COM FER UN BON TREBALL

https://www.slideshare.net/gabriela-technoteacher/presentacin-de-trabajos-67667994

ASPECETS ACADÈMICS

Som a la recta final de l'avaluació.

- Revisió de calendari (exàmens, entrega de treballs, fitxes de lectura...) EN GRUP
- Lectura de cartes de castellà (?) EN GRUP
- Revisió de llibretes INDIVIDUAL
-Indicacions per a la millora de la lletra. PETIT GRUP


De castellà pràctic falta:

Llibretes de castellà pràctic de la primera avaluació.
Àlex Aguado Ferriz
Salvador Baixauli Tarazona
José Ángel Calderón Pérez
Lluís Castelló López
Sergio Domínguez Carrasco
Natxo Melgoso Barbero
Shashi Perales Cortés
Sergi Ricart Alabau
Ricardo Sanchis Chordà
Marta Sarrià Masià
Xavier Súria Segovia

Valoració "Proyecto autor: Gloria Fuertes"
José Ángel
Sergio Domínguez
Candela Lorente
Àngela Màñez López
Sergi Ricart Alabau
Mateu Sanchis

Dictado "Queridos alumnos"
Miquel Cervera Merino
Salva BAixauli Tarazona
Llorenç Adam Gregori

Dictado "Queridos alumnos" + "Querida maestra"
Òscar Blanco Chillida
Lluís Castelló López
Sergio Carrasco Domínguez
Obdúlia Fernàndez de Ibarra Sena
Candela Lorente Alós
Natxo Melgoso Barrero
Daniela Muñoz Otero
Shashi Perales Cortés
Sergi Ricart Alabau
Mateu Sanchis Torres
Guillem Vila Ibàñez 

El mejor día de mis vacaciones (Evaluación inicial) 
José Ángel Calderón
Núria Pons Villa 

POC A POC I BONA LLETRA

(INFORMACIÓ EXTRETA DEL BLOG: AMPA IPSE BLOC)

En aquest article s'aconsella usar fulla quadriculats fins que es domine el traç: cap els 14 anys:

https://criatures.ara.cat/importancia-calligrafia_0_950904917.html





Recomanacions pràctiques per aconseguir adquirir una escriptura llegible, clara i ben formada

Tenir una mala lletra pot arribar a frustrar a un alumne de tal manera, que intenti evitar en la mesura del possible totes les tasques que impliquen realitzar activitats d’escriptura. Però la reeducació és possible. El tipus de paper que s’utilitza, la forma d’agafar el llapis o la postura que s’adopta són alguns dels aspectes que poden provocar la manca de destresa i habilitat en escriure. Si es treballa sobre ells, es pot millorar la lletra i aconseguir que sigui llegible i harmoniosa.
Traducció al català de “Cinco pautas para escribir con buena letra” de MARTA VÁZQUEZ-REINA

Destreses cal·ligràfiques

Com és una bona lletra? Els especialistes en cal•ligrafia i grafologia assenyalen que el principal que caracteritza a una escriptura adequada és la llegibilitat. Aquest terme es tradueix en linealitat, claredat, neteja i correcció en els traços. Per a alguns estudiants, aconseguir escriure bé és una tasca fàcil. No obstant això, altres tenen menys destresa psicomotriu i, per tant, menor habilitat per aconseguir una escriptura correcta.
Els estudiants amb mala lletra triguen més temps a completar les tasques escrites
Sovint, els estudiants desisteixen en l’esforç per aconseguir una bona lletra perquè no ho consideren un aspecte essencial en la seva educació, desconeixen que no és tan sols una qüestió d’imatge. En general, els alumnes que no han adquirit la destresa suficient per a escriure amb harmonia triguen de mitjana més temps que els seus companys a completar les tasques escrites i els apunts de classe i intenten evitar les activitats que impliquen realitzar aquesta acció.
Per això, si un nen escriu malament després de superar els primers anys de Primària, quan es comença a desenvolupar una escriptura correcta i regular, cal reeducar per intentar solucionar els possibles problemes que provoca aquesta falta d’habilitat. Aquests són alguns dels principals aspectes relacionats amb l’escriptura en què cal incidir per aconseguir aquesta reeducació o per evitar dificultats durant l’aprenentatge.

