dimarts, 28 de maig del 2019
EDUCACIÓ AFECTIVA I SEXUAL: La meua classe
http://www.karicies.com/2014/04/la-meua-classe.html
Pol. M’agrada ficar-me amb Jaume i dir-li “maricó” baixet, quan el profe no se n’adona, i veure com s’enfada i no pot evitar cridar fins que quasi el tiren de classe. I també m’encanta dir-li ho davant de tot el món, sense amagar-me, perquè els altres pensen igual que jo. És de ser molt mariquita portar roba apegada o dur el serrell llarg com una xica i eixe gest d’apartar-se’l dels ulls, que no puc suportar. Quan insulte Jaume i tot el món riu, jo em sent important perquè ell queda com un idiota.
Àlex. Jaume era el meu amic però ara, des que anem a l’institut, ja no hi vaig tant amb ell. He conegut altra gent de classe i m’ho passe bé perquè juguem al futbol i a Jaume no li agrada. Fa temps que l’insulten, però ara és quasi a diari. Pol és qui més ho fa, però ningú de la classe diu res i es com si pensaren que té raó. Jo no m’atrevisc a defensar-lo perquè pense que ningú més em faria costat. Em sap greu perdre un amic perquè Jaume és molt divertit i m’encanta veure sèries amb ell. I no hi ha ningú com Jaume per a jugar a endevinar pel·lícules!!
Juli. Sóc gai però no pense eixir de l’armari fins que no me’n vaja de l’institut. No vull que m’insulten. M’agrada un xic d’un altre centre i a ell també li agrade jo. La sort que tinc és que no se’m nota. La gent és ximple: es pensa que perquè jugue al futbol i porte roba masculina no puc ser homosexual. Al pobre Jaume el porten fregit però a mi no em passarà. Si algú s’atreveix a dir-me res, li partiré la cara.
Andreu. Pol és un homòfob i un masclista i la major part de companys de classe són uns còmplices covards. Ja m’he enfrontat a ell unes quantes vegades perquè es creu que pot anar insultant la gent com si fóra el més home de tots. Davant de mi no li dirà “maricó” a Jaume, ni “nan” a Mateu, perquè sap que no em quedaré callat. Tinc un pare una miqueta rar però és el millor del món. Va a unes reunions amb altres hòmens i parlen de les pressions que tenen per a ser mascles. Jo he començat a anotar a l’agenda exemples d’aquestes pressions.
Cesc. El tutor m’ha assegut al costat de Jaume. Merda! No és que no em caiga bé; la veritat és que és molt simpàtic i em podria ajudar en Matemàtiques i en Ciències, que se li donen molt bé, però no vull que pensen que sóc com ell*. He de demanar al tutor que em canvie, sí o sí. Sé que Jaume se sentirà malament però m'importa molt el que pensen, encara que si a mi em passara m'agradaria que la gent em defensara.
Jaume. M’agrada Anna però no m’atrevisc a demanar-li d’eixir perquè sóc molt tímid i perquè ma mare em diu que sóc massa xicotet per a tindre nòvia, que ja hi pensaré quan tinga 15 anys i que ara he de centrar-me en els estudis. No em preocupa i puc esperar; el que de veritat em fa patir és que m’insulten. No és d’ara. Ja fa temps que em diuen “mariquita” i em costa entendre’n els motius. Si almenys poguera eixir amb Anna, la gent es callaria.
QÜESTIONS A PLANTEJAR A L'AULA:
KARICIES
(http://www.karicies.com/2014/04/la-meua-classe.html)
Educació afectuva i secxual
escola Gavina – 1r d’ESO
escola Gavina – 1r d’ESO
La meua classe (Un xiquet)
Text de “Els nostres cossos, els nostres drets” Generalitat Valenciana
Text de “Els nostres cossos, els nostres drets” Generalitat Valenciana
Pol. M’agrada ficar-me amb Jaume i dir-li “maricó” baixet, quan el profe no se n’adona, i veure com s’enfada i no pot evitar cridar fins que quasi el tiren de classe. I també m’encanta dir-li ho davant de tot el món, sense amagar-me, perquè els altres pensen igual que jo. És de ser molt mariquita portar roba apegada o dur el serrell llarg com una xica i eixe gest d’apartar-se’l dels ulls, que no puc suportar. Quan insulte Jaume i tot el món riu, jo em sent important perquè ell queda com un idiota.
