De Raquel Fort, al diar l'ARA.CAT
La gran virtut de la intel·ligència emocional és que se’n pot aprendre, es tracta de conscienciar-se i practicar
RAQUEL FONT
Tenim tota la vida per fer-ho, però com més aviat
comencem, millor. Aquest és l’objectiu de la gran quantitat de
programes que hi ha, que ens ajuden a conèixer, comprendre, expressar i
regular les nostres emocions. Ara bé, s’ha d’anar amb compte, perquè,
com se sol dir, no és or tot allò que llu. N’hi ha que realment tenen
molta ciència al darrere que els avala i n’hi ha que es mouen més per
la intuïció.
Què sentim
El primer pas és conèixer les nostres emocions
La primera habilitat que cal desenvolupar per ser emocionalment
intel·ligents és la consciència emocional, que consisteix a saber
identificar les pròpies emocions però també les dels altres. La
consciència no només implica saber què sentim sinó també ser capaços de
posar-hi nom. El que sentim influeix en com pensem i en com actuem. Per
tant, si podem reconèixer les nostres emocions, la nostra capacitat de
gestionar-les és molt més gran i, per contra, si no en som conscients,
ens dominen. És més, si sabem veure com se senten els altres, les
possibilitats que ens hi relacionem d’una manera positiva són més
elevades. Sovint el llenguatge corporal i el to de veu transmeten les
nostres emocions de manera més efectiva que les paraules.
Resilència
Sortir reforçat d’una experiència molt negativa
Resiliència
és un terme utilitzat en enginyeria i és la resistència que tenen els
materials sòlids que es dobleguen sense arribar a trencar-se per
recuperar la forma original, com ara un arc que es doblega per disparar
una fletxa.
Ser resilient vol dir ser capaç de
superar-se i recuperar-se davant de l’adversitat, per molt traumàtiques i
negatives que hagin sigut les experiències viscudes. Des de la
neurociència es considera que les persones amb més resiliència suporten
millor la pressió i mantenen més l’equilibri emocional davant de les
situacions d’estrès. En definitiva, tenen més autocontrol, la qual cosa
suposa més facilitat per afrontar reptes.
Autoestima
És important acceptar-nos i valorar-nos
Sovint pequem de ser massa exigents amb nosaltres mateixos perquè
sembla que en la societat d’avui dia l’ideal de tot hagi de ser la
perfecció. I així és complicat tenir una bona autoestima, ni massa alta,
que ens pot conduir al narcisisme, ni massa baixa, que ens pot acabar
arrossegant a la depressió.
Malgrat les imperfeccions
i els errors que ens puguin pesar, és important tenir una autoestima
saludable, és a dir, una bona percepció de nosaltres mateixos i
valorar-nos positivament. I això s’aconsegueix sentint-nos satisfets de
com som i de qui som, confiant en les nostres possibilitats per poder
fer front als reptes que ens plantegi la vida i, en general, tenint
sentiments positius cap a nosaltres mateixos. A més, esclar, de mantenir
unes bones relacions socials i de sentir-nos estimats. I si les coses
no surten com esperàvem, hem de procurar ser optimistes, que per a això
hi ha les segones oportunitats.
Automotivació
Posar-se les piles per aconseguir el que ens proposem
Estar motivat quan hi ha un estímul de fora, algú que ens engresca a
fer alguna cosa, no és tan complicat. Ara bé, quan la voluntat i la
força han de venir d’un mateix, quan som nosaltres mateixos els que ens
hem de posar les piles, això ja són figues d’un altre paner. Sovint diem
que ens falta força de voluntat. Automotivar-se, precisament,
consisteix a saber implicar-se emocionalment en activitats en qualsevol
dels àmbits de la nostra vida: personal, social, professional... És
influir en el nostre estat d’ànim per aconseguir alguna cosa que ens
proposem. Per això és una de les habilitats clau de la intel·ligència
emocional.
