algun company...) i que ho estàs
fent bé, a la vegada que et sents totalment relaxat i segur. Has de practicar
mentalment el que has de dir i fer. Repeteix això diversos colps, fins que
comences a sentir-te més relaxat i segur de tu mateix.
Un vídeo encoratja els pares a educar els joves amb paciència, confiança i respecte
"Estima'l quan et cridi i no vulgui saber res de tu. Quan el seu món
s'ensorri i cregui que tu n'ets la causa, no et rendeixis. Tot passa.
Estima'l quan tot li surti malament i no hi hagi sortida. Demostra-li
que sí, que només és una caiguda."
Hirukide, La Federació de Famílies Nombroses d'Euskadi, ha tirat endavant el vídeo Cuando más lo necesite
per mostrar la fragilitat dels adolescents. Les decisions i les
indecisions amb què van topant. I sobretot, per encoratjar els pares a
gaudir d'aquesta etapa, a tenir paciència, a acceptar que els fills han
de construir el seu camí, la seva vida. Però que ells hi han de seguir
sent, amb la distància justa, al seu costat.
M'agrada tenir-te a classe. Gràcies per ser un gran estudiant. Chris Ulmer,
un mestre d'educació especial de Florida, dedica els primers deu minuts
de classe a transmetre confiança a cada alumne, mirant-los als ulls,
d'un en un. Per valorar el que són i el que fan: si juguen bé a futbol,
si han llegit millor, si fan riure als altres perquè són divertits.
"En lloc de centrar-me en les mancances, em centro en els talents".
Potenciant-los l'autoestima, el resultat només pot ser positiu: "Els
nens s'han tornat més socials i la capacitat de comunicació ha crescut
increïblement." Poc temps després d'establir aquesta rutina, els alumnes
no només es feliciten entre ells, sinó que ja comparteixen el tarannà
que han après: mai s'insulten i treballen per ajudar-se.
«Ets un estudiant extraordinari»
«Ets molt divertit i intel·ligent»
«Cada dia fas la feina molt bé i ens fas riure a tots»
«Gràcies per ser un gran estudiant!»
«Aquí tothom t'estima»
Als seus 59 anys, a aquest professor de
l'institut Montserrat Miró i Vilà de Montcada i Reixac encara se li
humitegen els ulls quan parla del moment màgic en què un text literari
provoca una sacsejada emocional en l'alumne. Martori és un dels membres
del Col·lectiu Pere Quart, que impulsa el manifest SOS. Literatura a l'ensenyament.
Un profe sense 'burn out'. Reivindica l'emoció a l'aula i denuncia el «mal tracte» de la literatura.
-Quan el fotògraf li ha demanat que escrivís alguna cosa a la pissarra, vostè ha triat el vers Escopiu a la closca pelada dels cretins, de Salvat-Papasseit. ¿Per què? Perquè
és un exemple d'actitud combativa i perquè la literatura porta a la
reflexió però també a adoptar un paper en la vida. Els adolescents són
inquiets, lluitadors i emocionalment inestables, i això els crea un
maremàgnum d'incerteses. Conduir aquesta energia és el repte del docent. -¿Com es fa a través de la literatura? La
literatura planteja qüestions amb què els alumnes es poden sentir
identificats, facilita el coneixement del que som i del que somiem ser i
possibilita la formació de ciutadans crítics i compromesos. Acabo de
treballar el poema Elionor, de Martí i Pol, amb els de primer
d'ESO i hem parlat de com les nenes més o menys de la seva edat vivien
la feina a les colònies tèxtils com una condemna. Quan els parles d'això
deixa de ser un poema fred, el viuen. -En canvi, en el manifest denuncien que Ensenyament vol reduir les hores de llengua i literatura del batxillerat. Si la literatura fos dona, pensaria que està sotmesa a un mal tracte de gènere. -Són paraules fortes. ¿Tan malament està? La
frase és provocativa, però el manifest és un exercici de
responsabilitat. Estem construint un nou país, ¿oi? ¿Volem formar adults
cultes, lliures, desvetllats i feliços, com deia Espriu? ¿O preferim
que siguin competents, però mesells, domesticats i obedients als dictats
de l'empresa en una societat neoliberal? -¿Vostè què creu? Que
si de veritat volem gent desperta, amb coratge, inquieta i innovadora
-és a dir, que participi dels processos democràtics i canviï les coses-
ens hauran de donar les eines per poder fer bé la nostra feina a les
aules. -A més del manifest, han iniciat una petició a Change.org per recuperar les tres hores setmanals a batxillerat. També