Àlex. Jaume era el meu amic però ara, des que anem a l’institut, ja no hi vaig tant amb ell. He conegut altra gent de classe i m’ho passe bé perquè juguem al futbol i a Jaume no li agrada. Fa temps que l’insulten, però ara és quasi a diari. Pol és qui més ho fa, però ningú de la classe diu res i es com si pensaren que té raó. Jo no m’atrevisc a defensar-lo perquè pense que ningú més em faria costat. Em sap greu perdre un amic perquè Jaume és molt divertit i m’encanta veure sèries amb ell. I no hi ha ningú com Jaume per a jugar a endevinar pel·lícules!!
Juli. Sóc gai però no pense eixir de l’armari fins que no me’n vaja de l’institut. No vull que m’insulten. M’agrada un xic d’un altre centre i a ell també li agrade jo. La sort que tinc és que no se’m nota. La gent és ximple: es pensa que perquè jugue al futbol i porte roba masculina no puc ser homosexual. Al pobre Jaume el porten fregit però a mi no em passarà. Si algú s’atreveix a dir-me res, li partiré la cara.
Andreu. Pol és un homòfob i un masclista i la major part de companys de classe són uns còmplices covards. Ja m’he enfrontat a ell unes quantes vegades perquè es creu que pot anar insultant la gent com si fóra el més home de tots. Davant de mi no li dirà “maricó” a Jaume, ni “nan” a Mateu, perquè sap que no em quedaré callat. Tinc un pare una miqueta rar però és el millor del món. Va a unes reunions amb altres hòmens i parlen de les pressions que tenen per a ser mascles. Jo he començat a anotar a l’agenda exemples d’aquestes pressions.
Cesc. El tutor m’ha assegut al costat de Jaume. Merda! No és que no em caiga bé; la veritat és que és molt simpàtic i em podria ajudar en Matemàtiques i en Ciències, que se li donen molt bé, però no vull que pensen que sóc com ell*. He de demanar al tutor que em canvie, sí o sí. Sé que Jaume se sentirà malament però m'importa molt el que pensen, encara que si a mi em passara m'agradaria que la gent em defensara.
Jaume. M’agrada Anna però no m’atrevisc a demanar-li d’eixir perquè sóc molt tímid i perquè ma mare em diu que sóc massa xicotet per a tindre nòvia, que ja hi pensaré quan tinga 15 anys i que ara he de centrar-me en els estudis. No em preocupa i puc esperar; el que de veritat em fa patir és que m’insulten. No és d’ara. Ja fa temps que em diuen “mariquita” i em costa entendre’n els motius. Si almenys poguera eixir amb Anna, la gent es callaria.
Rosa. Tinc una samarreta com la de la foto de més avall. Però crec que me
n’hauria de fer una altra que mostrara com es comporta la gent davant de la
violència verbal (insults), social (exclusió, aïllament...) i física (colps,
empentes, pallisses...). Aquesta seria una aula en la qual done classe: 1
agressor, 2 seguidors, 3 partidaris, 7 espectadors suposadament neutrals, 8
possibles defensors i 1 defensor. Suposadament n'hi ha 16 persones contra la
violència i només 6 a favor. Per què no actuen?
[*Contagi de l’estigma. És una por imaginària a “contagiar-se” de les característiques de la persona criticada que provoca que s’allunyen d’ella i/o que no la defensen davant d’una situació de violència.]
[*Contagi de l’estigma. És una por imaginària a “contagiar-se” de les característiques de la persona criticada que provoca que s’allunyen d’ella i/o que no la defensen davant d’una situació de violència.]
KARICIES
(http://www.karicies.com/2014/04/la-meua-classe.html)
Podem ser mediadors i mirar cap a un altre costat quan
s’exerceix violència al nostre voltant?
Podem simplement ser persones i deixar que la gent patisca?
Estem disposats a deixar de ser nosaltres mateixos per culpa d’un sistema injust que vol hòmens i dones “de veritat”?
Us anime a prendre nota, com fa Andreu, de les pressions que reben els xics per a ser hòmens de veritat?
- Un company de classe em digué covard perquè no m’atrevia a anar amb bici sense mans.