Fluir
El plaer de l’esforç per superar un repte
Segurament molts associem la idea de fluir amb el lema de Bruce Lee “ Be water, my friend
”, que a casa nostra va popularitzar un anunci de cotxes fa una dècada.
O potser ens sona més com un concepte de la filosofia oriental sobre el
fet de deixar que la vida flueixi. Des del punt de vista de la
intel·ligència emocional, fluir està relacionat amb les habilitats per a
la vida i el benestar, que són la nostra capacitat per tenir
comportaments responsables i apropiats per tal d’afrontar de manera
satisfactòria els desafiaments del dia a dia.
A
vegades ens posem a fer alguna cosa que ens agrada tant i ens hi
impliquem fins a tal punt que ens absorbeix i no ens adonem que passa el
temps. És el que s’anomena experiència òptima i
no té res a veure amb deixar passar la tarda estirats al sofà mirant la
televisió, sinó que és una cosa que decidim fer: l’esforç que fem per
arribar a un objectiu que valgui la pena. Es pot experimentar la
fluència de maneres molt diferents: a la feina, resolent un problema, en
el temps de lleure, en el joc... Fent una cosa que té prou dificultat
perquè ens hàgim d’esforçar i no ens avorrim però que alhora sabem que,
per molt que ens costi, és al nostre abast.
Empatia i assertivitat
Dominar les habilitats socials ens fa més feliços
Tenir bones relacions ens fa més feliços i més sans. És una de les
principals conclusions d’un estudi de la Universitat de Harvard, que ha
investigat la vida de 700 homes durant més de 70 anys. En el mateix
sentit, des del punt de vista de la neurociència, hi ha evidències que
les interaccions socials afectuoses, cordials i positives afavoreixen la
secreció d’oxitocina, que és l’anomenada hormona de l’amor o de la
felicitat.
Per mantenir unes bones relacions és
important, primer de tot, dominar les habilitats socials bàsiques, la
primera de les quals és saber escoltar. En aquest paquet de normes
elementals de convivència també hi entrarien saludar, donar les gràcies,
demanar favors, demanar disculpes, mantenir una actitud dialogant...
L’assertivitat també és una competència que intervé en la qualitat de
les relacions que mantenim amb el nostre entorn perquè ens permet
defensar i expressar els nostres drets i opinions en el moment oportú i
de manera adequada, alhora que respectem els dels altres. Això inclou
saber dir que no i entendre que l’altre també ho pugui dir, sempre
mantenint un comportament equilibrat, ni massa agressiu ni massa passiu.
Les neurones mirall ens ajuden a ser assertius. Com a responsables del
fenomen del contagi emocional, quan veiem algú actuant de manera
assertiva es desencadena un efecte mimètic i edificant que fa que tendim
a actuar de manera similar. També ens ajuden a ser més empàtics, és a
dir, a posar-nos a la pell de l’altre i a saber com se sent. I és que
les neurones mirall ens permeten interpretar els senyals emocionals no
verbals, que captem de manera inconscient, i per això acabem sentint
alguna cosa similar al que sent l’altre.
Resoldre conflictes
El poder del diàleg i les solucions constructives
Sovint confonem conflicte amb violència. Hi pot haver conflicte, és a
dir, una divergència perquè hi ha una contraposició d’interessos o
d’opinions, però no té per què haver-hi violència. Entrar en conflicte,
doncs, moltes vegades és inevitable i no es considera ni positiu ni
negatiu: dependrà de la resposta que s’hi doni i de les emocions que
sentim davant d’una situació d’aquest tipus. De fet, hauríem de veure el
conflicte com una oportunitat per aprendre i afrontar-lo de manera
positiva, amb diàleg, aportant solucions constructives. La nostra
capacitat de negociació i de mediació és molt important a l’hora de
resoldre’l pacíficament, sempre tenint en compte la perspectiva i els
sentiments dels altres.