Utilitzar un tipus de paper adequat

Per aconseguir una bona cal·ligrafia en els inicis de l’escriptura, de manera que es distribueixi bé i de forma ordenada i proporcionada en l’espai, s’utilitza amb freqüència algun tipus de paper pautat, ja sigui en quadrícula o ratllat horitzontal. Com afirma Pilar Besumán, experta en grafologia, “en el paper llis el nen no és capaç d’escriure amb ordre, la pauta permet obtenir una lletra equilibrada”.
El paper pautat serveix a l’estudiant per escriure de forma més uniforme
Hi ha discordança entre els especialistes sobre quin és el millor format de pauta d’aprenentatge. Alguns apunten que el paper quadriculat té més límits de referència per ajustar bé l’ample i alt de les lletres. No obstant això, altres experts, com Fernando Carratalá, doctor en Filologia Hispànica, assenyalen que amb el paper pautat en línies s’aconsegueix major uniformitat en el moviment gràfic, ja que el ratllat vertical pot distorsionar l’atenció. Ja sigui d’un tipus o un altre, l’important de la pauta és que serveix a l’estudiant per escriure de forma més uniforme, ja que el paper li marca tant la línia sobre la qual descansa l’escriptura, com els límits superior i inferior que no ha de superar. S’ha d’intentar que l’alumne conegui aquesta norma perquè l’apliqui quan realitza les tasques d’escriptura.

Agafar bé el llapis

La forma de subjectar l’instrument d’escriptura és essencial perquè el resultat sigui el desitjat. Si l’estudiant ha adquirit un mal hàbit en aquest sentit, és imprescindible que se li corregeixi abans de seguir amb altres exercicis, ja que com més avanci amb una mala postura, més difícil serà la reeducació.
El llapis s’ha d’agafar entre els dits polze i cor i sobre ell es posa, a manera de pinça, el dit índex
El llapis s’ha d’agafar entre els dits polze i cor i sobre ell es posa, a manera de pinça, el dit índex, sense pressionar massa. El punt d’unió no s’ha de situar ni molt amunt ni molt avall (a uns 12 mm de la punta), ha de quedar de manera que es pugui desplaçar la mà pel paper de forma fàcil i còmoda. La mà que subjecta el llapis ha d’estar relaxada, ja que si es contrau massa es pot canviar de forma inconscient la postura idònia o exercir una pressió massa forta sobre el paper. Perquè l’alumne s’habituï a una posició correcta és aconsellable que escrigui poc a poc, a un ritme adequat però pausat, que li permetrà mantenir el llapis al seu lloc.

Posar bé el paper

L’ocupació adequada del paper sobre el qual es va a escriure difereix si l’alumne és dretà o esquerrà. Els que escriuen amb la mà dreta d’inclinar lleugerament el paper cap a l’esquerra i els esquerrans, cap a la dreta. Una inclinació excessiva o l’absència d’aquesta poden afavorir una lletra menys clara i llegible perquè impedeix que l’escriptura es mantingui sempre dins de la línia de visió.
El referent per posar el paper és la diagonal que forma el tauler de la taula
Un truc per aconseguir la posició idònia que apunta Fernando Carratalá és prendre com a referent la diagonal que forma el tauler de la taula on s’escriu i posar el paper en aquest mateix sentit. D’altra banda, mentre s’escriu, cal subjectar el paper amb la mà contrària, de manera ferma però sense pressionar massa.

Seure de forma correcta

Una de les principals causes de la distorsió de l’escriptura és la postura inadequada de l’estudiant. Fernando Carratalá assenyala que el tronc ha d’estar recte, “lleugerament inclinat cap endavant i amb el cap en la mateixa línia del tronc”. Aquest especialista apunta també que els colzes han de romandre sobre la taula i dos peus recolzats a terra. Quant al capdavant, ha de col•locar a una distància aproximada de 20-25 cm del paper.
Quan s’escriu, els colzes han de romandre sobre la taula i els dos peus recolzats a terra
Perquè es pugui adoptar aquesta postura, cal que la cadira i la taula on es desenvoluparà la tasca d’escriptura siguin adequades. Marisa Ramon, del departament d’orientació Educativa i Psicopedagògica d’Alcobendas (Madrid), ressalta que la cadira ha de comptar amb suport perquè el nen pugui recolzar l’esquena i la taula no ha de ser “ni massa alta ni massa baixa, per evitar tensions a les espatlles o postures forçades “.