- L’entrenador ens va dir que havíem jugat com a “nenazas” perquè ens havíem deixat marcar tres gols.
- Ma mare em digué que no em depilara les aixelles perquè la gent pensaria que sóc homosexual.
- La meua germaneta em va fer un polsera de gometes que tenia molt de color de rosa però un amic em digué que no me la posara perquè era de xica.
-Etc.
I us anime també a escriure frases per a omplir l’institut de cartells que diguen:
- Si li dius maricó a algú, tens un problema. Fes-t’ho mirar.
- Es pot ser home i sensible.
- Els hòmens també ploren.
- L’homosexualitat no és cap malaltia; l’homofòbia, sí.
- Si creus que dir-li “nena” a un xic és un insult, fes-t’ho mirar.
- Etc.
Podem simplement ser persones i deixar que la gent patisca?
Estem disposats a deixar de ser nosaltres mateixos per culpa d’un sistema injust que vol hòmens i dones “de veritat”?
Us anime a prendre nota, com fa Andreu, de les pressions que reben els xics per a ser hòmens de veritat?
- Un company de classe em digué covard perquè no m’atrevia a anar amb bici sense mans.
- L’entrenador ens va dir que havíem jugat com a “nenazas” perquè ens havíem deixat marcar tres gols.
- Ma mare em digué que no em depilara les aixelles perquè la gent pensaria que sóc homosexual.
- La meua germaneta em va fer un polsera de gometes que tenia molt de color de rosa però un amic em digué que no me la posara perquè era de xica.
-Etc.
I us anime també a escriure frases per a omplir l’institut de cartells que diguen:
- Si li dius maricó a algú, tens un problema. Fes-t’ho mirar.
- Es pot ser home i sensible.
- Els hòmens també ploren.
- L’homosexualitat no és cap malaltia; l’homofòbia, sí.
- Si creus que dir-li “nena” a un xic és un insult, fes-t’ho mirar.
- Etc.
EDUCACIÓ AFECTIVA I SEXUAL: Identitat de gènere
"1977" de Peque Varela
"Xic i xica" d'Irma Navarro (traducció: R. Sanchis)
Filo tenia 10 anys i sentia molta curiositat
pels xics: com es movien, els joguets amb què es divertien... Ella s’avorria
amb les nines; però sempre li’n regalaven alguna i les tenia penjades a la
paret de l’habitació. A sa mare li pareixia bona idea, ja que la xiqueta no les
utilitzava. A Filo, la que més li agradava era la nina legionària i, com
aquesta, en tenia quatre. Un germà que estava fent el servei militar li’n va
portar una i des de llavors, cada vegada que un altre germà se n’anava a la
mili, en veure que l’única nina que li agradava a Filo era la legionària, li’n
portava una altra. Així va arribar a tindre’n quatre, la seua xicoteta
col·lecció. No jugava amb elles, però li encantava observar com anaven vestides
de xics, igual que els seus germans.
A Filo li encantava la roba de xic i odiava
les faldes perquè l’obligaven a mantindre les cames tancades perquè no se li
vera res i, a més, no li permetien moure’s bé. No!, ella se sentia lliure amb
pantalons; amb ells podia córrer, botar i eixarrancar-se a gust. Era feliç jugant
a vaquers i a Tarzán, i el que no podia suportar era jugar a mamàs i papàs; de
fet mai hi jugava. Filo volia ser un xiquet perquè tot el que li deien que era
propi de xiquetes no li agradava. Quin avorriment!
Filo pensava que l’única cosa que la diferenciava
dels xiquets era la pilila i per això un dia va decidir construir-se’n una. Es
va tancar al bany, va agafar el rotllo de paper higiènic per un extrem i va
anar enrotllant-lo fins a fer un cilindre d’un diàmetre que li va paréixer
suficient, es va obrir de cames i se’l va col·locar entre els llavis. Després,
es va pujar les bragues i es va posar els pantalons. Eixí del bany i va caminar
per la casa experimentant la sensació de portar allò entre les cames, i li va
encantar! Filo sabia que no li ho podia contar a ningú, perquè li cauria un
esbronc ben gran i desapareixerien els rotllos de paper del bany; encara que a
ella no li pareixia gens dolent el que feia.