Regulació
Gestionar el que sentim i com ho expressem
Una vegada sabem com ens sentim es tracta de saber què fer amb el que
sentim. Hem de partir de la base que totes les emocions són legítimes i
útils, que no es poden evitar i que no n’hi ha unes de bones i unes de
dolentes, sinó que hi ha les que es consideren positives i les que es
consideren negatives, segons si ens generen benestar o tot el contrari.
Per tant, no es tracta ni de reprimir ni de controlar emocions, sinó
d’expressar de manera adequada el que sentim, especialment si són
emocions negatives com la ràbia, la por, la tristesa, el menyspreu o
l’odi. Quan ens trobem en el punt àlgid de determinades emocions, però,
expressar-les de manera correcta és molt complicat, per no dir
impossible, i llavors és convenient aturar la reacció immediata. Parar.
N’hi ha que compten fins a 100 o fins a 1.000, d’altres agafen aire o
respiren profundament. Sigui com sigui, es tracta de rebaixar la
intensitat de l’emoció abans d’actuar, sobretot quan el que sentim ens
faria fer coses de les quals després sovint ens penedim. Si ho
aconseguim, sentim una gran satisfacció perquè tenim la sensació de ser
eficaços i això augmenta la nostra autoestima.
D’estratègies de regulació n’hi ha moltíssimes, com ara fer exercicis de
relaxació o de meditació, distreure’s fent qualsevol cosa o el que
s’anomena reestructura cognitiva, que més o menys seria intentar-se
mirar el que ha passat amb uns altres ulls, canviant els pensaments
negatius per altres de més positius.
Objectius i decisions
Ni massa agosarats, ni massa continguts
Per organitzar la nostra vida de manera sana i equilibrada, amb
experiències que ens produeixin satisfacció i benestar, és determinant
la nostra capacitat per prendre decisions, prendre-les sense dilació i
amb responsabilitat. Contràriament al que pot semblar, en el procés de
presa de decisions hi intervenen més factors emocionals que racionals. I
les emocions sovint ens ho posen més difícil. D’altra banda, també és
important fixar-se objectius positius i realistes, tenint en compte el
temps de què disposem i les possibilitats i limitacions. No han de ser
objectius tan elevats que ens acabin provocant estrès o tan assequibles
que ens avorreixin.
Actitud positiva
Saber provocar-se emocions agradables
A banda de poder canviar el xip quan les coses no van com ens agradaria
en comptes de recrear-nos-hi, la regulació emocional també consisteix a
saber-se potenciar emocions agradables de manera voluntària, trobar
maneres d’alegrar-nos el dia, encara que sigui amb petites coses.
El fet de sentir emocions positives ja ens genera una sensació
agradable i satisfactòria, però, a més, hi ha evidències científiques
que tenen efectes beneficiosos per a les relacions socials, el rendiment
laboral, la integració social i també per a la salut: disminueix el
dolor, redueix la pressió sanguínia i els nivells d’adrenalina associats
a l’ansietat i potencia les funcions del sistema immunitari.
Com que les emocions positives generen hàbit, si som capaços de
generar-nos-les, cada vegada viurem més temps en un estat emocional
positiu i aconseguirem gaudir més de la vida. Una manera molt senzilla
d’experimentar sentiments agradables pot ser recordar algun fet del
passat que ens va fer molt feliços, pensar en una persona estimada o,
fins i tot, escoltar una música que ens causi bon rotllo.
Per anar adquirint l’hàbit de fer-ho, cada vespre quan ens posem al
llit podem fer un repàs del dia i triar quin ens sembla que ha sigut el
millor moment, i mirar de reviure el que hem sentit en aquell instant.
D’altra banda, en general, a la vida és important tenir una actitud
positiva, valorar els aspectes bons i els encerts per sobre dels
negatius i els errors, mirar més les qualitats que els defectes, tenir
present el que hem aconseguit més que el que ens falta. Convé saber
trobar l’equilibri entre la tolerància i l’exigència.
