Subratllar - una bona tècnica d'estudi

EL SUBRATLLAT. EL RESUM. 

OBTENCIÓ DE LES IDEES PRINCIPALS

Què són les idees principals?

Són la informació de més importància dins d'un text.

Per a què serveix detectar-les?

Ens ajuden a comprendre millor el missatge del text i ens faciliten la tasca de elaborar esquemes i resums. Per tant, ens són útils per a estudiar.

Hi ha diferents tècniques per trobar-les amb seguretat. Ara en veuràs unes quantes.

El títol Normalment, els títols ens donen una pista de quina serà la informació més rellevant d'un text.

1. Llegeix el següent text i una vegada hagis detectat la idea principal que ens vol transmetre, posa-li un títol adient.

..............................................................................................

El tabac és una de les plagues més esteses que hi ha arreu del món. La acceptació i tolerància dels no fumadors, provoca que encara no hi hagi suficient conscienciació del problema per part dels que el consumeixen.

En la actualitat, els governs comencen a limitar els indrets de consum i venda, a més a més de pujar molt el preu, degut a l'alt nombre de morts que es produeixen any darrera any per mor d'aquest nociu hàbit.

Les malalties més comuns pel seu consum són el càncer en qualsevol òrgan de l'aparell respiratori i problemes cardiovasculars. També accelera l'envelliment, incideix sobre el desenvolupament físic i és altament additiu, entre d'altres perjudicis.

Eixamplar una frase Al voltant d'una idea principal, n'hi poden haver d'altres de menys rellevants. És per això que és tan important destriar el tret o trets fonamentals que ens vol comunicar un text.

2. Observa aquesta frase, és una idea principal. L'hem allargada afegint informacions que no ens interessen tant.

En Conrad s'ha romput la cama.

Aquest matí, en Conrad s'ha romput la cama.

Aquest matí, en Conrad s'ha romput la cama dreta.

Aquest matí, anant a escola, en Conrad s'ha romput la cama dreta quan ha relliscat.

- Podríem, encara, allargar més la frase, afegint altres informacions que tenen relació amb la idea principal, però que per si soles no tenen tanta importància. Què ens importa que en Conrad rellisqui? Hi ha tanta gent que rellisca!

Prova de fer tu el mateix amb les següents oracions:

M'he comprat un rellotge.

.........................................................................................

.........................................................................................

.........................................................................................

.........................................................................................

He de fer els deures.

.........................................................................................

.........................................................................................

.........................................................................................

.........................................................................................

Reducció d'una frase Per altra banda, també podem fer el procés contrari, que seria extreure la informació que considerem més important dins una frase.

3. Vegem l'exemple:

Han punxat el baló de futbol amb una agulla durant el pati d'avui.

La idea principal seria: Han punxat el baló del futbol.

- Recorda que no sempre les primeres paraules són la idea principal. Fixa't:

Avui han punxat el baló de futbol amb una agulla durant el pati.

- Prova de reduir tu les següents oracions:

Estava pelant patates a la cuina quan s'ha fet un tall al dit amb el ganivet.

.........................................................................................

En aquests moments el telèfon mòbil no li funciona perquè li ha caigut dins un bassiot produït per la pluja del matí.

.........................................................................................

Els exemples És molt comú trobar-se exemples dins un text. Aquests s'utilitzen per il·lustrar-nos una idea. Hem d'aprendre a distingir entre els exemples i la idea que ens vol transmetre l'autor del text.

4. El següent text conté una idea principal acompanyada de un exemple. Subratlla el que creguis que és la idea principal:

Ahir vaig veure com Fede demanava un bolígraf blau a un company de classe, ja que al seu se li havia acabat la tinta. El seu amic, com que tenia dos, va deixar-li aquell que no emprava. Havia passat un minut, i un altre al·lot va demanar a en Fede un retolador. En Fede es va negar a deixar-li.

Jo, com ho vaig veure tot, vaig renyar a en Fede. De seguida, va deixar el retolador al nin que l’hi havia demanat, però si no hagués estat per la meva intervenció, no li hauria prestat.

No hem de pretendre que els altres facin per nosaltres, allò que nosaltres no feim per ells.

.........................................................................................

.........................................................................................

TEXTOS I ENLLAÇOS PER PRACTICAR

1. EL CALENDARI EGIPCI

El calendari de l'any de 365 dies és una invenció dels egipcis. La raó de controlar el temps estava motivada pels cicles de les collites, que depenien de les crescudes del riu.