l'haurien de firmar les famílies i els alumnes, perquè conèixer el
nostre patrimoni literari és el seu dret. A més a més, ¿actualment no es
parla tant d'educació emocional? ¡La literatura és educació emocional! -Però hi ha classes soporíferes. ¿El seu gremi no hauria de fer autocrítica també? Si
estàs atent, cada classe és una autocrítica i et porta a replantejar-te
la següent per fer-ho millor. Però necessitem temps. El professor de
literatura és com el guia turístic que mostra els racons ocults d'una
ciutat, és com el que serveix i ensenya a assaborir un bon plat, però és
un procés de maduració lent. -Reivindicar la literatura, i concretament la catalana, des d'un institut del cinturó roig de Barcelona ja és revolucionari. Aquí
hi ha gent de família treballadora que viu la cultura com un valor de
progrés. Creiem en la literatura i no estem deprimits ni tenim la
síndrome del burn out[esgotament emocional]. -¿Qui li va inculcar el cuquet literari? Vaig
estudiar batxillerat en el franquisme tardà i vaig tenir com a
professors Joaquim Molas i Jaume Cabré. Fer literatura catalana en
aquella època suposava un compromís amb la llengua i la cultura del
país, perquè es feia al marge dels dictats del ministeri. Per això, per a
mi l'aprenentatge de la literatura sempre va aparellat al compromís
cultural i social.
Tenim tota la vida per fer-ho, però com més aviat
comencem, millor. Aquest és l’objectiu de la gran quantitat de
programes que hi ha, que ens ajuden a conèixer, comprendre, expressar i
regular les nostres emocions. Ara bé, s’ha d’anar amb compte, perquè,
com se sol dir, no és or tot allò que llu. N’hi ha que realment tenen
molta ciència al darrere que els avala i n’hi ha que es mouen més per
la intuïció.
Què sentim
El primer pas és conèixer les nostres emocions
La primera habilitat que cal desenvolupar per ser emocionalment
intel·ligents és la consciència emocional, que consisteix a saber
identificar les pròpies emocions però també les dels altres. La
consciència no només implica saber què sentim sinó també ser capaços de
posar-hi nom. El que sentim influeix en com pensem i en com actuem. Per
tant, si podem reconèixer les nostres emocions, la nostra capacitat de
gestionar-les és molt més gran i, per contra, si no en som conscients,
ens dominen. És més, si sabem veure com se senten els altres, les
possibilitats que ens hi relacionem d’una manera positiva són més
elevades. Sovint el llenguatge corporal i el to de veu transmeten les
nostres emocions de manera més efectiva que les paraules.
Resilència
Sortir reforçat d’una experiència molt negativa
Resiliència
és un terme utilitzat en enginyeria i és la resistència que tenen els
materials sòlids que es dobleguen sense arribar a trencar-se per
recuperar la forma original, com ara un arc que es doblega per disparar
una fletxa.
Ser resilient vol dir ser capaç de
superar-se i recuperar-se davant de l’adversitat, per molt traumàtiques i
negatives que hagin sigut les experiències viscudes. Des de la
neurociència es considera que les persones amb més resiliència suporten
millor la pressió i mantenen més l’equilibri emocional davant de les
situacions d’estrès. En definitiva, tenen més autocontrol, la qual cosa
suposa més facilitat per afrontar reptes.
Autoestima
És important acceptar-nos i valorar-nos
Sovint pequem de ser massa exigents amb nosaltres mateixos perquè
sembla que en la societat d’avui dia l’ideal de tot hagi de ser la
perfecció. I així és complicat tenir una bona autoestima, ni massa alta,
que ens pot conduir al narcisisme, ni massa baixa, que ens pot acabar
arrossegant a la depressió.
Malgrat les imperfeccions
i els errors que ens puguin pesar, és important tenir una autoestima
saludable, és a dir, una bona percepció de nosaltres mateixos i
valorar-nos positivament. I això s’aconsegueix sentint-nos satisfets de
com som i de qui som, confiant en les nostres possibilitats per poder
fer front als reptes que ens plantegi la vida i, en general, tenint
sentiments positius cap a nosaltres mateixos. A més, esclar, de mantenir
unes bones relacions socials i de sentir-nos estimats. I si les coses
no surten com esperàvem, hem de procurar ser optimistes, que per a això
hi ha les segones oportunitats.
