EDUCACIÓ AFECTIVA I SEXUAL: Identitat de gènere

"1977" de Peque Varela

"Xic i xica" d'Irma Navarro (traducció: R. Sanchis)

Filo tenia 10 anys i sentia molta curiositat pels xics: com es movien, els joguets amb què es divertien... Ella s’avorria amb les nines; però sempre li’n regalaven alguna i les tenia penjades a la paret de l’habitació. A sa mare li pareixia bona idea, ja que la xiqueta no les utilitzava. A Filo, la que més li agradava era la nina legionària i, com aquesta, en tenia quatre. Un germà que estava fent el servei militar li’n va portar una i des de llavors, cada vegada que un altre germà se n’anava a la mili, en veure que l’única nina que li agradava a Filo era la legionària, li’n portava una altra. Així va arribar a tindre’n quatre, la seua xicoteta col·lecció. No jugava amb elles, però li encantava observar com anaven vestides de xics, igual que els seus germans.

A Filo li encantava la roba de xic i odiava les faldes perquè l’obligaven a mantindre les cames tancades perquè no se li vera res i, a més, no li permetien moure’s bé. No!, ella se sentia lliure amb pantalons; amb ells podia córrer, botar i eixarrancar-se a gust. Era feliç jugant a vaquers i a Tarzán, i el que no podia suportar era jugar a mamàs i papàs; de fet mai hi jugava. Filo volia ser un xiquet perquè tot el que li deien que era propi de xiquetes no li agradava. Quin avorriment!

Filo pensava que l’única cosa que la diferenciava dels xiquets era la pilila i per això un dia va decidir construir-se’n una. Es va tancar al bany, va agafar el rotllo de paper higiènic per un extrem i va anar enrotllant-lo fins a fer un cilindre d’un diàmetre que li va paréixer suficient, es va obrir de cames i se’l va col·locar entre els llavis. Després, es va pujar les bragues i es va posar els pantalons. Eixí del bany i va caminar per la casa experimentant la sensació de portar allò entre les cames, i li va encantar! Filo sabia que no li ho podia contar a ningú, perquè li cauria un esbronc ben gran i desapareixerien els rotllos de paper del bany; encara que a ella no li pareixia gens dolent el que feia.

No us he contat que a Filo, encara que li agradava fer coses de xics, li molestava molt que la confongueren amb un, que li digueren guapo, o quin xiquet més mono!. Constantment li passava perquè Filo portava els cabells curts i vestia sempre amb pantalons.

Un dia, es va col·locar la seu pilila (bé, segons se li espatllaven, se n’anava fent més) i se’n va anar al carrer a jugar; però va tindre una idea: no es diria Filo, sinó José. Aquell dia només va jugar amb xiquets, i es presentava amb el seu nou nom: “Hola, sóc José, puc jugar amb vosaltres?” Ningú no li va recriminar res i va fer noves amistats.

Un dia es va trobar en el parc amb un company de classe. Aquest, tot content, es va acostar a saludar-la:

-Hola Filo!

-Filo? Jo em dic José.

-No, tu eres Filo, anem junts a classe.

-No! T’has confós. No et conec, però si vols juguem.

-D’acord! -va dir el xiquet, desconcertat.

L’endemà, quan Filo va trobar el seu company a classe, aquest li va contar al·lucinat que havia estat jugant amb un xiquet que es deia José i que era igual que ella. Filo va posar cara d’incrèdula, però per dins es pixava de riure. Ho havia aconseguit!, era Filo i José. Guauu! A partir d’aleshores, quan li preguntaven si era xic o xica, contestava el que li abellia, segons li vinguera millor. Va passar d’estar en una situació desfavorable a una favorable. Ara era ella la que decidia!

Van passar els anys i Filo es va anar oblidant d’aquests jocs simplement perquè se n’inventava d’altres. Sempre va ser una xiqueta especial.

PENSA-HI

Què penses de Filo?
I de Peque?
Què els passa?
Com se senten?
Creus que tenen elles algun problema o és la societat?
No has sentit mai que no podies fer coses perquè ets una xica (o un xic)?