OBTENCIÓ DE LES
IDEES PRINCIPALS
Què són les idees principals?
Són la informació de més
importància dins d'un text.
Per a què serveix
detectar-les?
Ens ajuden a comprendre millor
el missatge del text i ens faciliten la tasca de elaborar esquemes i resums.
Per tant, ens són útils per a estudiar.
Hi ha
diferents tècniques per trobar-les amb seguretat. Ara en veuràs unes quantes.
El títol
Normalment,
els títols ens donen una pista de quina serà la informació més rellevant d'un
text. |
1. Llegeix el següent text i
una vegada hagis detectat la idea principal que ens vol transmetre, posa-li un
títol adient.
..............................................................................................
El tabac és una de les plagues
més esteses que hi ha arreu del món. La acceptació i tolerància dels no
fumadors, provoca que encara no hi hagi suficient conscienciació del problema
per part dels que el consumeixen.
En la actualitat, els governs
comencen a limitar els indrets de consum i venda, a més a més de pujar molt el
preu, degut a l'alt nombre de morts que es produeixen any darrera any per mor
d'aquest nociu hàbit.
Les malalties més comuns pel
seu consum són el càncer en qualsevol òrgan de l'aparell respiratori i
problemes cardiovasculars. També accelera l'envelliment, incideix sobre el
desenvolupament físic i és altament additiu, entre d'altres perjudicis.
Eixamplar una frase
Al
voltant d'una idea principal, n'hi poden haver d'altres de menys rellevants.
És per això que és tan important destriar el tret o trets fonamentals que ens
vol comunicar un text. |
2. Observa aquesta frase, és
una idea principal. L'hem allargada afegint informacions que no ens interessen
tant.
En Conrad s'ha romput la cama.
Aquest matí, en Conrad s'ha
romput la cama.
Aquest matí, en Conrad s'ha
romput la cama dreta.
Aquest matí, anant a escola,
en Conrad s'ha romput la cama dreta quan ha relliscat.
- Podríem, encara, allargar
més la frase, afegint altres informacions que tenen relació amb la idea
principal, però que per si soles no tenen tanta importància. Què ens importa
que en Conrad rellisqui? Hi ha tanta gent que rellisca!
Prova de fer tu el mateix amb
les següents oracions:
M'he comprat un rellotge.
.........................................................................................
.........................................................................................
.........................................................................................
.........................................................................................
He de fer els deures.
.........................................................................................
.........................................................................................
.........................................................................................
.........................................................................................
Reducció d'una frase
Per
altra banda, també podem fer el procés contrari, que seria extreure la
informació que considerem més important dins una frase. |
3. Vegem l'exemple:
Han punxat el baló de futbol
amb una agulla durant el pati d'avui.
La idea principal seria: Han
punxat el baló del futbol.
- Recorda que no sempre les
primeres paraules són la idea principal. Fixa't:
Avui han punxat el baló de
futbol amb una agulla durant el pati.
- Prova de reduir tu les
següents oracions:
Estava pelant patates a la
cuina quan s'ha fet un tall al dit amb el ganivet.
.........................................................................................
En aquests moments el telèfon
mòbil no li funciona perquè li ha caigut dins un bassiot produït per la pluja
del matí.
.........................................................................................
Els exemples
És molt
comú trobar-se exemples dins un text. Aquests s'utilitzen per il·lustrar-nos
una idea. Hem d'aprendre a distingir entre els exemples i la idea que ens vol
transmetre l'autor del text. |
4. El següent text conté una
idea principal acompanyada de un exemple. Subratlla el que creguis que és la
idea principal:
Ahir vaig veure com Fede
demanava un bolígraf blau a un company de classe, ja que al seu se li havia
acabat la tinta. El seu amic, com que tenia dos, va deixar-li aquell que no
emprava. Havia passat un minut, i un altre al·lot va demanar a en Fede un
retolador. En Fede es va negar a deixar-li.
Jo, com ho vaig veure tot,
vaig renyar a en Fede. De seguida, va deixar el retolador al nin que l’hi havia
demanat, però si no hagués estat per la meva intervenció, no li hauria prestat.
No hem de pretendre que els
altres facin per nosaltres, allò que nosaltres no feim per ells.
.........................................................................................
.........................................................................................