No us he contat que a Filo, encara que li
agradava fer coses de xics, li molestava molt que la confongueren amb un, que
li digueren guapo, o quin xiquet més mono!. Constantment li passava perquè Filo
portava els cabells curts i vestia sempre amb pantalons.
Un dia, es va col·locar la seu pilila (bé,
segons se li espatllaven, se n’anava fent més) i se’n va anar al carrer a
jugar; però va tindre una idea: no es diria Filo, sinó José. Aquell dia només
va jugar amb xiquets, i es presentava amb el seu nou nom: “Hola, sóc José, puc
jugar amb vosaltres?” Ningú no li va recriminar res i va fer noves amistats.
Un dia es va trobar en el parc amb un company
de classe. Aquest, tot content, es va acostar a saludar-la:
-Hola Filo!
-Filo? Jo em dic José.
-No, tu eres Filo, anem junts a classe.
-No! T’has confós. No et conec, però si vols
juguem.
-D’acord! -va dir el xiquet, desconcertat.
L’endemà, quan Filo va trobar el seu company a
classe, aquest li va contar al·lucinat que havia estat jugant amb un xiquet que
es deia José i que era igual que ella. Filo va posar cara d’incrèdula, però per
dins es pixava de riure. Ho havia aconseguit!, era Filo i José. Guauu! A partir
d’aleshores, quan li preguntaven si era xic o xica, contestava el que li
abellia, segons li vinguera millor. Va passar d’estar en una situació
desfavorable a una favorable. Ara era ella la que decidia!
Van passar els anys i Filo es va anar oblidant
d’aquests jocs simplement perquè se n’inventava d’altres. Sempre va ser una
xiqueta especial.
PENSA-HI
Què penses de Filo?
I de Peque?
Què els passa?
Com se senten?
Creus que tenen elles algun problema o és la societat?
No has sentit mai que no podies fer coses perquè ets una xica (o un xic)?
PENSA-HI
Què penses de Filo?
I de Peque?
Què els passa?
Com se senten?
Creus que tenen elles algun problema o és la societat?
No has sentit mai que no podies fer coses perquè ets una xica (o un xic)?
divendres, 24 de maig del 2019
EDUCACIÓ AFECTIVA I SEXUAL_ La menstruació
TINC LA REGLA (O NO...)
Comentaris absurds sobre la regla
Escola Gavina – 1r Tutoria
Et fa fàstic la regla? Llegeix-te això!
(Adolescents.cat)
La menstruació segueix sent un tema una mica tabú i fins i tot hi ha persones a qui els fa cert “fàstic”. Ara bé, la menstruació és l’únic sagnat que respon a un procés natural i tot i així a molta gent li provoca la mateixa aversió que qualsevol altra sang.
Per tot això, l’artista francesa Cécile, ha volgut reunir unes quantes raons per les quals la sang de la menstruació no ens hauria de fer fàstic. Ho ha publicat al seu compte d’Instagram amb una imatge en la que es veu una mà tacada de regla i que ha superat els 27.000 likes.
“Se suposa que el cos no ha de sagnar de manera natural. La sang de la menstruació és l’única que no sorgeix a conseqüència d’una patologia o alguna cosa traumàtica. És la conseqüència d’un fenomen natural i saludable, ja que d’això en resulta la vida humana. Si no hi ha menstruació, no hi ha reproducció ni espècie humana i, tot i així, és un dels tabús més grans des de sempre. Les nenes en converteixen en dones, pateixen canvis hormonals, els efectes dels anticonceptius, l’embaràs, el part, el cansament de ser mares, a més de tot el demés, i tot i així s’avergonyeixen del que el seu cos experimenta de manera natural. És la major estafa de tots els temps. Tota la sang que veiem a les notícies de la televisió és el resultat de la violència i la mort. La sang de la menstruació, resulta de la vida. Tot i així, el primer sempre és més acceptat que el segon”.
Comentaris absurds sobre la regla
"El meu marit des de fa gairebé 13 anys em pregunta "un altre cop?", cada vegada que em ve la regla. Doncs sí, un altre cop, ho sento, encara no s'ha acabat. I atenció, spoiler, em tornarà a venir el mes que ve".
