CANÇONS PER A PENSAR

 

 http://www.aspencat.org/ 

 

Quan caminàvem per la desobediència

Quan tu i jo teníem somnis rebels

Quan sobreviure forma part de l'essència

A la meua terra hi ha una pluja d'estels

Quan caminàvem pels carrers de València

Quan tu i jo teníem somnis rebels

I amb poemes d'amor bastíem la resistència.

Per camins d'horta sembrada avancem

Enyorem un temps que no s'ha viscut encara

Un passat de lluita accelerada

Assaig d'una esperança que camina fermament

I transforma aquest present

El Cabanyal que resisteix

Hui no tinc cap dubte, hui t'estime encara més

Hui vull fer l'amor de matinada

Hui voldria ser un gran deixeble d'Estellés

Veig murals a les parets

Saps que no vull glòria ni riqueses

No vull cartes de promeses enfonsades en el mar

Que no vull palaus ni vull princeses

No vull plors, ni vull tristeses, comencem a caminar

Quan caminàvem per la desobediència

Quan tu i jo teníem somnis rebels

Quan sobreviure forma part de l'essència

A la meua terra hi ha una pluja d'estels

Quan caminàvem pels carrers de València

Quan tu i jo teníem somnis rebels

I amb poemes d'amor bastíem la resistència.

Fins un nou combat.

Quan l'Albufera ens sostenia

Una vela llatina navegava contra el vent

Amb la memòria empresonada

Els punys i les corbelles sobre sendes de paper

Creix la flor del taronger

Davant les torres de Serrans

El nostre amor serà la clau que obri tots els panys

Dels portals d'una València

On sona la freqüència del cor de Benimaclet

Amb Tereses i Bassets

Saps que no vull glòria ni riqueses

No vull cartes de promeses enfonsades en el mar

Que no vull palaus ni vull princeses

No vull plors, ni vull tristeses, comencem a caminar

Quan caminàvem per la desobediència

Quan tu i jo teníem somnis rebels

Quan sobreviure forma part de l'essència

A la meua terra hi ha una pluja d'estels

Quan caminàvem pels carrers de València

Quan tu i jo teníem somnis rebels

I amb poemes d'amor bastíem la resistència.

Fins un nou combat.

És difícil oblidar, les façanes d'aquell temps

I els amants que s'estimaven quan la por era el segell

I El futur d'aquells infants que miraven als estels

Il•lusions d'un gran present!

Tu i jo som rebels del temps i la distància

Alumnes de l'amor, amants de la insolència

Poetes d'aquesta nit, pintors del nostre llit

Les coses impossibles d'explicar d'aquesta ciència

Tu i jo som satèl·lits sense rumb en la galàxia,

d'amors impossibles som la paradoxa,

som pretèrits imperfets de la nostra història,

som aquell record inoblidable en la memòria

Quan caminàvem per la desobediència

Quan tu i jo teníem somnis rebels

Quan sobreviure forma part de l'essència

A la meua terra hi ha una pluja d'estels

Quan caminàvem pels carrers de València

Quan tu i jo teníem somnis rebels

I amb poemes d'amor bastíem la resistència.

Fins un nou combat.

Quan caminàvem per la desobediència

Quan tu i jo teníem somnis rebels

Quan sobreviure forma part de l'essència

A la meua terra hi ha una pluja d'estels

Quan caminàvem pels carrers de València

Quan tu i jo teníem somnis rebels

I amb poemes d'amor bastíem la resistència.

EL IOGA A L'EDUCACIÓ: UNA ESTRATÈGIA PER A L'APRENENTATGE

http://www.xtec.cat/~mllado/

VOLEM TREBALLAR DE MANERA ESPECÍFICA

L'aula és un espai de tots 
(però hi ha unes persones que en procuren el seu manteniment i bon ús de manera específica: els mestres.)

 - La presència dels mestres, i en particular la de les tutores, ha de ser evident a l'aula: la taula, el taulell d'informació, el prestatge de darrere la taula, són "territori mestres".
- La presència dels mestres, i en particular la de les tutores, ha de ser una crida a l'ordre, el bon comportament i el respecte. Per això cal que:
    a. La nostra presència física siga constant en determinats moments: l'entrada i l'eixida al final i al principi de cada dia.
    b. La presència de tots i cadascun dels mestres vaja acompanyada de la predisposició a l'ordre i a l'inici de la classe per part del l'alumnat.

PRIMERES REFLEXIONS PER A 1r d'ESO

Hi ha una cosa que ens ha agradat molt, com a inquietud vostra, que és el fet que us plantegeu que les tutores dels vostres fills i filles són tan sols mestres d’una assignatura optativa.

Està molt bé aquest dubte, i nosaltres compartim el mateix objectiu que vosaltres: ser les guies, els “àngels de la guarda”, “l’ull que tot ho veu”, les motivadores acadèmiques les gestores emocionals d’aquests xics i xiques que s’inicien en la secundària amb tot allò de fàcil i difícil que suposa una secundària a l’escolagavina, l’escola que els ha vist créixer.

Aquest dubte, senta les bases del que ha de ser la nostra tasca i de com ha de ser aquesta tasca en conjunt amb vosaltres. Si teniu dubtes, plantegeu-los. Nosaltres volem el mateix que vosaltres: que els vostres fills i filles aconseguisquen, des d’ara i fins a final de 4t, la millor versió d’ells mateixos, tenint en compte que passaran, alguns ja han començat a passar-la, per una etapa que ho sacseja tot, l’adolescència. I, n’estem del tot convençudes, ells i elles també volen aconseguir la seua millor versió, cada dia si és possible.

Per cert, no som tan sols mestres d'una assignatura optativa, som les tutores de primer d'ESO i això ocuparà bona part de la nostra feina diària i també bona part dels nostres neguits, dels nostres pensaments, dels nostres debats i de les nostres dissenys d'estratègies individuals i grupals.