dimecres, 21 de novembre del 2018

Sessió 21.11.2018

Preparar textos festa de a música
Coavaluació
Lavabo xiques
Preparar textos presentació premi literari
Preparar lectura en veu alta (general)

PLANIFICACIÓ LECTURES trimestrals

diumenge, 18 de novembre del 2018

TEXTOS PER A LA FESTA DE LA MÚSICA


Textos Secundària

PRIMER DE SECUNDÀRIA:

*Escrit 1r d’eso
Volem reivindicar el paper de les dones de la nostra vida, el paper de totes les dones que han de lluitar dia a dia perquè el seu treball no siga menyspreat pel fet de ser dona, perquè el seu sou no siga inferior pel fet de ser dona i perquè els drets de totes siguen els mateixos que els dels seus companys a tot el món. Des de l’escola, amb els nostres principis, volem construir un camí que ja s’ha encetat, aquell que generació rere generació ens portarà a aquest món desitjat on tothom tindrem els mateixos drets.
Amb aquesta representació volem reivindicar aquest món que avui més que mai veiem una realitat.

SEGON DE SECUNDÀRIA:

*Every breath you take (Sting) 2n d’eso
No sempre això que et diuen pot ser tan bonic com sembla. Hi ha homes, com el d’aquesta cançó, que expressen l’amor cap a la parella com una obsessió: estimar, per a alguns homes vol dir controlar, posseir, saber a tothora què fa o on és la persona estimada. Però pensem, reflexionem i valorem: no! Això no és estimar.  L’amor no és patiment, no és possessió. Frases com “sense tu no puc viure” o “tu em pertanys a mi” no expressen estima. No!
Aquesta cançó n’és un clar exemple. Conta, amb dolces paraules i precioses melodies, la història d’aquella dona maltractada psicològicament, per un d’aquests homes que no ha entès que ja n’hi ha prou i que confon l’amor amb accions i paraules que sols fan mal. Jove, dona... escolta més enllà de les paraules, escolta amb atenció què et volen dir, escolta el teu cos, el teu cap, el teu cor.

TERCER DE SECUNDÀRIA:

*Batucada de la dona 3r d’eso
L’admiració i el reconeixement cap a les dones silenciades es pot reivindicar de moltes formes, i nosaltres volem que avui, en aquest dia festiu, sonen fort els nostres tambors per transmetre aquest sentiment de lluita, silenciada per el fet de ser dones.
TOTS PLEGATS (1R, 2N I 3R DE SECUNDÀRIA):

*La igualtat entre tu i jo (Maria Faubel) 1r, 2n i 3r d’eso
Cantarem per reivindicar també la figura de la dona adolescent. Una dona fa no res que ha deixat la infantesa i es troba amb un món ple de estereotips, on vol encaixar, però d’una altra manera, no marcant diferències entre companys i companyes. Com diu Maria Faubel en la seua cançó: “tu vals més que tots els estereotips, que ens inculquen des que érem ben petits.”

dimarts, 6 de novembre del 2018

AVUI 14.11.2018

DIFERENTS TEMES DE TUTORIA


1. Comportament al menjador
2. Comportament a la cua
3. Jocs a eliminar
4. Protagonista Jove
5. Preinformes



    - Festa d'hivern: Mireia, Aitana, Jordi

    - Premi de lectura "La Gavina lectora"
      UN POEMA SOBRE LA LECTURA (més avall de la foto)

Imatge relacionada
LECTORS:
a. Irene, Atenea.
b. Miguel Pérez, Mireia Monterde, Marta Espuig.



Un bon capbussó!
(Fina Girbés)
Submergir-se en la lectura
és d'allò més divertit.
Quan comença l'aventura,
el temps passa en un bufit.
Pots recórrer valls i serres,
pots ser un heroi valent
com ho era Esclafamuntanyes,
de cor humil i clement.
Submergir-se en la lectura
és capbussar-se en un mar
ple d'històries fabuloses
que no has de deixar passar.
Pots viure en palaus de marbre,
una princesa pots ser
i tu mateixa pots véncer
un gegant ferotge i cruel.
Siga de nit i de dia,
en qualsevol estació,
en aquest mar tan fantàstic
pega't un bon capbussó!