"Una persona amb qui estava sortint em va preguntar si podia reprogramar la meva regla per tal que no em baixés el dia del seu aniversari...No vam arribar al seu aniversari".
"Sentit el cap de setmana passat: un home es pensava que les noies expulsàvem literalment un ou petit cada cop que teníem la regla".
"Vaig sortir amb un noi de 21 anys que encara no s'havia adonat que la menstruació implicava sagnar. Em va demanar com ens adonàvem que ja no teníem la regla. Li vaig respondre que ho sabíem quan paràvem de sagnar. Va flipar i va posar cara d'horror".
"Un cop un noi em va demanar si em posava trista quan em venia la regla, ja que, segons ell, cada regla significava la mort d'un nadó".
"Un noi de 20 anys em va demanar si totes les dones teníem la regla a la vegada a causa de la lluna".
ENQUESTA Us agradaria que us fessin classes sobre aquest tema a l'institut?
La menstruació continua sent un tema tabú. Gairebé no se'n parla i quan es fa se sol fer des d'un punt de vista més aviat negatiu. A més a més, tal com recull un article de l'Ara, la majoria d'escoles i instituts no inclouen una formació específica sobre aquest tema més enllà de les assignatures de coneixement de medi on es tracta la reproducció i la sexualitat.
En aquest sentit, l'escriptora Erika Irusta ens explicava en una entrevista que fa falta més educació a les aules sobre la menstruació. Per què? Doncs perquè es vegi com un procés totalment natural i se'n pugui parlar sense manies ni vergonyes.
Aquesta falta de formació a les classes ha fet que algunes empreses, com Tampax i Ausonia, aprofitessin la situació per crear materials didàctics sobre aquest tema, com el programa Acerca de ti. En aquest, tal com detalla l'Ara, s'hi poden trobar vídeos i guies sobre la menstruació així com els canvis físics i emocionals que es viuen durant l'adolescència.
De moment, però, aquesta iniciativa tot just es troba als seus inicis i a les classes es continua tractant poc la menstruació i tot el que l'envolta. Vosaltres què en penseu? Us agradaria que us donessin més informació sobre aquest tema? Voteu a l'enquesta:
T'agradaria que et fessin classes sobre la menstruació?
Sí, molt
No crec que fassa falta. Amb una xerrada n’hi hauria prou.
No, gens
Comentaris absurds sobre la regla
Escola Gavina – 1r Tutoria
Et fa fàstic la regla? Llegeix-te això!
(Adolescents.cat)
La menstruació segueix sent un tema una mica tabú i fins i tot hi ha persones a qui els fa cert “fàstic”. Ara bé, la menstruació és l’únic sagnat que respon a un procés natural i tot i així a molta gent li provoca la mateixa aversió que qualsevol altra sang.
Per tot això, l’artista francesa Cécile, ha volgut reunir unes quantes raons per les quals la sang de la menstruació no ens hauria de fer fàstic. Ho ha publicat al seu compte d’Instagram amb una imatge en la que es veu una mà tacada de regla i que ha superat els 27.000 likes.
“Se suposa que el cos no ha de sagnar de manera natural. La sang de la menstruació és l’única que no sorgeix a conseqüència d’una patologia o alguna cosa traumàtica. És la conseqüència d’un fenomen natural i saludable, ja que d’això en resulta la vida humana. Si no hi ha menstruació, no hi ha reproducció ni espècie humana i, tot i així, és un dels tabús més grans des de sempre. Les nenes en converteixen en dones, pateixen canvis hormonals, els efectes dels anticonceptius, l’embaràs, el part, el cansament de ser mares, a més de tot el demés, i tot i així s’avergonyeixen del que el seu cos experimenta de manera natural. És la major estafa de tots els temps. Tota la sang que veiem a les notícies de la televisió és el resultat de la violència i la mort. La sang de la menstruació, resulta de la vida. Tot i així, el primer sempre és més acceptat que el segon”.
Comentaris absurds sobre la regla
"El meu marit des de fa gairebé 13 anys em pregunta "un altre cop?", cada vegada que em ve la regla. Doncs sí, un altre cop, ho sento, encara no s'ha acabat. I atenció, spoiler, em tornarà a venir el mes que ve".
"Una persona amb qui estava sortint em va preguntar si podia reprogramar la meva regla per tal que no em baixés el dia del seu aniversari...No vam arribar al seu aniversari".