Tenir cura la mida, l’alineació, inclinació i espaiat

La bona escriptura té una imatge proporcionada entre totes les grafies. Pilar Besumán apunta que per obtenir una lletra equilibrada grafològiques “és necessari que la part alta i baixa de les lletres mesuren el doble que la zona central”. Quan s’utilitza paper pautat, la norma que s’ha de seguir és que les majúscules ocupin des de la línia base de la línia fins a la part superior i les minúscules, la meitat de l’espai que les majúscules.
La proporció de les grafies ha d’anar acompanyada d’una bona alineació i inclinació de les lletres i un espaiat correcte entre paraules i línies. Tenir cura aquests aspectes és sinònim d’uniformitat i, per tant, de llegibilitat.

Resolució de conflictes, autoestima...

Jo i... els altres i.... els meus problemes i... el món

L’escolta activa

Escolta activa? Quan parlem de l’escolta activa sempre dic que no passa només per les orelles, escoltar, i les paraules. Cal estar atent als ulls, els gestos, els moviments que acompanyen el moment de comunicació, etc. És una intenció voluntària on l’empatia té un rol important. Escoltar per entendre l’altre no sempre és fàcil. La pràctica ens ajudarà a millora dia a dia. Té a veure amb l’assertivitat i és especialment important tenir domini de vocabulari i de les estratègies de comunicació.

Escolta activa suposa:

1.- Mantenir una posició corporal oberta al diàleg fent veure, amb gestos, que ens interessa el que ens diuen.

2.- Mantenir  el contacte visual, de forma no dominant o intimidadora.

3.- Escoltar sense interrompre. el cos ha d’indicar que efectivament s’escolta, amb el somriure sincer i expressions d’assentiment … No és necessari estar d’acord.

4.- L’escolta ha de ser reflexiva: significa tenir empatia, comprendre els sentiments de qui ens parla. Podem parafrasejar o repetir amb altres paraules el que ens estan dient, fent veure que comprenem. Ajuda a clarificar els missatges i promou l’enteniment mutu. (Ho podem fer internament o explícitament).

5.- Cal tractar de comprendre el punt de vista de qui parla, acceptar les seves opinions, encara que no les compartim.

6.- Eliminar obstacles que frenen la comunicació: crítiques, desqualificacions, exigències, prejudicis, estereotips, ..

7.- Respectar l’espai vital que l’altra persona vol mantenir.

No sempre tenim les condicions necessàries per a comunicar-nos des de l’escolta activa. Cal triar el moment i l’espai oportú. Escoltar els altres parlant amb el company del costat o pensant en el cap de setmana no possibilita l’escolta activa.

Llegim, informem-nos  i millorem la nostra comunicació amb els altres. Planteja-t’ho com a objectiu per a millorar la relació amb els altres i el rendiment acadèmic. Ànims, que tu pots!!

ACTIVITATS:

1. Llegeix aquest text a 2 companys o companyes. Els companys han d’escoltar amb atenció. A continuació els dos companys hauran de reproduir per escrit tot allò que recorden. Després caldrà comprovar la quantitat d’informació que han recordat i fer-se conscients de les estratègies que han posat en marxa per a escoltar i si els ha fallat o no l’escolta activa

El cucut és l’ocell del món que té una manera de viure més divertida i més meravellosa. El cucut és l’alegria i la música del bosc, i el nunci de la primavera; és l’ocell de les cançons i de les rondalles; i les coses que se’n conten arriben a l’alçada d’un campanar. Si els pins i les alzines, i els faigs i els castanyers i els roures, volen un amic de debò, no en trobaran cap de millor que el cucut. […]

El cucut és un ocell bastant grandet, així com una tórtora; d’un pam i mig, més aviat més que menys, i amb una cua molt llarga. La forma del cucut és semblant a la de l’esparver i el falcó, i fins en els colors de la ploma s’hi assembla. És tot d’un color de plom per la banda del coll i l’esquena i el pit; el ventre el té blanquinós, ratllat de gris; i la cua, negrenca amb taquetes blanques. El seu bec és curtet i negre, i les potes menudes i de color groc.   
                                                                          Josep Maria de Sagarra, Els ocells amics

2. Llegeix aquestes paraules a dos companys o companyes, ben a poc a poc. Dóna temps per a què es facen una imatge visual i anar recordant. Els pots ajudar fent tu algun gest per a cada paraula.

acceptació
admiració
afecte
agitació
agressivitat
aïllament
alegria
amabilitat
amistat
amor
angoixa
antipatia
apatia
atracció
avorriment

3. Dibuixa una caseta de conte amb molts detalls. Després descriu-la als companys indicant molt bé on es troba cada detall i com és. Tot seguit els companys o companyes la dibuixen, intentant recordar tots els detalls. En acabar comproveu el resultat.