Abril lector
(Maria Dolors Pellicer)
Dins l'entorn de la cultura,
és l'abril, mes dedicat
al plaer de la lectura,
amb dos dies destacats:
dia dos, dia del llibre
per als joves i els infants;
vint-i-tres, dia del llibre
per tothom, en general.
Recordem les aventures
que hem viscut des del sofà,
o allà on fóra que estiguérem,
amb un llibre entre les mans,
Hem patit amb l'aneguet,
hem fet molts viatges llargs,
hem passat moments de guerres
i altres, de serena pau.
Les rondalles d'en Valor,
un tresor que ens va deixar,
em fan viure les històries 
que contava la gent gran.

dilluns, 5 de novembre del 2018

TEXTOS SOBRE FEMINISME




 
Feminisme per a adolescents
https://www.catorze.cat/
14 reflexions d’un debat que la filòsofa Judith Butler va compartit amb nois i noies
"Encara que hagi tret millor nota que un company meu, ell es posa a explicar-me de què va aquell tema. Ho noto molt que quan un home ha d'explicar alguna cosa, encara que no tingui ni idea, el sol fet de ser un home li dona autoritat i comença a explicar-t'ho i a tractar-te com si no fossis ningú. M'hi trobo sovint, que si jo i un company tenim una idea similar, normalment ell m'ho comença a explicar com si tingués més autoritat, i llavors li faig preguntes i el burxo, i no en té ni idea. Jo tampoc, però no passa res. Parlen som si en sabessin, encara que no en sàpiguen. Només per escoltar la seva veu."            

M'ho diu la Clara, una noia que estudia segon de batxillerat a l'institut Moisès Broggi. Just al moment, un amic seu que ens escolta salta: "En mi ho has notat alguna vegada? Per què potser ho he fet i no me n'he adonat. Digue-m'ho, eh?" "No, no, tu no". Crítica i autocrítica, anem bé, penso. Són 300 els adolescents que han escoltat la filòsofa Judith Butler (1956, Cleveland) parlar de gènere, dins del cicle Som adults? del CCCB, al costat del sociòleg i activista trans Miquel Missé. Llegim 14 reflexions compartides durant un debat obert i enriquidor. 


* Reflexions de Judith Butler i Miquel Missé:

1. Ningú arriba al món com una persona, sinó com un home o una dona. Quan se t'assigna un sexe també se't comuniquen unes expectatives. S'imaginen com serà el teu futur, com serà la teva feina, la teva sexualitat, el teu casament. S'estan imaginant la teva vida abans que te la puguis imaginar tu.

2. Qui és el líder? Qui lliga més? Qui és el marica de la classe? Qui és la puta de la classe? Per què si un noi camina afeminat, li diuen marica? És molt valent d'atrevir-se a caminar com vol. Tenim por dels qui es desvien de les normes de gènere perquè ens fa por la llibertat.

3. Estem massa limitats per les normes de gènere: no volem desviar-nos-en, ens encanten. Però tots tenim un paper a jugar perquè la gent pateixi menys i la violència i els insults es redueixin al màxim.

4. Què vol dir ser un noi o una noia? Per què hi ha gent que s'esforça tant a complir els estàndards?

5. Algunes persones viuen amb la por al cos de perdre la identitat de gènere: "Ballo així perquè no em mirin malament", "Si faig un petó a un home, em diran marica". O una dona es pot preguntar: "Si faig tal feina, seré poc femenina?" Ens hauríem de preguntar per què als 4 anys els nens s'abracen i a certa edat, no. O per què hi ha noies tan obsessionades en l'aspecte físic seu i de les altres noies.

6. Hi ha coses que deixo de fer per no ser menys femenina o per no ser menys masculí? En quines situacions em vigilo més? Per què hi ha nois que s'esforcen molt per ser nois i noies que s'esforcen molt per ser noies? El que caldria és que tots visquéssim amb menys por i amb més llibertat.

7. Moltes vegades es viu en soledat el fet de ser diferent. Això s'ensenya a classe? Per què no se'n parla? Per què els mestres no obren una conversa oberta en què no tinguem por de dir o de fer i que tothom es pugui explicar? Però, l'institut és culpable d'aquesta situació? No val més la pena pensar que els adolescents també sou una força i podeu fer propostes als vostres instituts? Que tingueu una idea més positiva i empoderada de vosaltres mateixos? Els mestres es poden adaptar a les vostres idees. Podríem passar de dir: "És culpa dels instituts" a "És gràcies als alumnes".