El dia que Sirius apareixia en la constel·lació del Ca Major, era el dia de l'Any Nou. Solia ser el 18 de juliol.

A partir d'aquest dia comptaven 365 dies fins a la nova aparició de l'astre a l'any següent, si bé cada quatre anys es produïa un error d'un dia de més.

L'aparició de l'estrella Sirius indicava que anaven a començar les inundacions ... ".

(De la Prehistòria a les primeres civilitzacions. Edit. Asuri-Santillana).

2. ELS REIS CATÒLICS.

Quan, d'amagat del rei Enric IV de Castella, Ferran i Isabel es van casar a Valladolid, pel mes d'octubre de 1469, van iniciar una aventura política molt important per al futur dels regnes d'Aragó i Castella. Eren molt joves: ell, que era fill del rei d'Aragó, tenia tot just disset anys i ella, que era germana del rei de Castella, divuit. Eren, a més, parents, tots dos pertanyien a la família dels Trastàmara.

Per què es van casar en secret? Perquè el rei Enric IV no desitjava aquest matrimoni. A Castella les coses estaven molt complicades. El rei Enric era un personatge feble, no va tenir mai prou força per imposar-se a l'alta noblesa. Un any abans va arribar fins i tot a acceptar la seva germana Isabel com hereva del tron, perjudicant els drets de la seva filla, anomenada "la Beltraneja".

Aquest matrimoni, doncs, amb l'hereu de la Corona d'Aragó donava més força a les pretensions d'Isabel. I les coses es van precipitar seguida. Quan Enric IV va morir va reconèixer a Joana com a filla legítima i hereva del tron​​. Isabel, que residia a Segòvia, es va proclamar reina quan va tenir notícies de la mort del seu germà. Els nobles es van dividir en dos bàndols: era la guerra civil [...]

3. El subratllat es pot complementar amb les anotacions al marge. La tècnica de les anotacions consisteix a escriure al costat de cada paràgraf les paraules-clau que sintetitzen el seu sentit. Si combines les dues tècniques, segur que captes molt millor les idees i seràs capaç de retenir-les més fàcilment.

1ra. idea: nens japonesos més desenvolupats 2na. idea: directors d'orquestra amb cossos en forma 3ra. idea: característiques del moviment Enumeració d'elements: pensament, sentiments, moviment

Els nens japonesos tenen cossos infinitament més desenvolupats que els nens occidentals. Des de l'edat de dos anys, un nen japonès aprèn a asseure d'una manera perfectament equilibrat, entre els dos i els tres anys, el nen comença a inclinar-se regularment, el que constitueix un exercici fantàstic per al cos. (...)  A Occident, entre les escasses persones que a l'edat de vuitanta anys tenen cossos perfectament desenvolupats i en forma s'expliquen els directors d'orquestra. Durant tota la seva vida, un director d'orquestra realitza moviments sense considerar com a exercici, que comencen per inclinar el tors. Igual que als japonesos, li cal un estómac dur perquè el cos pugui executar uns moviments particularment expressius. No es tracta de moviments de acròbata ni de gimnasta, que parteixen d'una tensió, sinó de moviments en els que l'emoció i la precisió de pensament estan entrellaçades. El director d'orquestra necessita aquesta precisió de pensament per seguir cada detall de la partitura, en tant que els seus sentiments donen qualitat a la música, i el seu cos, en moviment constant, és l'instrument per mitjà del qual es comunica amb els intèrprets.   Peter Brook. La porta oberta. Alba Editorial.

ENLLAÇOS

PRÀCTICA 

MÉS PRÀCTICA

ESTUDIAR ÉS FÀCIL?

http://www.hiperbolic.es/el-raco-de-l-estudiant/qui-va-dir-que-era-facil-ser-estudiant.html

I PRENDRE APUNTS?



http://wuster.uab.cat/web_argumenta_obert/unit_01/sot_3_02.html

POC A POC I BONA LLETRA

(INFORMACIÓ EXTRETA DEL BLOG: AMPA IPSE BLOC)

En aquest article s'aconsella usar fulla quadriculats fins que es domine el traç: cap els 14 anys:

https://criatures.ara.cat/importancia-calligrafia_0_950904917.html





Recomanacions pràctiques per aconseguir adquirir una escriptura llegible, clara i ben formada