TEXTOS I ENLLAÇOS PER PRACTICAR
1. EL CALENDARI EGIPCI
El calendari de l'any de
365 dies és
una invenció dels egipcis.
La raó de controlar el
temps estava motivada
pels cicles de les
collites, que depenien de les
crescudes del riu.
El dia que Sirius apareixia en la constel·lació del Ca Major, era el dia de l'Any Nou. Solia ser el 18 de juliol.
A partir d'aquest dia comptaven 365 dies fins a la nova aparició
de l'astre a l'any següent,
si bé cada
quatre anys es produïa
un error d'un dia
de més.
L'aparició de l'estrella
Sirius indicava que
anaven a començar les inundacions ... ".
(De la Prehistòria a
les primeres civilitzacions.
Edit. Asuri-Santillana).
2. ELS REIS CATÒLICS.
Quan, d'amagat del rei Enric IV de Castella, Ferran i
Isabel es van casar a Valladolid, pel mes d'octubre de 1469, van
iniciar una aventura política molt important per al futur dels regnes d'Aragó i
Castella. Eren molt joves: ell, que era fill del rei d'Aragó,
tenia tot just disset anys i ella, que era germana del rei de
Castella, divuit. Eren, a més, parents, tots dos pertanyien a la família
dels Trastàmara.
Per què es van casar en secret? Perquè el rei Enric IV no desitjava aquest matrimoni. A Castella les coses estaven molt complicades. El rei Enric era un personatge feble, no va tenir mai prou força per imposar-se a l'alta noblesa. Un any abans va arribar fins i tot a acceptar la seva germana Isabel com hereva del tron, perjudicant els drets de la seva filla, anomenada "la Beltraneja".
Per què es van casar en secret? Perquè el rei Enric IV no desitjava aquest matrimoni. A Castella les coses estaven molt complicades. El rei Enric era un personatge feble, no va tenir mai prou força per imposar-se a l'alta noblesa. Un any abans va arribar fins i tot a acceptar la seva germana Isabel com hereva del tron, perjudicant els drets de la seva filla, anomenada "la Beltraneja".
Aquest matrimoni, doncs, amb l'hereu de la Corona d'Aragó
donava més força a les pretensions d'Isabel. I les coses es van precipitar
seguida. Quan Enric IV va morir va reconèixer a Joana com a filla legítima i
hereva del tron. Isabel, que residia a Segòvia, es va
proclamar reina quan va tenir notícies de la mort del seu germà. Els
nobles es van dividir en dos bàndols: era la guerra civil [...]
3. El
subratllat
es pot complementar amb les anotacions al marge. La
tècnica de les anotacions consisteix a escriure al costat de cada
paràgraf les paraules-clau
que sintetitzen el seu sentit. Si combines les dues
tècniques, segur que
captes molt millor les idees i seràs capaç de retenir-les més fàcilment.
1ra. idea:
nens japonesos
més desenvolupats
2na. idea:
directors d'orquestra
amb cossos
en forma
3ra. idea:
característiques
del moviment
Enumeració d'elements: pensament, sentiments, moviment |
Els nens
japonesos tenen cossos infinitament més desenvolupats que els nens occidentals. Des de l'edat de dos anys, un
nen japonès aprèn a asseure d'una manera perfectament
equilibrat, entre els dos i els tres anys, el nen comença a inclinar-se regularment, el que constitueix un exercici
fantàstic per al cos. (...)
A Occident, entre les escasses persones que a l'edat de vuitanta anys tenen cossos perfectament desenvolupats i en forma s'expliquen els directors d'orquestra. Durant tota la seva vida, un director d'orquestra realitza moviments sense considerar com a exercici, que comencen per inclinar el tors. Igual que als japonesos, li cal un estómac dur perquè el cos pugui executar uns moviments particularment expressius.
No es tracta de moviments de acròbata ni de gimnasta, que parteixen d'una tensió, sinó de
moviments en els que l'emoció i la precisió de
pensament estan entrellaçades.
El director d'orquestra necessita aquesta precisió de pensament per seguir cada detall de la partitura, en tant que els seus sentiments
donen qualitat a la música, i el seu cos, en moviment constant, és l'instrument
per mitjà del qual es comunica amb
els intèrprets.
Peter Brook. La porta oberta.
Alba Editorial.
|
ENLLAÇOS