8. No pot ser que hi hagi persones que visquin amb por de ser qui i com volen ser als instituts. Hauríem de substituir la por per coneixement.

9. La societat conservadora ens diu que només hi ha una manera de ser dona, i no és així. N'hi ha moltes: cadascú té el seu estil i la seva manera de fer.

10. Alguns homes tenen por del feminisme perquè creuen que les dones els substituiran a la feina, deixaran de donar-los plaer, d'estar subordinades a casa. Hi ha homes i dones que volen que les dones siguin molt femenines i subordinades. Hi ha dones a qui això els dona seguretat, perquè és un paper que ja coneixen i necessiten rebre la protecció de l'home.

11. Algunes persones són homòfobes per demostrar que són heterosexuals. Si estàs en pau amb qui ets, no et caldrà suprimir ningú. No hauríem de tenir por dels desitjos dels altres. L'educació hi influeix molt. No ets gai, lesbiana, bisexual ni transsexual? D'acord, però si l'altra persona ho és, respecta-ho.


* Reflexions de nois i noies del públic:

12. Al meu cosí petit li encanta ballar, li agrada moltíssim. I no ho fa perquè és de nenes. I veig com els nois no es fan abraçades ni petons perquè és massa gai.

13. Hi ha moltes noies que es passen una hora maquillant-se, que els diries: "Això no és un desfile". Que si vas de festa, ho entens. Les sèries mítiques nord-americanes et pinten la noia popular com la que es maquilla i llavors sembla que per tenir èxit has d'anar maquillada. No et fa més o menys vestir-te d'una manera o d'una altra. Instagram, i els missatges que s'hi escriuren, ho reforça molt.

14. Jo era de les que jugaven sempre a futbol. Sempre m'he sentit més a gust amb els nois, a l'hora de jugar i de parlar. Quan era petita em deien marimacho perquè m'agradava jugar a futbol. No podia ser jo mateixa, em reprimia molt. Deixava de jugar, anava amb les noies, i sentia que no era jo. A aquestes persones que et discriminen per ser com ets els recomanaria educació, llegir i conèixer moltes persones i cultures, per tenir la ment oberta. 

Who Needs Feminism?
és una pregunta llançada a l'aire, però també una campanya mundial en què qualsevol persona pot agafar aquest interrogant i participar-hi tot escrivint-ne el motiu. Va néixer el 2012 com un projecte final de setze estudiants de la universitat de Duke, i des d'aleshores no ha parat de créixer.
1. Necessito el feminisme perquè estic cansada de sentir-me avergonyida per no voler tenir fills.
2. Necessito el feminisme perquè no veig la igualtat com un concepte radical.
3. Necessito el feminisme perquè... què passa si vull ser bisbe?
4. Necessito el feminisme perquè això [una aixella sense depilar] no hauria d'incomodar ningú.
5. Necessito el feminisme perquè la meva dona és la meva parella, no la meva propietat!
6. Necessito el feminisme perquè la meva germana de 12 anys ja es preocupa per si menja molt.
7. Necessito el feminisme perquè una persona que hagi estat violada o assaltada mai hauria d'estar preocupada per "què passa si ells no em creuen?"
8. Necessito el feminisme perquè ningú em pugui dir que soc massa bonica per encara ser verge. Mai més!
9. Necessito el feminisme perquè no vull viure en una societat en què els homes encara cobren més que les dones.
10. Necessito el feminisme perquè m'agrada ser considerada com una persona autònoma. No soc l'accessori de ningú.
11. Necessito el feminisme perquè encara hi ha gent que pregunta a la meva dona i a mi: "Quina porta el vestit?" Bé, les dues... També podem instal·lar els nostres rentaplats.
12. Necessito el feminisme perquè el nostre govern (format majoritàriament per homes) no hauria de tenir el control del meu cos!
13. Necessito el feminisme perquè vull ser part de la solució.
14. Necessito el feminisme perquè el feminisme em necessita.