Tenir una mala lletra pot arribar a frustrar a un alumne de tal manera, que intenti evitar en la mesura del possible totes les tasques que impliquen realitzar activitats d’escriptura. Però la reeducació és possible. El tipus de paper que s’utilitza, la forma d’agafar el llapis o la postura que s’adopta són alguns dels aspectes que poden provocar la manca de destresa i habilitat en escriure. Si es treballa sobre ells, es pot millorar la lletra i aconseguir que sigui llegible i harmoniosa.
Traducció al català de “Cinco pautas para escribir con buena letra” de MARTA VÁZQUEZ-REINA

Destreses cal·ligràfiques

Com és una bona lletra? Els especialistes en cal•ligrafia i grafologia assenyalen que el principal que caracteritza a una escriptura adequada és la llegibilitat. Aquest terme es tradueix en linealitat, claredat, neteja i correcció en els traços. Per a alguns estudiants, aconseguir escriure bé és una tasca fàcil. No obstant això, altres tenen menys destresa psicomotriu i, per tant, menor habilitat per aconseguir una escriptura correcta.
Els estudiants amb mala lletra triguen més temps a completar les tasques escrites
Sovint, els estudiants desisteixen en l’esforç per aconseguir una bona lletra perquè no ho consideren un aspecte essencial en la seva educació, desconeixen que no és tan sols una qüestió d’imatge. En general, els alumnes que no han adquirit la destresa suficient per a escriure amb harmonia triguen de mitjana més temps que els seus companys a completar les tasques escrites i els apunts de classe i intenten evitar les activitats que impliquen realitzar aquesta acció.
Per això, si un nen escriu malament després de superar els primers anys de Primària, quan es comença a desenvolupar una escriptura correcta i regular, cal reeducar per intentar solucionar els possibles problemes que provoca aquesta falta d’habilitat. Aquests són alguns dels principals aspectes relacionats amb l’escriptura en què cal incidir per aconseguir aquesta reeducació o per evitar dificultats durant l’aprenentatge.

Utilitzar un tipus de paper adequat

Per aconseguir una bona cal·ligrafia en els inicis de l’escriptura, de manera que es distribueixi bé i de forma ordenada i proporcionada en l’espai, s’utilitza amb freqüència algun tipus de paper pautat, ja sigui en quadrícula o ratllat horitzontal. Com afirma Pilar Besumán, experta en grafologia, “en el paper llis el nen no és capaç d’escriure amb ordre, la pauta permet obtenir una lletra equilibrada”.
El paper pautat serveix a l’estudiant per escriure de forma més uniforme
Hi ha discordança entre els especialistes sobre quin és el millor format de pauta d’aprenentatge. Alguns apunten que el paper quadriculat té més límits de referència per ajustar bé l’ample i alt de les lletres. No obstant això, altres experts, com Fernando Carratalá, doctor en Filologia Hispànica, assenyalen que amb el paper pautat en línies s’aconsegueix major uniformitat en el moviment gràfic, ja que el ratllat vertical pot distorsionar l’atenció. Ja sigui d’un tipus o un altre, l’important de la pauta és que serveix a l’estudiant per escriure de forma més uniforme, ja que el paper li marca tant la línia sobre la qual descansa l’escriptura, com els límits superior i inferior que no ha de superar. S’ha d’intentar que l’alumne conegui aquesta norma perquè l’apliqui quan realitza les tasques d’escriptura.

Agafar bé el llapis

La forma de subjectar l’instrument d’escriptura és essencial perquè el resultat sigui el desitjat. Si l’estudiant ha adquirit un mal hàbit en aquest sentit, és imprescindible que se li corregeixi abans de seguir amb altres exercicis, ja que com més avanci amb una mala postura, més difícil serà la reeducació.
El llapis s’ha d’agafar entre els dits polze i cor i sobre ell es posa, a manera de pinça, el dit índex
El llapis s’ha d’agafar entre els dits polze i cor i sobre ell es posa, a manera de pinça, el dit índex, sense pressionar massa. El punt d’unió no s’ha de situar ni molt amunt ni molt avall (a uns 12 mm de la punta), ha de quedar de manera que es pugui desplaçar la mà pel paper de forma fàcil i còmoda. La mà que subjecta el llapis ha d’estar relaxada, ja que si es contrau massa es pot canviar de forma inconscient la postura idònia o exercir una pressió massa forta sobre el paper. Perquè l’alumne s’habituï a una posició correcta és aconsellable que escrigui poc a poc, a un ritme adequat però pausat, que li permetrà mantenir el llapis al seu lloc.