Socialitzar a través del joc

El joc és l’eix vertebrador amb què la Fundació Quatre Vents articula la socialització de les famílies i infants en risc d’exclusió que atén. “Una activitat que als més petits els reporta la interiorització dels hàbits bàsics i uns coneixements mínims que els permeten integrar-se millor a l’escola, iniciar la sociabilitat i aprendre el respecte als altres i als objectes, etc.”, afirma Lita Álvarez, directora de la fundació.

En aquesta posada en escena, l’equip que està al capdavant del centre considera l’infant competent, una persona amb drets i capacitats, curiositat i desitjos d’aprendre. “Per això és tan summament important crear per a ell un context que l’ajudi a manifestar els seus desitjos, inquietuds, interessos, alegries i pors; un entorn, en definitiva, afectiu i respectuós en què els infants se sentin estimats i valorats”, conclou Álvarez.

TINC UN PROBLEMA

https://coachingpersonal.cat/2017/11/14/preocupar-te-no-talliberara-de-les-preocupacions/


http://www.adolescents.cat/noticia/10870/passos/seguir/resoldre/qualsevol/problema/consells

1. Identifica el problema. És sempre el primer pas. Pot semblar molt evident aquest consell però és molt important. Hi ha vegades que no sabem trobar el problema però si que notem que no estem bé. Dedica uns instants a buscar quin és realment el problema.

 

2. Afronta el problema de cara. Un cop identificat, cal afrontar-lo. Tot i que el més fàcil a simple vista pot sembla amagar el cap sota l'ala, cal afrontar el problema. Pensa que és millor agafar el problema de cara i amb decisió que no pas intentar fer veure que no existeix. Si fa com si res el problema es pot anar fent gran i cada cop et sentiràs pitjor.

 

3. Busca la manera de resoldre'l. Ningú ha dit que resoldre-ho fos fàcil ni agradable. Segurament hauràs d'esforçar-te, treure valor d'on sigui i viure alguna situació que et farà sentir incòmode. Per també pensa en el costat positiu. Un cop resolt et sentiràs súper tranquil.

 

4. Segueix endavant. No siguis d'aquelles persones que un cop el problema ha passat en segueixen parlant i enfadats amb el problema que han viscut. Si ha passat i s'ha solucionat, fora. Segueix endavant! Hi ha molts motius per ser feliç i no està enfadat, no?

 

5. Recorda el que has après. Seguir endavant no vol dir oblidar-se de tot. Queda't sempre amb aquelles coses que has après. Saps la frase "no hi ha mal que per bé no vingui"? Doncs aplica-la. Molts dels problemes que tindràs al llarg de la vida et serviran per créixer, fer-te millor persona i saber molt més de tu. Ah, i al final saps què? T'adonaràs que ets molt més fort/a del que et pensaves ;)

 

http://www.jananguita.cat/com-resoldre-els-teus-problemes-personals 

 

CARNESTOLTES 2018

Divendres 16, Carnestoltes, tothom ha de vindre a l’escola disfressat. L'horari del dia és el següent:
9.30h                               TOTS a l’escala d’infantil per al pregó
09:45h - 10:15h              Desfilada pel pati junt amb la xaranga
10.15h - 11.15h               Representació Fallera Calavera i desfilada
11.15h - 11.45h               Descans (esmorzar)
11.45h - 12.15h               Judici
12.30h - 13.30h               Dinar
13.30h - 14.30h               Crema de la sardina i ball
14.45h                             Tancament 

COm escrivim al whats app?

ATENCIÓ EDUCATIVA : sessions

Paperera de paper

1a avaluació : Irene Mora Zárate / Daniela Muñoz Otero

2a avaluació:

Ús d'armariets i penjadors
1a avaluació: Marc Adam Gregori /  Àngela Máñez López

2a avaluació:

Ajudant dels mestres
1a avaluació: Xavier Súria Segovia / Jose Ángel Calderón Pérez

2a avaluació:

Agenda
1a avaluació : Miquel Cervera Merino / Sergi Domínguez Carrasco

2a avaluació: 

 

Calendari
1a avaluació: Blanca Suárez Jiménez /  Marta Sarrià Masià

 2a avaluació:

 

Clau de la classe
1a avaluaicó: Víctor Mata Donázar / Helena Gandia Canós

2a avaluació

Finestres
1a avaluació: Shashi Perales Cortés / Obdúlia Fernández de Ibarra Sena

2a avaluació: 

 

Delegats de classe
Bernat Cortés Chornet / Núria Pons Villa

 

FEM CANVI DE TAULES 

 

ELS ALUMNES OPINIEN: Quins comentaris voldrien sentir dels seus mestres?