"Sentit el cap de setmana passat: un home es pensava que les noies expulsàvem literalment un ou petit cada cop que teníem la regla".
"Vaig sortir amb un noi de 21 anys que encara no s'havia adonat que la menstruació implicava sagnar. Em va demanar com ens adonàvem que ja no teníem la regla. Li vaig respondre que ho sabíem quan paràvem de sagnar. Va flipar i va posar cara d'horror".
"Un cop un noi em va demanar si em posava trista quan em venia la regla, ja que, segons ell, cada regla significava la mort d'un nadó".
"Un noi de 20 anys em va demanar si totes les dones teníem la regla a la vegada a causa de la lluna".
ENQUESTA Us agradaria que us fessin classes sobre aquest tema a l'institut?
La menstruació continua sent un tema tabú. Gairebé no se'n parla i quan es fa se sol fer des d'un punt de vista més aviat negatiu. A més a més, tal com recull un article de l'Ara, la majoria d'escoles i instituts no inclouen una formació específica sobre aquest tema més enllà de les assignatures de coneixement de medi on es tracta la reproducció i la sexualitat.
En aquest sentit, l'escriptora Erika Irusta ens explicava en una entrevista que fa falta més educació a les aules sobre la menstruació. Per què? Doncs perquè es vegi com un procés totalment natural i se'n pugui parlar sense manies ni vergonyes.
Aquesta falta de formació a les classes ha fet que algunes empreses, com Tampax i Ausonia, aprofitessin la situació per crear materials didàctics sobre aquest tema, com el programa Acerca de ti. En aquest, tal com detalla l'Ara, s'hi poden trobar vídeos i guies sobre la menstruació així com els canvis físics i emocionals que es viuen durant l'adolescència.
De moment, però, aquesta iniciativa tot just es troba als seus inicis i a les classes es continua tractant poc la menstruació i tot el que l'envolta. Vosaltres què en penseu? Us agradaria que us donessin més informació sobre aquest tema? Voteu a l'enquesta:
T'agradaria que et fessin classes sobre la menstruació?
Sí, molt
No crec que fassa falta. Amb una xerrada n’hi hauria prou.
No, gens
dimarts, 21 de maig del 2019
Valors ètics + castellano práctico - FECHAS Y TEMAS
CASTELLANO PRÁCTICO – 1º ESO
Temes de interés para los alumnos
Temes de interés para los alumnos
Proceso:
1. Lluvia de ideas de temas que interesan a los alumnos.
2. Votación para selección
3. Selección por parte de los alumnos según intereses personales
4. Aportación de información impresa según criterios explicados en
correo a la familias. (A fecha 21 de marzo no todos los alumnos
aportan la información)
5. Se indica que más adelante se fijaran la fechas (Algunos alumnos van
trabajando la presentación)
1. Lluvia de ideas de temas que interesan a los alumnos.
2. Votación para selección
3. Selección por parte de los alumnos según intereses personales
4. Aportación de información impresa según criterios explicados en
correo a la familias. (A fecha 21 de marzo no todos los alumnos
aportan la información)
5. Se indica que más adelante se fijaran la fechas (Algunos alumnos van
trabajando la presentación)
6. El miércoles 15 de mayo se
pregunta si alguien puede presentar el
trabajo el día 17. Se presentará únicamente un trabajo y se indica
que el día 17 se dirán las fechas del resto a partir del día 24.
7. 17 de mayo se presenta el trabajo sobre la pobreza y se comenta. Se
aceptan cambios de temas y de grupos. Se propone que los alumnos
cambien fechas entre ellos.
8. 20 de mayo: Dadas la dificultades de la mayoría de alumnos para
presentar trabajos el día 24 y teniendo en cuenta la carga de
exámenes se propone no hacer presentaciones el día 24.
trabajo el día 17. Se presentará únicamente un trabajo y se indica
que el día 17 se dirán las fechas del resto a partir del día 24.
7. 17 de mayo se presenta el trabajo sobre la pobreza y se comenta. Se
aceptan cambios de temas y de grupos. Se propone que los alumnos
cambien fechas entre ellos.