Posar bé el paper

L’ocupació adequada del paper sobre el qual es va a escriure difereix si l’alumne és dretà o esquerrà. Els que escriuen amb la mà dreta d’inclinar lleugerament el paper cap a l’esquerra i els esquerrans, cap a la dreta. Una inclinació excessiva o l’absència d’aquesta poden afavorir una lletra menys clara i llegible perquè impedeix que l’escriptura es mantingui sempre dins de la línia de visió.
El referent per posar el paper és la diagonal que forma el tauler de la taula
Un truc per aconseguir la posició idònia que apunta Fernando Carratalá és prendre com a referent la diagonal que forma el tauler de la taula on s’escriu i posar el paper en aquest mateix sentit. D’altra banda, mentre s’escriu, cal subjectar el paper amb la mà contrària, de manera ferma però sense pressionar massa.

Seure de forma correcta

Una de les principals causes de la distorsió de l’escriptura és la postura inadequada de l’estudiant. Fernando Carratalá assenyala que el tronc ha d’estar recte, “lleugerament inclinat cap endavant i amb el cap en la mateixa línia del tronc”. Aquest especialista apunta també que els colzes han de romandre sobre la taula i dos peus recolzats a terra. Quant al capdavant, ha de col•locar a una distància aproximada de 20-25 cm del paper.
Quan s’escriu, els colzes han de romandre sobre la taula i els dos peus recolzats a terra
Perquè es pugui adoptar aquesta postura, cal que la cadira i la taula on es desenvoluparà la tasca d’escriptura siguin adequades. Marisa Ramon, del departament d’orientació Educativa i Psicopedagògica d’Alcobendas (Madrid), ressalta que la cadira ha de comptar amb suport perquè el nen pugui recolzar l’esquena i la taula no ha de ser “ni massa alta ni massa baixa, per evitar tensions a les espatlles o postures forçades “.

Tenir cura la mida, l’alineació, inclinació i espaiat

La bona escriptura té una imatge proporcionada entre totes les grafies. Pilar Besumán apunta que per obtenir una lletra equilibrada grafològiques “és necessari que la part alta i baixa de les lletres mesuren el doble que la zona central”. Quan s’utilitza paper pautat, la norma que s’ha de seguir és que les majúscules ocupin des de la línia base de la línia fins a la part superior i les minúscules, la meitat de l’espai que les majúscules.
La proporció de les grafies ha d’anar acompanyada d’una bona alineació i inclinació de les lletres i un espaiat correcte entre paraules i línies. Tenir cura aquests aspectes és sinònim d’uniformitat i, per tant, de llegibilitat.

L’escolta activa

Escolta activa? Quan parlem de l’escolta activa sempre dic que no passa només per les orelles, escoltar, i les paraules. Cal estar atent als ulls, els gestos, els moviments que acompanyen el moment de comunicació, etc. És una intenció voluntària on l’empatia té un rol important. Escoltar per entendre l’altre no sempre és fàcil. La pràctica ens ajudarà a millora dia a dia. Té a veure amb l’assertivitat i és especialment important tenir domini de vocabulari i de les estratègies de comunicació.

Escolta activa suposa:

1.- Mantenir una posició corporal oberta al diàleg fent veure, amb gestos, que ens interessa el que ens diuen.

2.- Mantenir  el contacte visual, de forma no dominant o intimidadora.

3.- Escoltar sense interrompre. el cos ha d’indicar que efectivament s’escolta, amb el somriure sincer i expressions d’assentiment … No és necessari estar d’acord.

4.- L’escolta ha de ser reflexiva: significa tenir empatia, comprendre els sentiments de qui ens parla. Podem parafrasejar o repetir amb altres paraules el que ens estan dient, fent veure que comprenem. Ajuda a clarificar els missatges i promou l’enteniment mutu. (Ho podem fer internament o explícitament).

5.- Cal tractar de comprendre el punt de vista de qui parla, acceptar les seves opinions, encara que no les compartim.

6.- Eliminar obstacles que frenen la comunicació: crítiques, desqualificacions, exigències, prejudicis, estereotips, ..

7.- Respectar l’espai vital que l’altra persona vol mantenir.

No sempre tenim les condicions necessàries per a comunicar-nos des de l’escolta activa. Cal triar el moment i l’espai oportú. Escoltar els altres parlant amb el company del costat o pensant en el cap de setmana no possibilita l’escolta activa.