MISSATGES POSITIUS

Comentaris a exàmens o treballs:  No només fer-ne quan estiguen suspesos o justos.
Examen aprovat: Ho has fet molt bé No fer comentaris només als que tenen millor nota, els altres també hi tenen dret, probablement també s'han esforçat.

Exemples:

Felicitats!
Genial!
Bé, però hi ha algunes coses a millorar.
Segueix així!
Enhorabona!
Ho has fet molt bé, segueix així.

MISSATGES PER A SITUACIONS NEGATIVES

Coneixement.
Després parlem.
Quan t'equivoques: donar una altra oportunitat per a rectificar i poder millorar.
Demanem als mestres que no acusen a la lleugera: de vegades s'equivoquen.

Atenció educativa: Sessions

ESTRATÈGIES PER A MILLORAR
EL MEU RENDIMENT ACADÈMIC

1- Atenció i feina a classe al 90%

2- Dur l'agenda al dia.

3- El que hages de fer fes-ho JA!!!

4- Posa-li moltes ganes. ;)

5- Estudiar:

         - Prelectura: llegir-ho tot
         - Lectura: Llegir subratllant
         - Anotacions: aspectes rellevants / que no entenc
         - Esquema: MOLT VISUAL, ALGUN COLOR, REQUADRE
         - Fer novament els exercicis. Comprovar els resultats
         - Posa't a prova: inventa't exercicis o un examen, fes de mestre

6- Per matèries: anotar dies de revisió sistemàtica
7- Decisió individual del dia de planificació setmanal

8- Fer revisions a més llarg termini.
         - Lectures de llibres i fitxa.
         - Planificar en el temps (per pàgines i dies)
         - Fer-la abans del termini per a revisar-la (la fitxa)

9- Revisió dels textos
 

     Ortografia.
     En diferents fases:
     accents i dièresis / b-v / h / s-ss / apòstrofs

TUTORIA: el segon dia

ELECCIÓ DE DELEGATS
De classe
CANDIDATS Núria, Marc, Guillem, Helena, Sergi, Víctor M, Àlex, Bernat.
VOTS: Sergi: 3, Bernat: 4, Marc: 2, Àlex: 1, Núria: 12, Víctor M: 2

Representants al consell escolar
CANDIDATS

Candela, Núria, Víctor, M Àlex, Irene, Marc, Àngela, Helena, Mateo, Ricard, Víctor R, Miguel, Obdúlia, Llorenç, Shashi.
VOTS: Blanca: 1, Mateo: 1,  Llorenç: 2, Helena: 2, Candela: 3, Víctor R: 3, Àlex: 1, Marc: 1, Guillem: 1, Obdúlia: 2,  Shashi: 1,  Víctor M: 1, Miguel: 1

RESPONSABLES DE CLASSE
Clau de la classe: Víctor, Helena
Finestres:  Shashi i Obdúlia

COMISSIÓ DE MENJADOR
Dietes? Al·lèrgies? Intoleràncies?
Repartir full a emplenar ai tornar signat per part dels pares.

MATERIALS PER A TREBALLAR A CLASSE

1 TAULA = 1 ESTOIG

5 RETOLADORS

5 COLORS DE FUSTA

3 BOLIS

1 LLAPIS 

1 GOMA

1 MAQUINETA

1 TRAUPUNTES

1 TISORES

1 COLA DE BARRA 

TUTORIA: el primer dia del curs

        

• Presentació dels tutors: Paco presenta Mar; Mar presenta Paco.
• Horari general del primer dia

· 09.00 h - 10. 00h primer encontre amb els Tutors

· 10.00 h - 10.45 esmorzar picadeta (coordinada pels alumnes de 3r)

· 10.45 h - 11.40 acollida dels alumnes de 1r (i nous de 2n i 3r) a cura dels de 4t; ·

· 11.45 h . 13.00 h actuació de Domingo Chinchilla

· 13.00 h - 13.30 h segons descans

· 13.30 h - 13.40 h parlaments de benvinguda: direcció-cordinació / alumnes de 4t

· 13.40 h - 14.10 h projecció del vídeo EACN i el “photocall de les emocions” (aula de 2n)