8. 20 de mayo: Dadas la dificultades de la mayoría de alumnos para
presentar trabajos el día 24 y teniendo en cuenta la carga de
exámenes se propone no hacer presentaciones el día 24.
REQUISITOS DEL TRABAJO
1-
PRESENTACIÓN ORAL (ppt, prezzi o RES)
a. Presentación - ½ minuto (40 palabras)
b. Introducción - 1 minuto (75 palabras)
c. Exposición - 2 minutos por alumno (150 palabras por alumno)
d. Conclusión - 1 minuto (75 palabras)
e. Opinión - 1 minuto (75 palabras)
TOTAL: - aproximadamente 5 o 6 minutos
a. Presentación - ½ minuto (40 palabras)
b. Introducción - 1 minuto (75 palabras)
c. Exposición - 2 minutos por alumno (150 palabras por alumno)
d. Conclusión - 1 minuto (75 palabras)
e. Opinión - 1 minuto (75 palabras)
TOTAL: - aproximadamente 5 o 6 minutos
2-
TRABAJO ESCRITO
-
Portada
(Título / nombre alumno / Nombre profesor / materia / curso / año)
-
Texto
a. Introducción - 75 palabras
b. Exposición - 150 palabras por alumno
c. Conclusión - 75 palabras
d. Opinión - 75 palabras
a. Introducción - 75 palabras
b. Exposición - 150 palabras por alumno
c. Conclusión - 75 palabras
d. Opinión - 75 palabras
FECHAS
DEFINITIVAS PARA LAS PRESENTACIONES
|
DÍA
|
Grupo
|
grupo
|
grupo
|
grupo
|
grupo
|
grupo
|
|
17 de maig
|
|
|
|
|
|
|
|
24 de maig
|
|
|
|
|
|
|
|
31 de maig
|
5
|
6
|
7
|
8
|
1
|
2
|
|
7 de juny
|
9
|
10
|
11
|
12
|
3
|
4
|
|
14 de juny
|
13
|
15
|
16
|
|
|
|
|
1
|
El racisme. Ni Alba ni Blanca no havien portat
informació
|
BLANCA
ALBA
|
|
2
|
El feixisme (tema elegit per Mireia, no havia
aportat informació). Clara havia proposat la manipulació de la imatge a les
xarxes socials però no portà informació)
|
MIREIA - CLARA
|
|
3
|
Els ocupes (Havia aportat poca informació i a mà)
|
ALEX B
|
|
4
|
La monarquia.
Adrià portà informació impresa. Àlex no. Els dos havien proposat aquest tema |
ALEX –ADRIÀ
|
|
5
|
Independència de Catalunya .
Pau porta informació oficial del judici.
Miguel porta un poc d’informació impresa |
MIGUEL - PAU
|
|
6
|
La discapacitat. Ariadna porta info a mà.
Molt poca. Irene poca informació a mà.
Candela un poc d’informació a mà. Atenea
porta un poc d’informació
|
IRENE- ARIADNA –DANIEL – CANDELA - ATENEA
|
|
7
|
La legalització de les drogues i el narcotràfic
(Marc havia portat informació impresa. Jordi
havia portat molta informació de la UNODC)
|
JORDI - MARC
|
|
8
|
Efectes de les drogues No havien portat
informació
|
DÍDAC - MANUEL
|
|
9
|
La prostitució. No havien portat informació.
Àngela havia proposat xarxes socials però no
portà informació
|
MARTA –ÀNGELA
|
|
10
|
Les Dones: dia de la dona treballadora. La mare.
No porta informació |
INÉS
|
|
11
|
Les dones: Violència a les dones.
No porta informació
|
AITANA
|
|
12
|
Pàgines porno – pornografia – què és.
Mario porta informació impresa però Pedro no.
|
PEDRO - MARIO
|
|
13
|
Partits
d’ultradreta.
Hugo porta info impresa de viquipèdia. Amanuel
no.
|
AMANUEL - HUGO
|
|
14
|
Pobresa
Molta informació i treball molt
ben fet i a temps, abans de dir les dates.
|
ANDREU
|
|
15
|
Ventres de lloguer (Paula i Berta porten informació impresa)
|
BERTA - PAULA
|
|
16
|
Xarxes socials - Porta informació impresa
|
MIGUEL G
|
Subscriure's a:
Missatges (Atom)