LITERATURA I EMOCIONS

A EL PERIÓDICO.CAT (SOCIETAT)

 Gemma Tramullas - Dissabte, 4 de juny del 2016

Als seus 59 anys, a aquest professor de l'institut Montserrat Miró i Vilà de Montcada i Reixac encara se li humitegen els ulls quan parla del moment màgic en què un text literari provoca una sacsejada emocional en l'alumne. Martori és un dels membres del Col·lectiu Pere Quart, que impulsa el manifest SOS. Literatura a l'ensenyament.

Un profe sense 'burn out'. Reivindica l'emoció a l'aula i denuncia el «mal tracte» de la literatura.

-Quan el fotògraf li ha demanat que escrivís alguna cosa a la pissarra, vostè ha triat el vers Escopiu a la closca pelada dels cretins, de Salvat-Papasseit. ¿Per què? Perquè és un exemple d'actitud combativa i perquè la literatura porta a la reflexió però també a adoptar un paper en la vida. Els adolescents són inquiets, lluitadors i emocionalment inestables, i això els crea un maremàgnum d'incerteses. Conduir aquesta energia és el repte del docent.
-¿Com es fa a través de la literatura? La literatura planteja qüestions amb què els alumnes es poden sentir identificats, facilita el coneixement del que som i del que somiem ser i possibilita la formació de ciutadans crítics i compromesos. Acabo de treballar el poema Elionor, de Martí i Pol, amb els de primer d'ESO i hem parlat de com les nenes més o menys de la seva edat vivien la feina a les colònies tèxtils com una condemna. Quan els parles d'això deixa de ser un poema fred, el viuen.
-En canvi, en el manifest denuncien que Ensenyament vol reduir les hores de llengua i literatura del batxillerat. Si la literatura fos dona, pensaria que està sotmesa a un mal tracte de gènere.
-Són paraules fortes. ¿Tan malament està? La frase és provocativa, però el manifest és un exercici de responsabilitat. Estem construint un nou país, ¿oi? ¿Volem formar adults cultes, lliures, desvetllats i feliços, com deia Espriu? ¿O preferim que siguin competents, però mesells, domesticats i obedients als dictats de l'empresa en una societat neoliberal?
-¿Vostè què creu? Que si de veritat volem gent desperta, amb coratge, inquieta i innovadora -és a dir, que participi dels processos democràtics i canviï les coses- ens hauran de donar les eines per poder fer bé la nostra feina a les aules.
-A més del manifest, han iniciat una petició a Change.org per recuperar les tres hores setmanals a batxillerat. També l'haurien de firmar les famílies i els alumnes, perquè conèixer el nostre patrimoni literari és el seu dret. A més a més, ¿actualment no es parla tant d'educació emocional? ¡La literatura és educació emocional!
-Però hi ha classes soporíferes. ¿El seu gremi no hauria de fer autocrítica també? Si estàs atent, cada classe és una autocrítica i et porta a replantejar-te la següent per fer-ho millor. Però necessitem temps. El professor de literatura és com el guia turístic que mostra els racons ocults d'una ciutat, és com el que serveix i ensenya a assaborir un bon plat, però és un procés de maduració lent.
-Reivindicar la literatura, i concretament la catalana, des d'un institut del cinturó roig de Barcelona ja és revolucionari. Aquí hi ha gent de família treballadora que viu la cultura com un valor de progrés. Creiem en la literatura i no estem deprimits ni tenim la síndrome del burn out[esgotament emocional].
-¿Qui li va inculcar el cuquet literari? Vaig estudiar batxillerat en el franquisme tardà i vaig tenir com a professors Joaquim Molas i Jaume Cabré. Fer literatura catalana en aquella època suposava un compromís amb la llengua i la cultura del país, perquè es feia al marge dels dictats del ministeri. Per això, per a mi l'aprenentatge de la literatura sempre va aparellat al compromís cultural i social.