· 14.10 h - 14.30 h dinar i eixida del centre (puntualitat des del primer instant)

LLEGIM SOBRE L'ADOLESCÈNCIA I L'EDUCACIÓ

LLIBRES
- Camina. Miguel Delibes
- Adolescentes, qué maravilla. Eva Bach
- Educar en la adolesecencia. Jaume Funes
- La bellesa de sentir. Eva Bach
- El talento de los adolescentes. José Antonio Marina.
- Val més educar. Gregorio Luri
- L'escola contra el món. Gregorio Luri
- Estamos locos. Allen Francés

PEL·LÍCULES
El talento de las mariposas

BLOGS
El café de Ocata
Cuaderno de campo
Universitat de pares

A la recerca de l'èxit acadèmic....

ENTREGA D'EXERCICIS I TREBALLS EN PAPER

TRUCS PER A ESTUDIAR

VALORACIONS "RASTRE" 2017

* Al principi molta gent. Pensava que anava a ser rotllo. Quan estàs allí, t'ho passaves bé i no volies marxar. El que més m'agradà és anar per allí. Alguna gent reacció positiva d'altres deien que no tenien diners o que després es passaves. Tot tipus de gent. Compren més les xiques. Pensar productes per a xics. Participació de la classe molt bona. En un moment hi havia massa gent i se'n va anar. Cal fer més incidència en l'objectiu solidari.  Estaria bé saber la aplicació concreta dels diners a tants diners tal ajuda.
A vegades calia agafar el mòbil per a calcular. Portar calculadora. Quan anàvem per allí a vendre de vegades calia posa r diners propis per al canvi. Anotar-ho tot ajudaria a no despistar-se.

* Es va adormir. No sabia que era obligatori.  És important i útil col·laborar i guanyar diners per als damnificats
Compromís de Miquel: portar la polsera o els diners. Fer alguna polsereta més i vendre-la. 

* No s'ho esperava així, pensava que era més rotllo. S'ho va passar molt bé. Coses a millorar: organització cara a la venda: Una persona a la caixa. Venia un a comprar i s'angoixava de tanta gent venent-li.  Apuntar-ho en una llibreta. Tasques: anotar, vendre cobrar. Polseres més masculines. Marineres, per exemple.
Solidaritat: una classe almenys parlant del tema. algú de la ONG.
Ell i Lucia van marxar abans perquè no volien replegar.

* Em va agradar molt que ho organitzara la classe. M'agradaria tornar a organitzar-ho l'any vinent. A l'hora de vendre hi havia persones que volia fer tota l'estona el mateix i no deixava a la resta fer-ho. Lucia volia fer tota l'estona la caixa. Distribuir les tasques. Respectar els torns per no acumular molta gent. Penjar la llista.  Aní a explicar per les classes i tenia la sensació de la causa. M'agrada que l'escola tinga aquesta solidaritat. Que la classe estiga més implicada: elegint què volem vendre. Per a xics? Carteres, polseres de cuir.

 * Em va agradar perquè està divertit ajudar a gent que ho necessita. Està b é ocupar-te de  fer coses i vendre-les, et pots trobar a familiars i amics. De vegades la gent se n'anava i feia falta més gent a la parada. De vegades érem massa gent. Respectar els torns. El que menys es venia eren les pedres però és normal. Noteta explicant la informació de la gent que rebrà els diners. Reportatge, o algú que vinga a explicar.

TASQUES A FER

Cartells de preus
Pancarta motivadora
Cartellets de preus
Revisió de objectes  a vendre: polseres, agulles, collarets...
Classificació dels objectes a vendre

Pensant manualitats per al rastre

Made in Picanya:

Idees a Món paral·lel

COM FAREM LES POLSERES PER AL RASTRE?

SESSIÓ 17 de maig

Recordar cicloruta: autoritzacions, bicis, concurs fotogràfic
Repartir carpetes trobada escoles en valencià.

Parlar un poc de la festa temàtica:

Cal fer grups abans de la festa:

FRANGES D'EDAT PER A FER ELS GRUPS.

1.     infantil
2.     1r, 2n i 3r
3.      4t, 5é i 6é
4.     ESO i ADULTS

Cal que almenys un membre de cadascuna de les franges d'edat haja respost una de les preguntes.

2 parelles per a reportatge d'intel·ligències múltiples:
PROPOSTA:
Matei i Mariola
Miquel i Maria Ogalla

"Love story" en el món digital