Automotivació
Posar-se les piles per aconseguir el que ens proposem
Estar motivat quan hi ha un estímul de fora, algú que ens engresca a
fer alguna cosa, no és tan complicat. Ara bé, quan la voluntat i la
força han de venir d’un mateix, quan som nosaltres mateixos els que ens
hem de posar les piles, això ja són figues d’un altre paner. Sovint diem
que ens falta força de voluntat. Automotivar-se, precisament,
consisteix a saber implicar-se emocionalment en activitats en qualsevol
dels àmbits de la nostra vida: personal, social, professional... És
influir en el nostre estat d’ànim per aconseguir alguna cosa que ens
proposem. Per això és una de les habilitats clau de la intel·ligència
emocional.
Fluir
El plaer de l’esforç per superar un repte
Segurament molts associem la idea de fluir amb el lema de Bruce Lee “ Be water, my friend
”, que a casa nostra va popularitzar un anunci de cotxes fa una dècada.
O potser ens sona més com un concepte de la filosofia oriental sobre el
fet de deixar que la vida flueixi. Des del punt de vista de la
intel·ligència emocional, fluir està relacionat amb les habilitats per a
la vida i el benestar, que són la nostra capacitat per tenir
comportaments responsables i apropiats per tal d’afrontar de manera
satisfactòria els desafiaments del dia a dia.
A
vegades ens posem a fer alguna cosa que ens agrada tant i ens hi
impliquem fins a tal punt que ens absorbeix i no ens adonem que passa el
temps. És el que s’anomena experiència òptima i
no té res a veure amb deixar passar la tarda estirats al sofà mirant la
televisió, sinó que és una cosa que decidim fer: l’esforç que fem per
arribar a un objectiu que valgui la pena. Es pot experimentar la
fluència de maneres molt diferents: a la feina, resolent un problema, en
el temps de lleure, en el joc... Fent una cosa que té prou dificultat
perquè ens hàgim d’esforçar i no ens avorrim però que alhora sabem que,
per molt que ens costi, és al nostre abast.
Empatia i assertivitat
Dominar les habilitats socials ens fa més feliços
Tenir bones relacions ens fa més feliços i més sans. És una de les
principals conclusions d’un estudi de la Universitat de Harvard, que ha
investigat la vida de 700 homes durant més de 70 anys. En el mateix
sentit, des del punt de vista de la neurociència, hi ha evidències que
les interaccions socials afectuoses, cordials i positives afavoreixen la
secreció d’oxitocina, que és l’anomenada hormona de l’amor o de la
felicitat.
Per mantenir unes bones relacions és
important, primer de tot, dominar les habilitats socials bàsiques, la
primera de les quals és saber escoltar. En aquest paquet de normes
elementals de convivència també hi entrarien saludar, donar les gràcies,
demanar favors, demanar disculpes, mantenir una actitud dialogant...
L’assertivitat també és una competència que intervé en la qualitat de
les relacions que mantenim amb el nostre entorn perquè ens permet
defensar i expressar els nostres drets i opinions en el moment oportú i
de manera adequada, alhora que respectem els dels altres. Això inclou
saber dir que no i entendre que l’altre també ho pugui dir, sempre
mantenint un comportament equilibrat, ni massa agressiu ni massa passiu.
Les neurones mirall ens ajuden a ser assertius. Com a responsables del
fenomen del contagi emocional, quan veiem algú actuant de manera
assertiva es desencadena un efecte mimètic i edificant que fa que tendim
a actuar de manera similar. També ens ajuden a ser més empàtics, és a
dir, a posar-nos a la pell de l’altre i a saber com se sent. I és que
les neurones mirall ens permeten interpretar els senyals emocionals no
verbals, que captem de manera inconscient, i per això acabem sentint
alguna cosa similar al que sent l’altre.
Resoldre conflictes
El poder del diàleg i les solucions constructives
Sovint confonem conflicte amb violència. Hi pot haver conflicte, és a
dir, una divergència perquè hi ha una contraposició d’interessos o
d’opinions, però no té per què haver-hi violència. Entrar en conflicte,
doncs, moltes vegades és inevitable i no es considera ni positiu ni
negatiu: dependrà de la resposta que s’hi doni i de les emocions que
sentim davant d’una situació d’aquest tipus. De fet, hauríem de veure el
conflicte com una oportunitat per aprendre i afrontar-lo de manera
positiva, amb diàleg, aportant solucions constructives. La nostra
capacitat de negociació i de mediació és molt important a l’hora de
resoldre’l pacíficament, sempre tenint en compte la perspectiva i els
sentiments dels altres.