Llegim, informem-nos  i millorem la nostra comunicació amb els altres. Planteja-t’ho com a objectiu per a millorar la relació amb els altres i el rendiment acadèmic. Ànims, que tu pots!!

ACTIVITATS:

1. Llegeix aquest text a 2 companys o companyes. Els companys han d’escoltar amb atenció. A continuació els dos companys hauran de reproduir per escrit tot allò que recorden. Després caldrà comprovar la quantitat d’informació que han recordat i fer-se conscients de les estratègies que han posat en marxa per a escoltar i si els ha fallat o no l’escolta activa

El cucut és l’ocell del món que té una manera de viure més divertida i més meravellosa. El cucut és l’alegria i la música del bosc, i el nunci de la primavera; és l’ocell de les cançons i de les rondalles; i les coses que se’n conten arriben a l’alçada d’un campanar. Si els pins i les alzines, i els faigs i els castanyers i els roures, volen un amic de debò, no en trobaran cap de millor que el cucut. […]

El cucut és un ocell bastant grandet, així com una tórtora; d’un pam i mig, més aviat més que menys, i amb una cua molt llarga. La forma del cucut és semblant a la de l’esparver i el falcó, i fins en els colors de la ploma s’hi assembla. És tot d’un color de plom per la banda del coll i l’esquena i el pit; el ventre el té blanquinós, ratllat de gris; i la cua, negrenca amb taquetes blanques. El seu bec és curtet i negre, i les potes menudes i de color groc.   
                                                                          Josep Maria de Sagarra, Els ocells amics

2. Llegeix aquestes paraules a dos companys o companyes, ben a poc a poc. Dóna temps per a què es facen una imatge visual i anar recordant. Els pots ajudar fent tu algun gest per a cada paraula.

acceptació
admiració
afecte
agitació
agressivitat
aïllament
alegria
amabilitat
amistat
amor
angoixa
antipatia
apatia
atracció
avorriment

3. Dibuixa una caseta de conte amb molts detalls. Després descriu-la als companys indicant molt bé on es troba cada detall i com és. Tot seguit els companys o companyes la dibuixen, intentant recordar tots els detalls. En acabar comproveu el resultat.

TINC UN PROBLEMA

https://coachingpersonal.cat/2017/11/14/preocupar-te-no-talliberara-de-les-preocupacions/


http://www.adolescents.cat/noticia/10870/passos/seguir/resoldre/qualsevol/problema/consells

1. Identifica el problema. És sempre el primer pas. Pot semblar molt evident aquest consell però és molt important. Hi ha vegades que no sabem trobar el problema però si que notem que no estem bé. Dedica uns instants a buscar quin és realment el problema.

 

2. Afronta el problema de cara. Un cop identificat, cal afrontar-lo. Tot i que el més fàcil a simple vista pot sembla amagar el cap sota l'ala, cal afrontar el problema. Pensa que és millor agafar el problema de cara i amb decisió que no pas intentar fer veure que no existeix. Si fa com si res el problema es pot anar fent gran i cada cop et sentiràs pitjor.

 

3. Busca la manera de resoldre'l. Ningú ha dit que resoldre-ho fos fàcil ni agradable. Segurament hauràs d'esforçar-te, treure valor d'on sigui i viure alguna situació que et farà sentir incòmode. Per també pensa en el costat positiu. Un cop resolt et sentiràs súper tranquil.

 

4. Segueix endavant. No siguis d'aquelles persones que un cop el problema ha passat en segueixen parlant i enfadats amb el problema que han viscut. Si ha passat i s'ha solucionat, fora. Segueix endavant! Hi ha molts motius per ser feliç i no està enfadat, no?

 

5. Recorda el que has après. Seguir endavant no vol dir oblidar-se de tot. Queda't sempre amb aquelles coses que has après. Saps la frase "no hi ha mal que per bé no vingui"? Doncs aplica-la. Molts dels problemes que tindràs al llarg de la vida et serviran per créixer, fer-te millor persona i saber molt més de tu. Ah, i al final saps què? T'adonaràs que ets molt més fort/a del que et pensaves ;)

 

http://www.jananguita.cat/com-resoldre-els-teus-problemes-personals 

 

VULL SER UN GRAN LECTOR!!!

http://www.fbofill.cat/sites/default/files/553_0.pdf