Regulació
Gestionar el que sentim i com ho expressem
Una vegada sabem com ens sentim es tracta de saber què fer amb el que
sentim. Hem de partir de la base que totes les emocions són legítimes i
útils, que no es poden evitar i que no n’hi ha unes de bones i unes de
dolentes, sinó que hi ha les que es consideren positives i les que es
consideren negatives, segons si ens generen benestar o tot el contrari.
Per tant, no es tracta ni de reprimir ni de controlar emocions, sinó
d’expressar de manera adequada el que sentim, especialment si són
emocions negatives com la ràbia, la por, la tristesa, el menyspreu o
l’odi. Quan ens trobem en el punt àlgid de determinades emocions, però,
expressar-les de manera correcta és molt complicat, per no dir
impossible, i llavors és convenient aturar la reacció immediata. Parar.
N’hi ha que compten fins a 100 o fins a 1.000, d’altres agafen aire o
respiren profundament. Sigui com sigui, es tracta de rebaixar la
intensitat de l’emoció abans d’actuar, sobretot quan el que sentim ens
faria fer coses de les quals després sovint ens penedim. Si ho
aconseguim, sentim una gran satisfacció perquè tenim la sensació de ser
eficaços i això augmenta la nostra autoestima.
D’estratègies de regulació n’hi ha moltíssimes, com ara fer exercicis de
relaxació o de meditació, distreure’s fent qualsevol cosa o el que
s’anomena reestructura cognitiva, que més o menys seria intentar-se
mirar el que ha passat amb uns altres ulls, canviant els pensaments
negatius per altres de més positius.
Objectius i decisions
Ni massa agosarats, ni massa continguts
Per organitzar la nostra vida de manera sana i equilibrada, amb
experiències que ens produeixin satisfacció i benestar, és determinant
la nostra capacitat per prendre decisions, prendre-les sense dilació i
amb responsabilitat. Contràriament al que pot semblar, en el procés de
presa de decisions hi intervenen més factors emocionals que racionals. I
les emocions sovint ens ho posen més difícil. D’altra banda, també és
important fixar-se objectius positius i realistes, tenint en compte el
temps de què disposem i les possibilitats i limitacions. No han de ser
objectius tan elevats que ens acabin provocant estrès o tan assequibles
que ens avorreixin.
Actitud positiva
Saber provocar-se emocions agradables
A banda de poder canviar el xip quan les coses no van com ens agradaria
en comptes de recrear-nos-hi, la regulació emocional també consisteix a
saber-se potenciar emocions agradables de manera voluntària, trobar
maneres d’alegrar-nos el dia, encara que sigui amb petites coses.
El fet de sentir emocions positives ja ens genera una sensació
agradable i satisfactòria, però, a més, hi ha evidències científiques
que tenen efectes beneficiosos per a les relacions socials, el rendiment
laboral, la integració social i també per a la salut: disminueix el
dolor, redueix la pressió sanguínia i els nivells d’adrenalina associats
a l’ansietat i potencia les funcions del sistema immunitari.
Com que les emocions positives generen hàbit, si som capaços de
generar-nos-les, cada vegada viurem més temps en un estat emocional
positiu i aconseguirem gaudir més de la vida. Una manera molt senzilla
d’experimentar sentiments agradables pot ser recordar algun fet del
passat que ens va fer molt feliços, pensar en una persona estimada o,
fins i tot, escoltar una música que ens causi bon rotllo.
Per anar adquirint l’hàbit de fer-ho, cada vespre quan ens posem al
llit podem fer un repàs del dia i triar quin ens sembla que ha sigut el
millor moment, i mirar de reviure el que hem sentit en aquell instant.
D’altra banda, en general, a la vida és important tenir una actitud
positiva, valorar els aspectes bons i els encerts per sobre dels
negatius i els errors, mirar més les qualitats que els defectes, tenir
present el que hem aconseguit més que el que ens falta. Convé saber
trobar l’equilibri entre la tolerància i l’exigència.
